El primer dia que vaig entra a l’aula d’informàtica i el Xavi Àvila ens va presentar la classe, i ens va dir que ens havíem de crear un bloc i que cada sessió que féssim l’havíem de penjar allà, vaig pensar que seria molt pesat la veritat.
Però a mida que anaven passant els dies i anàvem fent les practiques/sessions que tocaven, mica en mica les anaves pujant al bloc, però a part també m’ha pogut servir per tal d’organitzar els meus coneixements que he anat adquirint al llarg d’aquest semestre i poder-los tenir ordenats en aquest bloc. A part també l’he utilitzat per la matèria e Comunicació Oral, Escrita i Digital, i així també tenia totes les sessions que anàvem fent i veure l’evolució d’aquesta assignatura.
Per mi el bloc a sigut una bona eina d’aprenentatge, ja que m’ha servit per poder organitzar millor la feina diaria i per ara poder veure tot el que he anat fent al llarg d’aquest semestre, ja que en el bloc t’ho organitzes com tu vols i tu saps la manera que millor et va per poder veure l’evolució.
De totes les sessions obligatòries que he anat fent al llarg d’aquest semestre m’agradaria destacar les dues sessions que m’han agradat més.
La primera és la intervenció en la qual havíem d’escollir un anunci i analitzar-lo. De manera que jo vaig escollir un anunci en el qual apareguessin nens, per el simple fet que el que estic estudiant va relacionat amb aquests, i també i surten els diferents caràcters que poden tenir els nens. Aquesta activitat hem va servir per poder aprendre com es penjava un vídeo del Youtube al bloc, ja que no ho sabia fer i així hem vaig poder aprendre, i per altre banda vaig fer una reflexió d’aquest anunci i el vaig poder analitzar detalladament.
I la segona és l’activitat de relacionar les metàfores de Crook, en la qual amb una sèrie de programes que vam utilitzar a classe (Word, Crayon Physics, Zona Clic, Logo) les havíem de relacionar amb les diferents metàfores de l’aprenentatge amb l’ordinador. Aquesta hem va servir per poder buscar informació sobre aquests programes que havíem utilitzat a classe i saber una mica més sobre aquests, i poder fer una petita reflexió amb les metàfores.
Dues sessions que m’han agradat:
Sessió 6: Educació mediàtica
Sessió 10: Aprenentatge i TIC
Per acabar, dir que el fet de tenir un bloc personal m’ha servit per poder aprendre coses noves sobre els recursos tecnològics, i la diversitat de programes que hi ha. M’ha servit per aprendre a penjar vídeos del Youtube i propis, a penjar imatges, a crear noves intervencions, a enllaçar pagines, a utilitzar diferents programes que no s’havia ni que existissin (CMaptools, Audicity,...), a poder saber com es penjar un Power Point...
Penso que ha estat una bona experiència, encara que ens ha portat molta feina, però almenys ens ha servit d’ajuda i aprendre coses noves i d’interès de cara al futur.
P.D: La sessió de Síntesi i valoració de la conferència sobre la Web 2.0 (Setmana d'Activitats Extraordinàries) està a una etiqueta de Setmana de pràctiques
dimarts, 29 de desembre del 2009
dilluns, 28 de desembre del 2009
La pissarra digital: una finestra oberta al món
Servei Educatiu Baix Llobregat-6 | 19 novembre 2009 | 11:28
El curs 2009-2010 l’Escola Puig d’Agulles de Corbera de Llobregat ha endegat el projecte d’implementació de les Pissarres Digitals a totes les aules des de P3 a 6è. La pissarra digital és un nou dispositiu didàctic a l’aula que impulsa un canvi metodològic en el processos d’ensenyament i que reverteix en l’aprenentatge de l’alumnat del centre. Partint d’aquesta realitat s’han dissenyant programacions didàctiques, en clau de capacitats per infantil i competències a primària, amb la finalitat de desplegar el currículum.
La proposta es basa en explicar com canvia la gestió de l’aula amb l’ús de la pissarra digital interactiva i els avantatges que comporta en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, així com en la seva motivació.
D’altra banda, l’ús de programari específic permet dissenyar unitats didàctiques de caire competencial on s’integren molts recursos TIC.
Aquesta proposta presentada al I Congrés de Pràctiques Educatives al Baix Llobregat en la modalitat de comunicació oral compta amb una informació complementària corresponent a la fitxa descriptiva elaborada per a aquest esdeveniment.
El curs 2009-2010 l’Escola Puig d’Agulles de Corbera de Llobregat ha endegat el projecte d’implementació de les Pissarres Digitals a totes les aules des de P3 a 6è. La pissarra digital és un nou dispositiu didàctic a l’aula que impulsa un canvi metodològic en el processos d’ensenyament i que reverteix en l’aprenentatge de l’alumnat del centre. Partint d’aquesta realitat s’han dissenyant programacions didàctiques, en clau de capacitats per infantil i competències a primària, amb la finalitat de desplegar el currículum.
La proposta es basa en explicar com canvia la gestió de l’aula amb l’ús de la pissarra digital interactiva i els avantatges que comporta en el procés d’aprenentatge de l’alumnat, així com en la seva motivació.
D’altra banda, l’ús de programari específic permet dissenyar unitats didàctiques de caire competencial on s’integren molts recursos TIC.
Aquesta proposta presentada al I Congrés de Pràctiques Educatives al Baix Llobregat en la modalitat de comunicació oral compta amb una informació complementària corresponent a la fitxa descriptiva elaborada per a aquest esdeveniment.
diumenge, 27 de desembre del 2009
Los profesores conocen las nuevas tecnologías pero no saben aplicarlas en la escuela
4 Novembre 2009
Posted by Jose Aguilar in Notícies, Noves Tecnologies.
trackback
Valora
CRISTINA CASTRO - Madrid – 30/10/2009 El País
El proyecto Escuela 2.0 que prepara el Gobierno y que prevé digitalizar las aulas de los alumnos a partir de 5º de Primaria está dando mucho que hablar, sobre todo por la incertidumbre de si este año habrá ordenadores para todos los niños de 5º, como prometió el Gobierno. Parece difícil, pero no es esto lo que más preocupa a los profesores, los encargados de dar forma a este proyecto. Ellos tienen otra petición: formación. La semana pasada, la Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (ANELE) realizó unas jornadas para valorar los impactos de la digitalización de las aulas.
Una de las conclusiones fue que la formación adecuada de los profesores es condición indispensable para la evolución del plan, que por supuesto debe ir acompañada de equipamientos y acceso a la Red. Antonio Pérez Sanz, director del Instituto Tecnológico Educativo (ITE), dependiente del Ministerio de Educación, afirmó que, pese a que el 60% de los profesores usan las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en sus clases, uno de cada tres reconoce que no sabe usarlas desde una perspectiva docente.
Pérez defendió la existencia de cursos de formación: “Alrededor de 14.000 se han apuntado a las últimas ofertas”. Eduardo Picón, miembro del grupo de psicología de la Universidad de Santiago de Compostela, afirmó que las demandas del profesorado, según un estudio realizado para ANELE y presentado en mayo pasado, no van hacia la realización de cursos sino hacia un cambio de enfoque. “Percibimos de los profesores sienten que los cambios se hacen a espaldas de ellos, que son quienes más los sufren”, dijo Picón.
Carles Sigalés, de la Universidad Oberta de Cataluña (UOC), también resaltó la incapacitación de los docentes (el 58% usa las TIC ocasionalmente o nunca) para realizar actividades escolares específicamente diseñadas para las nuevas tecnologías y para encargar este tipo de trabajos a los alumnos. Por ejemplo, los alumnos usan las TIC para buscar información con la que hacer sus trabajos de clase, y los profesores se apoyan en Internet para buscar información para su exposición; pero aún estamos lejos de la creación de blogs para las asignaturas o la creación de grupos de trabajo o corrección de actividades en la Red. Como dato, Sigalés aseguró que menos del 14% de los profesores utiliza las TIC para innovar en aspectos docentes u organizativos. En consecuencia, según el profesor, la mayoría de los alumnos aún no se aprovecha de aquellos usos de las TIC que mejor le podrían ayudar en su proceso de aprendizaje.
Pérez concluyó que es necesario un cambio en el modelo y quizás, revisar el concepto de “hora lectiva” (de 50 o 60 minutos) para adaptarlas a la situación nueva que no puede medir los tiempos de la misma manera.
Posted by Jose Aguilar in Notícies, Noves Tecnologies.
trackback
Valora
CRISTINA CASTRO - Madrid – 30/10/2009 El País
El proyecto Escuela 2.0 que prepara el Gobierno y que prevé digitalizar las aulas de los alumnos a partir de 5º de Primaria está dando mucho que hablar, sobre todo por la incertidumbre de si este año habrá ordenadores para todos los niños de 5º, como prometió el Gobierno. Parece difícil, pero no es esto lo que más preocupa a los profesores, los encargados de dar forma a este proyecto. Ellos tienen otra petición: formación. La semana pasada, la Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (ANELE) realizó unas jornadas para valorar los impactos de la digitalización de las aulas.
Una de las conclusiones fue que la formación adecuada de los profesores es condición indispensable para la evolución del plan, que por supuesto debe ir acompañada de equipamientos y acceso a la Red. Antonio Pérez Sanz, director del Instituto Tecnológico Educativo (ITE), dependiente del Ministerio de Educación, afirmó que, pese a que el 60% de los profesores usan las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en sus clases, uno de cada tres reconoce que no sabe usarlas desde una perspectiva docente.
Pérez defendió la existencia de cursos de formación: “Alrededor de 14.000 se han apuntado a las últimas ofertas”. Eduardo Picón, miembro del grupo de psicología de la Universidad de Santiago de Compostela, afirmó que las demandas del profesorado, según un estudio realizado para ANELE y presentado en mayo pasado, no van hacia la realización de cursos sino hacia un cambio de enfoque. “Percibimos de los profesores sienten que los cambios se hacen a espaldas de ellos, que son quienes más los sufren”, dijo Picón.
Carles Sigalés, de la Universidad Oberta de Cataluña (UOC), también resaltó la incapacitación de los docentes (el 58% usa las TIC ocasionalmente o nunca) para realizar actividades escolares específicamente diseñadas para las nuevas tecnologías y para encargar este tipo de trabajos a los alumnos. Por ejemplo, los alumnos usan las TIC para buscar información con la que hacer sus trabajos de clase, y los profesores se apoyan en Internet para buscar información para su exposición; pero aún estamos lejos de la creación de blogs para las asignaturas o la creación de grupos de trabajo o corrección de actividades en la Red. Como dato, Sigalés aseguró que menos del 14% de los profesores utiliza las TIC para innovar en aspectos docentes u organizativos. En consecuencia, según el profesor, la mayoría de los alumnos aún no se aprovecha de aquellos usos de las TIC que mejor le podrían ayudar en su proceso de aprendizaje.
Pérez concluyó que es necesario un cambio en el modelo y quizás, revisar el concepto de “hora lectiva” (de 50 o 60 minutos) para adaptarlas a la situación nueva que no puede medir los tiempos de la misma manera.
dimecres, 23 de desembre del 2009
Noticia
Los escolares deberán reparar o pagar los daños que causen.
El tercer borrador del Decreto sobre la Convivencia en los Centros Educativos y sobre los Derechos y Deberes del Alumnado, Padres-Madres-Tutores, Profesorado y Personal de Administración y Servicios de la Comunitat Valenciana, que ayer envió la Conselleria de Educación a los diferentes agentes escolares, «incorpora numerosas apreciaciones del sector y será abordado en las próximas semanas por las mesas sectorial, técnica, la de padres, de alumnos, los sindicatos y organizaciones empresariales, el Consejo Escolar Valenciano y remitido al Consejo Jurídico Consultivo como último paso antes de ser enviado al Consell para su aprobación» señaló ayer un portavoz de este departamento.
M. D., VALENCIA El documento, que por primera vez incluye a padres y profesores, potencia la autoridad del colectivo docente —puede adoptar medidas correctoras sin necesidad de pasar por el equipo directivo— y su labor formativa porque «merecen reconocimiento y valoración» señala el texto. La finalidad del decreto es «establecer, delimitar y garantizar el ejercicio de tales derechos y la asunción de las responsabilidades atendiendo al objetivo principal de fomentar una convivencia adecuada en los centros educativos y la prevención y adecuado tratamiento de los conflictos, promoviendo la agilización de los procedimientos».
Hasta tal punto que contempla que los alumnos que, individual o colectivamente, causen daños a las instalaciones, equipamiento informático, incluido el software, o cualquier material del centro, así como a los bienes de los miembros de la comunidad educativa «quedarán obligado a reparar el daño o hacerse cargo del coste económico de su reparación o restablecimiento ».
En caso de sustracción de bienes, deberán restituirlos. Como ya adelantó el conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, se preven unidades específicas y aulas de convivencia. Las unidades específicas estarán constituidas para atender, de forma integral, a los alumnos «con trastornos graves de personalidad y conducta» que recibirán una atención especializada. Las aulas de convivencia estarán dentro de los mismo centros educativos y servirán para el tratamiento puntual e individualizado del estudiante.
Opinió:
Em sembla molt bé i a la vegada útil, el fet que s’hagin de pagar els desperfectes que causen els alumnes, ja que avui en dia els alumnes cada vegada respecten menys el material escolar. Hi ha alumnes que arriben a l’escola i es pensen que poden tractar tot el material com ells vulguin, tal i com si estiguessin a casa seva, i això no pot ser, ja que s’ha de tractar correctament el material i deixar-lo tal i com te l’has trobat per després que el puguin reutilitzar altres alumnes. I per aquest motiu es per el qual els alumnes l’haurien de tractar tal i com si fos seu.
S’haurien d’adoptar mesures sobre aquest tema, ja que avui en dia molts alumnes no tenen l’educació suficient i es comporten a les aules i al carrer amb moles formes, sense que ningú pugui fer res per ells. És per aquest motiu que em sembla correcte.
El tercer borrador del Decreto sobre la Convivencia en los Centros Educativos y sobre los Derechos y Deberes del Alumnado, Padres-Madres-Tutores, Profesorado y Personal de Administración y Servicios de la Comunitat Valenciana, que ayer envió la Conselleria de Educación a los diferentes agentes escolares, «incorpora numerosas apreciaciones del sector y será abordado en las próximas semanas por las mesas sectorial, técnica, la de padres, de alumnos, los sindicatos y organizaciones empresariales, el Consejo Escolar Valenciano y remitido al Consejo Jurídico Consultivo como último paso antes de ser enviado al Consell para su aprobación» señaló ayer un portavoz de este departamento.
M. D., VALENCIA El documento, que por primera vez incluye a padres y profesores, potencia la autoridad del colectivo docente —puede adoptar medidas correctoras sin necesidad de pasar por el equipo directivo— y su labor formativa porque «merecen reconocimiento y valoración» señala el texto. La finalidad del decreto es «establecer, delimitar y garantizar el ejercicio de tales derechos y la asunción de las responsabilidades atendiendo al objetivo principal de fomentar una convivencia adecuada en los centros educativos y la prevención y adecuado tratamiento de los conflictos, promoviendo la agilización de los procedimientos».
Hasta tal punto que contempla que los alumnos que, individual o colectivamente, causen daños a las instalaciones, equipamiento informático, incluido el software, o cualquier material del centro, así como a los bienes de los miembros de la comunidad educativa «quedarán obligado a reparar el daño o hacerse cargo del coste económico de su reparación o restablecimiento ».
En caso de sustracción de bienes, deberán restituirlos. Como ya adelantó el conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, se preven unidades específicas y aulas de convivencia. Las unidades específicas estarán constituidas para atender, de forma integral, a los alumnos «con trastornos graves de personalidad y conducta» que recibirán una atención especializada. Las aulas de convivencia estarán dentro de los mismo centros educativos y servirán para el tratamiento puntual e individualizado del estudiante.
Opinió:
Em sembla molt bé i a la vegada útil, el fet que s’hagin de pagar els desperfectes que causen els alumnes, ja que avui en dia els alumnes cada vegada respecten menys el material escolar. Hi ha alumnes que arriben a l’escola i es pensen que poden tractar tot el material com ells vulguin, tal i com si estiguessin a casa seva, i això no pot ser, ja que s’ha de tractar correctament el material i deixar-lo tal i com te l’has trobat per després que el puguin reutilitzar altres alumnes. I per aquest motiu es per el qual els alumnes l’haurien de tractar tal i com si fos seu.
S’haurien d’adoptar mesures sobre aquest tema, ja que avui en dia molts alumnes no tenen l’educació suficient i es comporten a les aules i al carrer amb moles formes, sense que ningú pugui fer res per ells. És per aquest motiu que em sembla correcte.
diumenge, 20 de desembre del 2009
Seminari dia 18.12.2009( ultima sessió)
El divendres va ser l’última sessió d’aquest seminari, i amb motiu d’això vam fer una festeta. Tots vam portar menjar, ens vam repartir les postals que vam fer.
Els quatre nois s’han posat un gorro de Papà Noel i han cantat la cançó del “25 de Desembre” i les noies fèiem de cors, seguidament totes les noies vam cantar “L’avi Tomàs”. I la Maria Perez i jo vam voler recitar una poesia de quan érem petites. I li hem agraït a la Lluïsa la seva dedicació i esforç que ha posat, i li em regalat una postal amb una fotografia que ens vam fer un dia a seminari i l’hem firmat tots perquè tingui un record nostre.
Els quatre nois s’han posat un gorro de Papà Noel i han cantat la cançó del “25 de Desembre” i les noies fèiem de cors, seguidament totes les noies vam cantar “L’avi Tomàs”. I la Maria Perez i jo vam voler recitar una poesia de quan érem petites. I li hem agraït a la Lluïsa la seva dedicació i esforç que ha posat, i li em regalat una postal amb una fotografia que ens vam fer un dia a seminari i l’hem firmat tots perquè tingui un record nostre.
dissabte, 19 de desembre del 2009
COED dia 30.11.2009
DESCRIPCIÓ
El passat dia 30 de novembre vam fer la segona sessió de Territori i es nota que la gent va millorant les exposicions a mida que van passant els dies. Les parelles que van exposar van ser la Mar i la Núria amb una exposició sobre la Festa Major de Premià de Mar, l’Eva Ladevesa i la Lorena Padilla ens van parlar sobre Montcada i Reixaac, el Pere Mussoll i l’Angel Carrillo sobre el Pirineu i finalment la Sara Garcia i jo vam fer l’exposició sobre on nosaltres vivim, fent una petita comparació de les festes d’Argentona i les de Mataró.
A mida que han anat passant els dies i la gent ha anat veient les exposicions, la gent s’ha anat anotant idees per poder fer una bona exposició oral, que siguin interessants i que ens resultin atractives.
REFELEXIÓ PERSONAL
Es veu clarament com cada vegada les explosions estan més ben preparades i elaborades, i la gent ha enfocat el treball de diferents maneres sense repetir temes. Hi ha una gran varietat d’exposicions de manera que veus que n’hi ha algunes que utilitzen masses recursos audiovisuals i l’exposició queda massa carregada, d’altres que apanes utilitzen vídeos, fotos, i d’altres que saben com adequar-ho ha cada moment.
El passat dia 30 de novembre vam fer la segona sessió de Territori i es nota que la gent va millorant les exposicions a mida que van passant els dies. Les parelles que van exposar van ser la Mar i la Núria amb una exposició sobre la Festa Major de Premià de Mar, l’Eva Ladevesa i la Lorena Padilla ens van parlar sobre Montcada i Reixaac, el Pere Mussoll i l’Angel Carrillo sobre el Pirineu i finalment la Sara Garcia i jo vam fer l’exposició sobre on nosaltres vivim, fent una petita comparació de les festes d’Argentona i les de Mataró.
A mida que han anat passant els dies i la gent ha anat veient les exposicions, la gent s’ha anat anotant idees per poder fer una bona exposició oral, que siguin interessants i que ens resultin atractives.
REFELEXIÓ PERSONAL
Es veu clarament com cada vegada les explosions estan més ben preparades i elaborades, i la gent ha enfocat el treball de diferents maneres sense repetir temes. Hi ha una gran varietat d’exposicions de manera que veus que n’hi ha algunes que utilitzen masses recursos audiovisuals i l’exposició queda massa carregada, d’altres que apanes utilitzen vídeos, fotos, i d’altres que saben com adequar-ho ha cada moment.
COED dia 18.12.2009
Descripció:
Hem començat la classe fent una exposició de territori, ja que aquestes dues companyes no ho podien el dilluns. L’Ariadna Garcia i la Norma August ens han exposat la dansa, d’una manera molt original.
Després hem passat a fer les últimes exposicions de les recitacions, l’Adrià Miquel amb un poema de Joan Margarit, el Sergio Ramírez amb un poema de l’Alzheimer, el David Cortés amb una historia”La lògica del borratxo”, i finalment el Macià Bagur amb una llegenda de Menorca i explicada amb la seva pròpia llengua.
També han presentat 3 persones el Qui ets tu?, ja que en el seu moment no ho van poder presentar, hi aquests han sigut la Blanca, l’Adrià Miquel i la Cristina.
A continuació vam passar a l’últim grup que havia de presentar el debat, i aquesta vegada sobre les religions a les escoles.
A sigut un grup format per un equip a favor que estava format per: Rafa Moya, Òscar Garcia, Laura Navarro, Bea González i Pau Nin, i l’equip que estava en contra estava format per: Sergio Ramírez, Cristina Valera, Martí Villegas, Angel Caloca i Adrià Miquel. El que deien era que s’han d’ensenyar les diferents religions, el professor ha d’intentar fomentar el lliure pensament dels seus alumnes, col•laborar en la formació integral dels alumnes. I com a conclusió els que anaven a favor han dit que tractar el tema de la religió és positiu, i si nosaltres mateixos no ens conscienciem sobre el tema no podrem respondre les preguntes que tinguin els nens. Hem de conèixer totes les religions, i educar amb aquests valors. I les conclusions que han tret els que anaven en contra han sigut que hi ha hagut problemes i conflictes entre religions, i el problema d’aquesta assignatura es que es centren en la nostra religió. L’historia de la religió té molts conflictes i en aquesta assignatura no s’expliquen els possibles conflictes que hi ha. I sovint als poblets són els mateixos capellans els que imparteixen la classe de religió, per tant són gent molt creient.
I per acabar aquesta classe, la Lluïsa ens ha explicat com aniria l’examen i quin tipus de preguntes ens poden sortir, també ens ha passat el qüestionari d’opinió sobre l’assignatura i per tancar aquest primer semestre ens ha volgut recitar un poema de Josep Maria de Sagarra.
Reflexió personal:
Aquesta última sessió m’ha servit per poder acabar d’escoltar les recitacions i l’últim debat. I com a conclusió de totes aquestes classes penso que seria l’ajuda que ens ha proporcionat alhora de poder expressar-nos en públic, i poder posar en pràctica tots aquells aspectes que apareixen en el llibre de COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC.
Per tant penso que en general totes les sessions de COED, ens han servit per anar avançant dia a dia, i anar-nos donant compte de les errades que podem anar cometent i poder rectificar-los amb el temps.
Hem començat la classe fent una exposició de territori, ja que aquestes dues companyes no ho podien el dilluns. L’Ariadna Garcia i la Norma August ens han exposat la dansa, d’una manera molt original.
Després hem passat a fer les últimes exposicions de les recitacions, l’Adrià Miquel amb un poema de Joan Margarit, el Sergio Ramírez amb un poema de l’Alzheimer, el David Cortés amb una historia”La lògica del borratxo”, i finalment el Macià Bagur amb una llegenda de Menorca i explicada amb la seva pròpia llengua.
També han presentat 3 persones el Qui ets tu?, ja que en el seu moment no ho van poder presentar, hi aquests han sigut la Blanca, l’Adrià Miquel i la Cristina.
A continuació vam passar a l’últim grup que havia de presentar el debat, i aquesta vegada sobre les religions a les escoles.
A sigut un grup format per un equip a favor que estava format per: Rafa Moya, Òscar Garcia, Laura Navarro, Bea González i Pau Nin, i l’equip que estava en contra estava format per: Sergio Ramírez, Cristina Valera, Martí Villegas, Angel Caloca i Adrià Miquel. El que deien era que s’han d’ensenyar les diferents religions, el professor ha d’intentar fomentar el lliure pensament dels seus alumnes, col•laborar en la formació integral dels alumnes. I com a conclusió els que anaven a favor han dit que tractar el tema de la religió és positiu, i si nosaltres mateixos no ens conscienciem sobre el tema no podrem respondre les preguntes que tinguin els nens. Hem de conèixer totes les religions, i educar amb aquests valors. I les conclusions que han tret els que anaven en contra han sigut que hi ha hagut problemes i conflictes entre religions, i el problema d’aquesta assignatura es que es centren en la nostra religió. L’historia de la religió té molts conflictes i en aquesta assignatura no s’expliquen els possibles conflictes que hi ha. I sovint als poblets són els mateixos capellans els que imparteixen la classe de religió, per tant són gent molt creient.
I per acabar aquesta classe, la Lluïsa ens ha explicat com aniria l’examen i quin tipus de preguntes ens poden sortir, també ens ha passat el qüestionari d’opinió sobre l’assignatura i per tancar aquest primer semestre ens ha volgut recitar un poema de Josep Maria de Sagarra.
Reflexió personal:
Aquesta última sessió m’ha servit per poder acabar d’escoltar les recitacions i l’últim debat. I com a conclusió de totes aquestes classes penso que seria l’ajuda que ens ha proporcionat alhora de poder expressar-nos en públic, i poder posar en pràctica tots aquells aspectes que apareixen en el llibre de COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC.
Per tant penso que en general totes les sessions de COED, ens han servit per anar avançant dia a dia, i anar-nos donant compte de les errades que podem anar cometent i poder rectificar-los amb el temps.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Seminari dia 16.12.2009
Decripció:
Avui ha vingut una noia que el semestre que ve serà professora/ tutora d’un seminari, i li hem estat explicant que és per nosaltres el seminari i quines activitats són les que anem fent.
A continuació hem passat a les dos activitats que ens tocaven fer avui que eren l’actualitat educativa i la revista.
L’actualitat educativa ens l’ha presentat l’Eva i la Natàlia. L’Eva ens ha parlat primer de dues noticies, una que era la de que més de 300.000 alumnes catalans rebran material escolar i diran no a la corrupció, i l’altre era d’una nova assignatura que volen posar que es dirà “Seguretat a Internet”. I la que ens ha presentat ha sigut la de “els sms no enganyen”, tractava de que la Conselleria d’Educació de València, ha presentat un sistema per el qual els alumnes no podran ocultar, falsificar ni mentir sobre les seves qualificacions acadèmiques als seus pares. I la Natàlia ens ha presentat una sobre que Barcelona vol mantenir les escoles obertes durant les vacances/setmana de febrer, amb un servei de biblioteca. Aquesta és una proposta del PP, però que els altres partits no creuen que sigui bona idea perquè és un cost molt elevat.
Hem estat parlant sobre el tema, i en general creiem que la majoria de nens no hi aniran i per tant aquest cost no serà tan factible, de manera que les famílies portaran poc als nens a aquestes biblioteques, però pensem que està bé que ho facin.
Seguidament hem passat a fer la segona activitat que era la revista, que ens l’han presentat la Monica, l’Aylén i la Natalia.
La Mónica ens ha presentat la revista “Magisterio”es tracta d’una revista en format diari, escrita en català - castellà, el seu director es Jose Mª de Moya, editat per l’editorial Siena, es una revista mensual, publicada el 1866, i el seu cost anual per particular es de 66€ i per institucions 95€. Els apartats són: Espanya (en clave educativa, opinión de los lectores y información), Catalunya(información, l’ agenda de Catalunya), Diferents comunitats autònomes (Madrid, Castilla i León i Murcia), cuaderno, educar, propuestas y la ultima pagina pero no por esto la menos importante. El tema que ha escollit per parlar ha sigut el de l’ exclusió del crucifix, i hem estat debatin sobre aquest, i hem distingit entre les escoles privades/concertades i les públiques, de manera que són els pares qui decideixen en quina escola volen que vagin els seus fills, i si hi ensenyaran religió o no, i quin tipus i de quina manera ho faran.
L’Aylén ens ha presentat “Revista de ciencias de la educación”, escrita en castellà, editada a Madrid, es trimestral, primera publicació al 1970, el seu cost és de 15.30€, i la subscripció anual es de 42.90€ a Espanya, de 43.95€/90.30€. El que hi ha en aquesta revista són estudis:
- La otra educación
- La importancia de las instituciones de educación no formal en el aprendizaje
- Superación del riesgo social a través de la inculsuión digital
- Genero, cultura emprenadora y educación
- Los encuentros personales una via para el desarrollo
- Atención educativa al alumnado inmigrado
- Bibliografía
Es tracta d’una revista molt tècnica, amb molts gràfics...
I la Natalia ens ha presentat la revista “Guix”, amb els següents apartats: editorial, opinió, experiències, territori, escola i comunitat, tema del curs, reflexió, recull, tira còmica. I l’article que ens ha presentat ha sigut el d’una “Mirada creativa vers l’avaluació”, que serà una nova manera per avaluar als nens amb el Figuranologica, s’avaluaria a partir de cares.
Ens ha passat un qüestionari d’opinió sobre el que creiem del seminari. I per acabar la classe, hem posat en comú les experiències del dia que vam anar al Raval, a Sant Roc o a la Masia del Barça.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per acabar de conèixer les revistes educatives que em faltaven per conèixer, i poder saber una mica de la actualitat educativa, de les noticies que van sortint dia a dia sobre l’educació. I que no ens adonem però cada dia n’hi ha una o altre i ara per ara es important per nosaltres anar fent un seguiment de les noticies.
També ha servit per poder veure les experiències que van tenir els meus companys el dia que van anar o a Sant Roc o a la Masia del Barça.
Avui ha vingut una noia que el semestre que ve serà professora/ tutora d’un seminari, i li hem estat explicant que és per nosaltres el seminari i quines activitats són les que anem fent.
A continuació hem passat a les dos activitats que ens tocaven fer avui que eren l’actualitat educativa i la revista.
L’actualitat educativa ens l’ha presentat l’Eva i la Natàlia. L’Eva ens ha parlat primer de dues noticies, una que era la de que més de 300.000 alumnes catalans rebran material escolar i diran no a la corrupció, i l’altre era d’una nova assignatura que volen posar que es dirà “Seguretat a Internet”. I la que ens ha presentat ha sigut la de “els sms no enganyen”, tractava de que la Conselleria d’Educació de València, ha presentat un sistema per el qual els alumnes no podran ocultar, falsificar ni mentir sobre les seves qualificacions acadèmiques als seus pares. I la Natàlia ens ha presentat una sobre que Barcelona vol mantenir les escoles obertes durant les vacances/setmana de febrer, amb un servei de biblioteca. Aquesta és una proposta del PP, però que els altres partits no creuen que sigui bona idea perquè és un cost molt elevat.
Hem estat parlant sobre el tema, i en general creiem que la majoria de nens no hi aniran i per tant aquest cost no serà tan factible, de manera que les famílies portaran poc als nens a aquestes biblioteques, però pensem que està bé que ho facin.
Seguidament hem passat a fer la segona activitat que era la revista, que ens l’han presentat la Monica, l’Aylén i la Natalia.
La Mónica ens ha presentat la revista “Magisterio”es tracta d’una revista en format diari, escrita en català - castellà, el seu director es Jose Mª de Moya, editat per l’editorial Siena, es una revista mensual, publicada el 1866, i el seu cost anual per particular es de 66€ i per institucions 95€. Els apartats són: Espanya (en clave educativa, opinión de los lectores y información), Catalunya(información, l’ agenda de Catalunya), Diferents comunitats autònomes (Madrid, Castilla i León i Murcia), cuaderno, educar, propuestas y la ultima pagina pero no por esto la menos importante. El tema que ha escollit per parlar ha sigut el de l’ exclusió del crucifix, i hem estat debatin sobre aquest, i hem distingit entre les escoles privades/concertades i les públiques, de manera que són els pares qui decideixen en quina escola volen que vagin els seus fills, i si hi ensenyaran religió o no, i quin tipus i de quina manera ho faran.
L’Aylén ens ha presentat “Revista de ciencias de la educación”, escrita en castellà, editada a Madrid, es trimestral, primera publicació al 1970, el seu cost és de 15.30€, i la subscripció anual es de 42.90€ a Espanya, de 43.95€/90.30€. El que hi ha en aquesta revista són estudis:
- La otra educación
- La importancia de las instituciones de educación no formal en el aprendizaje
- Superación del riesgo social a través de la inculsuión digital
- Genero, cultura emprenadora y educación
- Los encuentros personales una via para el desarrollo
- Atención educativa al alumnado inmigrado
- Bibliografía
Es tracta d’una revista molt tècnica, amb molts gràfics...
I la Natalia ens ha presentat la revista “Guix”, amb els següents apartats: editorial, opinió, experiències, territori, escola i comunitat, tema del curs, reflexió, recull, tira còmica. I l’article que ens ha presentat ha sigut el d’una “Mirada creativa vers l’avaluació”, que serà una nova manera per avaluar als nens amb el Figuranologica, s’avaluaria a partir de cares.
Ens ha passat un qüestionari d’opinió sobre el que creiem del seminari. I per acabar la classe, hem posat en comú les experiències del dia que vam anar al Raval, a Sant Roc o a la Masia del Barça.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per acabar de conèixer les revistes educatives que em faltaven per conèixer, i poder saber una mica de la actualitat educativa, de les noticies que van sortint dia a dia sobre l’educació. I que no ens adonem però cada dia n’hi ha una o altre i ara per ara es important per nosaltres anar fent un seguiment de les noticies.
També ha servit per poder veure les experiències que van tenir els meus companys el dia que van anar o a Sant Roc o a la Masia del Barça.
Seminari dia 16.12.2009
Decripció:
Avui ha vingut una noia que el semestre que ve serà professora/ tutora d’un seminari, i li hem estat explicant que és per nosaltres el seminari i quines activitats són les que anem fent.
A continuació hem passat a les dos activitats que ens tocaven fer avui que eren l’actualitat educativa i la revista.
L’actualitat educativa ens l’ha presentat l’Eva i la Natàlia. L’Eva ens ha parlat primer de dues noticies, una que era la de que més de 300.000 alumnes catalans rebran material escolar i diran no a la corrupció, i l’altre era d’una nova assignatura que volen posar que es dirà “Seguretat a Internet”. I la que ens ha presentat ha sigut la de “els sms no enganyen”, tractava de que la Conselleria d’Educació de València, ha presentat un sistema per el qual els alumnes no podran ocultar, falsificar ni mentir sobre les seves qualificacions acadèmiques als seus pares. I la Natàlia ens ha presentat una sobre que Barcelona vol mantenir les escoles obertes durant les vacances/setmana de febrer, amb un servei de biblioteca. Aquesta és una proposta del PP, però que els altres partits no creuen que sigui bona idea perquè és un cost molt elevat.
Hem estat parlant sobre el tema, i en general creiem que la majoria de nens no hi aniran i per tant aquest cost no serà tan factible, de manera que les famílies portaran poc als nens a aquestes biblioteques, però pensem que està bé que ho facin.
Seguidament hem passat a fer la segona activitat que era la revista, que ens l’han presentat la Monica, l’Aylén i la Natalia.
La Mónica ens ha presentat la revista “Magisterio”es tracta d’una revista en format diari, escrita en català - castellà, el seu director es Jose Mª de Moya, editat per l’editorial Siena, es una revista mensual, publicada el 1866, i el seu cost anual per particular es de 66€ i per institucions 95€. Els apartats són: Espanya (en clave educativa, opinión de los lectores y información), Catalunya(información, l’ agenda de Catalunya), Diferents comunitats autònomes (Madrid, Castilla i León i Murcia), cuaderno, educar, propuestas y la ultima pagina pero no por esto la menos importante. El tema que ha escollit per parlar ha sigut el de l’ exclusió del crucifix, i hem estat debatin sobre aquest, i hem distingit entre les escoles privades/concertades i les públiques, de manera que són els pares qui decideixen en quina escola volen que vagin els seus fills, i si hi ensenyaran religió o no, i quin tipus i de quina manera ho faran.
L’Aylén ens ha presentat “Revista de ciencias de la educación”, escrita en castellà, editada a Madrid, es trimestral, primera publicació al 1970, el seu cost és de 15.30€, i la subscripció anual es de 42.90€ a Espanya, de 43.95€/90.30€. El que hi ha en aquesta revista són estudis:
- La otra educación
- La importancia de las instituciones de educación no formal en el aprendizaje
- Superación del riesgo social a través de la inculsuión digital
- Genero, cultura emprenadora y educación
- Los encuentros personales una via para el desarrollo
- Atención educativa al alumnado inmigrado
- Bibliografía
Es tracta d’una revista molt tècnica, amb molts gràfics...
I la Natalia ens ha presentat la revista “Guix”, amb els següents apartats: editorial, opinió, experiències, territori, escola i comunitat, tema del curs, reflexió, recull, tira còmica. I l’article que ens ha presentat ha sigut el d’una “Mirada creativa vers l’avaluació”, que serà una nova manera per avaluar als nens amb el Figuranologica, s’avaluaria a partir de cares.
Ens ha passat un qüestionari d’opinió sobre el que creiem del seminari. I per acabar la classe, hem posat en comú les experiències del dia que vam anar al Raval, a Sant Roc o a la Masia del Barça.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per acabar de conèixer les revistes educatives que em faltaven per conèixer, i poder saber una mica de la actualitat educativa, de les noticies que van sortint dia a dia sobre l’educació. I que no ens adonem però cada dia n’hi ha una o altre i ara per ara es important per nosaltres anar fent un seguiment de les noticies.
També ha servit per poder veure les experiències que van tenir els meus companys el dia que van anar o a Sant Roc o a la Masia del Barça.
Avui ha vingut una noia que el semestre que ve serà professora/ tutora d’un seminari, i li hem estat explicant que és per nosaltres el seminari i quines activitats són les que anem fent.
A continuació hem passat a les dos activitats que ens tocaven fer avui que eren l’actualitat educativa i la revista.
L’actualitat educativa ens l’ha presentat l’Eva i la Natàlia. L’Eva ens ha parlat primer de dues noticies, una que era la de que més de 300.000 alumnes catalans rebran material escolar i diran no a la corrupció, i l’altre era d’una nova assignatura que volen posar que es dirà “Seguretat a Internet”. I la que ens ha presentat ha sigut la de “els sms no enganyen”, tractava de que la Conselleria d’Educació de València, ha presentat un sistema per el qual els alumnes no podran ocultar, falsificar ni mentir sobre les seves qualificacions acadèmiques als seus pares. I la Natàlia ens ha presentat una sobre que Barcelona vol mantenir les escoles obertes durant les vacances/setmana de febrer, amb un servei de biblioteca. Aquesta és una proposta del PP, però que els altres partits no creuen que sigui bona idea perquè és un cost molt elevat.
Hem estat parlant sobre el tema, i en general creiem que la majoria de nens no hi aniran i per tant aquest cost no serà tan factible, de manera que les famílies portaran poc als nens a aquestes biblioteques, però pensem que està bé que ho facin.
Seguidament hem passat a fer la segona activitat que era la revista, que ens l’han presentat la Monica, l’Aylén i la Natalia.
La Mónica ens ha presentat la revista “Magisterio”es tracta d’una revista en format diari, escrita en català - castellà, el seu director es Jose Mª de Moya, editat per l’editorial Siena, es una revista mensual, publicada el 1866, i el seu cost anual per particular es de 66€ i per institucions 95€. Els apartats són: Espanya (en clave educativa, opinión de los lectores y información), Catalunya(información, l’ agenda de Catalunya), Diferents comunitats autònomes (Madrid, Castilla i León i Murcia), cuaderno, educar, propuestas y la ultima pagina pero no por esto la menos importante. El tema que ha escollit per parlar ha sigut el de l’ exclusió del crucifix, i hem estat debatin sobre aquest, i hem distingit entre les escoles privades/concertades i les públiques, de manera que són els pares qui decideixen en quina escola volen que vagin els seus fills, i si hi ensenyaran religió o no, i quin tipus i de quina manera ho faran.
L’Aylén ens ha presentat “Revista de ciencias de la educación”, escrita en castellà, editada a Madrid, es trimestral, primera publicació al 1970, el seu cost és de 15.30€, i la subscripció anual es de 42.90€ a Espanya, de 43.95€/90.30€. El que hi ha en aquesta revista són estudis:
- La otra educación
- La importancia de las instituciones de educación no formal en el aprendizaje
- Superación del riesgo social a través de la inculsuión digital
- Genero, cultura emprenadora y educación
- Los encuentros personales una via para el desarrollo
- Atención educativa al alumnado inmigrado
- Bibliografía
Es tracta d’una revista molt tècnica, amb molts gràfics...
I la Natalia ens ha presentat la revista “Guix”, amb els següents apartats: editorial, opinió, experiències, territori, escola i comunitat, tema del curs, reflexió, recull, tira còmica. I l’article que ens ha presentat ha sigut el d’una “Mirada creativa vers l’avaluació”, que serà una nova manera per avaluar als nens amb el Figuranologica, s’avaluaria a partir de cares.
Ens ha passat un qüestionari d’opinió sobre el que creiem del seminari. I per acabar la classe, hem posat en comú les experiències del dia que vam anar al Raval, a Sant Roc o a la Masia del Barça.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per acabar de conèixer les revistes educatives que em faltaven per conèixer, i poder saber una mica de la actualitat educativa, de les noticies que van sortint dia a dia sobre l’educació. I que no ens adonem però cada dia n’hi ha una o altre i ara per ara es important per nosaltres anar fent un seguiment de les noticies.
També ha servit per poder veure les experiències que van tenir els meus companys el dia que van anar o a Sant Roc o a la Masia del Barça.
dimarts, 15 de desembre del 2009
SESSIÓ 11: WEBQUEST
WEBQUEST
Una WebQuest és un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica. L'antecedent d'aquestes activitats ho constituïx l'ús de reptes en el desenvolupament d'ambients d'aprenentatge basats en tecnologies de la informació que apliquen des dels vuitanta Seymour Papert i els seus discipulos.
Les WebQuest són utilitzades com recurs didàctic pels professors, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.
Una WebQuest es construeix al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta de fer una mica amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la resolució de problemes, enunciació de judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de consistir en una mica més que a contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha en la pantalla. Idealment, s'ha de correspondre amb alguna cosa que en la vida normal fan els adults fora de l'escola.
Una WebQuest té la següent estructura: Introducció,Tasca, Processo, Recursos, Avaluació, Conclusió i Autors
Jocs Paralímpics
Introducció: ens explica de que anirà aquesta webquest, de manera que ens dona una petita definició sobre el que són aquests jocs. I et planteja una sèrie de preguntes, i mentre vas mirant les fotografies les has d’intentar contestar.
Tasca: En primer lloc, es faran grups de tres nois o noies, per tal de que puguin contestar a les preguntes que s’havien plantejat en la introducció. També hauran de fer un gran mural, fet entre tots els grups de la classe, sobre els esports paralímpics.
Procés: hi ha cinc activitats a realitzar. La primera, han de trobar informació sobre els jocs paralímpics, fer una explicació en un full (com van aparèixer, on, per què, historia, federacions, associacions, moviments...); la segona, han de treballar els esports, com es juga, quins es fan... i cada grup ha d’escollir un esport, i s’haurà de fer una fitxa de cada esport, recollir fotos per fer el mural col•lectiu; la tercera, s’ha de llegir un llibre, i seguidament s’han de contestar una sèrie de preguntes, desprès han d’intentar pensar en aquest tipus de persones i fer unes reflexions amb la resta del grup: la quarta, han de quedar amb el professor d’educació física i fer una fitxa i per acabar-la hauran de fer unes reflexions, i explicar en un full les seves sensacions; la cinquena i última, s’ha d’organitzar totes les activitats realitzades,i prepararan un dossier amb els següents fulls:
1. Explicació dels jocs paralímpics
2. Les fitxes dels esports que heu treballat.
3. Les reflexions i contestacions al full del Pais d'Oleanna
4. L'escrit amb les vostres reflexions de la classe d'Educació Física
5. Tapa del dossier
I per acabar aquestes activitats es farà el gran mural dels esports paralímpics.
Avaluació: aquesta avaluació la farà el professor amb l’ajuda de dues rubriques que ha preparat.
Rúbrica d´avaluació de col•laboració
Rúbrica d´avaluació del treball
Conclusions:
Després de tot el que hem aprés, creieu que per les persones amb discapacitats, practicar esports adaptats, es només un manera d'estar en forma ? O es un camí, una forma de superació personal, una manera de millorar l'autoestima i les igualtats socials ?
Visiteu la web dels esportistes cecs, comproveu la quantitat d'esports que practiquen...http://www.fedc.es/
Penseu que en la majoria d'esports adaptats per a cecs fan falta esportistes que hi vegin per guiar als esportistes cecs... vosaltres ara sou molt joves per fer aquesta funció, però els podeu ajudar en les pràtiques diaries, travessar el carrer, ajudar-los en els transports públics, cedir-los el seient..., i sobre tot respectar-los!
I, penseu que aquest respecte no s'ha de limitar a les persones amb discapacitats, s'ha de respectar a la gent gran, a la gent adulta, a la gent jove i a vosaltres mateixos...
Credits:
Voldria agrair de tot cor el treball d'en Bernie Dodge per haver-se inventat aquest fabulós recurs didàctic anomenat WEBQUEST.
També voldria donar les gràcies a tota la gent que està creant WEBQUEST, ja que amb la feina de tots estem avançant...
Aquesta WebQuest ha estat elaborada per Sebastià Capella. Amb el suport de la Carme Barba, components del grup de treball WebQuest punt CAT.
En aquesta Comunitat Catalana de WebQuest ens dediquem bàsicament a :
Estudi dels fonaments teòrics de les WebQuest.
Selecció, comentari i difusió de diferents WebQuest en llengua Catalana.
Difusió de les WebQuest en llengua castellana.
Referenciar diferents WebQuest en altres llengües...
Creació de WebQuest en CATALÀ.
Una WebQuest és un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet, que promou la utilització d'habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu i l'autonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica. L'antecedent d'aquestes activitats ho constituïx l'ús de reptes en el desenvolupament d'ambients d'aprenentatge basats en tecnologies de la informació que apliquen des dels vuitanta Seymour Papert i els seus discipulos.
Les WebQuest són utilitzades com recurs didàctic pels professors, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.
Una WebQuest es construeix al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta de fer una mica amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la resolució de problemes, enunciació de judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de consistir en una mica més que a contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha en la pantalla. Idealment, s'ha de correspondre amb alguna cosa que en la vida normal fan els adults fora de l'escola.
Una WebQuest té la següent estructura: Introducció,Tasca, Processo, Recursos, Avaluació, Conclusió i Autors
Jocs Paralímpics
Introducció: ens explica de que anirà aquesta webquest, de manera que ens dona una petita definició sobre el que són aquests jocs. I et planteja una sèrie de preguntes, i mentre vas mirant les fotografies les has d’intentar contestar.
Tasca: En primer lloc, es faran grups de tres nois o noies, per tal de que puguin contestar a les preguntes que s’havien plantejat en la introducció. També hauran de fer un gran mural, fet entre tots els grups de la classe, sobre els esports paralímpics.
Procés: hi ha cinc activitats a realitzar. La primera, han de trobar informació sobre els jocs paralímpics, fer una explicació en un full (com van aparèixer, on, per què, historia, federacions, associacions, moviments...); la segona, han de treballar els esports, com es juga, quins es fan... i cada grup ha d’escollir un esport, i s’haurà de fer una fitxa de cada esport, recollir fotos per fer el mural col•lectiu; la tercera, s’ha de llegir un llibre, i seguidament s’han de contestar una sèrie de preguntes, desprès han d’intentar pensar en aquest tipus de persones i fer unes reflexions amb la resta del grup: la quarta, han de quedar amb el professor d’educació física i fer una fitxa i per acabar-la hauran de fer unes reflexions, i explicar en un full les seves sensacions; la cinquena i última, s’ha d’organitzar totes les activitats realitzades,i prepararan un dossier amb els següents fulls:
1. Explicació dels jocs paralímpics
2. Les fitxes dels esports que heu treballat.
3. Les reflexions i contestacions al full del Pais d'Oleanna
4. L'escrit amb les vostres reflexions de la classe d'Educació Física
5. Tapa del dossier
I per acabar aquestes activitats es farà el gran mural dels esports paralímpics.
Avaluació: aquesta avaluació la farà el professor amb l’ajuda de dues rubriques que ha preparat.
Rúbrica d´avaluació de col•laboració
Rúbrica d´avaluació del treball
Conclusions:
Després de tot el que hem aprés, creieu que per les persones amb discapacitats, practicar esports adaptats, es només un manera d'estar en forma ? O es un camí, una forma de superació personal, una manera de millorar l'autoestima i les igualtats socials ?
Visiteu la web dels esportistes cecs, comproveu la quantitat d'esports que practiquen...http://www.fedc.es/
Penseu que en la majoria d'esports adaptats per a cecs fan falta esportistes que hi vegin per guiar als esportistes cecs... vosaltres ara sou molt joves per fer aquesta funció, però els podeu ajudar en les pràtiques diaries, travessar el carrer, ajudar-los en els transports públics, cedir-los el seient..., i sobre tot respectar-los!
I, penseu que aquest respecte no s'ha de limitar a les persones amb discapacitats, s'ha de respectar a la gent gran, a la gent adulta, a la gent jove i a vosaltres mateixos...
Credits:
Voldria agrair de tot cor el treball d'en Bernie Dodge per haver-se inventat aquest fabulós recurs didàctic anomenat WEBQUEST.
També voldria donar les gràcies a tota la gent que està creant WEBQUEST, ja que amb la feina de tots estem avançant...
Aquesta WebQuest ha estat elaborada per Sebastià Capella. Amb el suport de la Carme Barba, components del grup de treball WebQuest punt CAT.
En aquesta Comunitat Catalana de WebQuest ens dediquem bàsicament a :
Estudi dels fonaments teòrics de les WebQuest.
Selecció, comentari i difusió de diferents WebQuest en llengua Catalana.
Difusió de les WebQuest en llengua castellana.
Referenciar diferents WebQuest en altres llengües...
Creació de WebQuest en CATALÀ.
dissabte, 12 de desembre del 2009
Seminari dia 11.12.2009
Avui la sessió de seminari no ha sigut com cada divendres, ja que ens hem ajuntat tots els seminaris de 1N(tota la classe) amb els professors/tutors corresponents. Hem anat tots a una aula per poder veure conjuntament la conferència d’Alexandre Jollien que va donar a Blanquerna fa uns anys. El motiu per el qual hem mirat aquesta conferencia ha estat perquè tots acabàvem de llegir el seu llibre “Elogi de la feblesa” i en aquesta conferència es podia veure com el presentava i com parlava sobre les reflexions que havia estat fent durant tota la seva vida.
La veritat es que m’ha impactat veure com una persona discapacitada parlava tant natural sobre tot el que li havia passat i les reflexions que havia dut a terme. Però a la vegada m’ha agradat ja que es un gran home, i la força de voluntat que ha tingut es d’admirar ja que per molt que nosaltres ens intentem posar a la seva pell mai aconseguirem saber com es sent o com s’ha sentit en la vida. Penso que ha estat una bona idea que ens passessin aquesta conferència ja que havia vingut a fer-la a la nostra Universitat i a part era d’interès.
La veritat es que m’ha impactat veure com una persona discapacitada parlava tant natural sobre tot el que li havia passat i les reflexions que havia dut a terme. Però a la vegada m’ha agradat ja que es un gran home, i la força de voluntat que ha tingut es d’admirar ja que per molt que nosaltres ens intentem posar a la seva pell mai aconseguirem saber com es sent o com s’ha sentit en la vida. Penso que ha estat una bona idea que ens passessin aquesta conferència ja que havia vingut a fer-la a la nostra Universitat i a part era d’interès.
NARCÍS
Fa molt i molt de temps, a l'antiga Grècia, hi vivia un noi jove, molt seductor, molt bonic. Es deia Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tan sols la deessa Eco va poder conquerir el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i a l'acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava la imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà meravellosa la bellesa d'aquell rostre.
Va intentar parlar-hi, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s'esvaïa.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tan sols escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què allò que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflex. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.
Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tan sols la deessa Eco va poder conquerir el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i a l'acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava la imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà meravellosa la bellesa d'aquell rostre.
Va intentar parlar-hi, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s'esvaïa.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tan sols escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què allò que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflex. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.
Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
COED dia 11.12.2009
Descripció:
Avui com ja fa tres divendres hem començat la classe amb les recitacions. Avui han fet les recitacions: l’Anna Illa(El conte dels ratolins i el seu formatge), el Rafa Mora (El pelegrí de Tossa de Mar), la Marta Juny(El pi de Formentor), Carlota Montaner (La meva escola), l’Alba Mayol (l’Atlantida de Jacint Verdaguer), l’Anna Llongueres (fragment de Mirall trencat), la Sara Lopez(Vora la mar de Jacint Verdaguer), l’Eva Ladevesa (llegenda de Montesquiu), l’Aylén Marino (Veritat i mentida de Lluís Llach), la Nuria Maldonado(Construir un pont en ves de tanques), la Laura Millán(la llegenda de Huscaran i Hunday), el Pere Mussoll(el Pere i el llop) i finalment jo amb la llegenda de les flors del Narcís.
I a continuació hem passat a fer els debats, que només n’ hem fet un avui. El grup que ho ha fet avui anava sobre el nou calendari escolar. L’equip estava format per el grup a favor que eren la Carolina Garcia ( capitana), l’Anna Español, l’Helena Vall, la Mª Eulàlia Palmero i la Clara Boix, i el grup que estava en contra estava composat per l’Alejandro Ramos ( capità), la Laura Senderín, la Linda Camacho, la Mireia González i la Sara Lopez.
Al llarg del debat han anat donat arguments a favor i en contra i a mida que anaven dient els arguments s’ajudaven d’alguns recursos com ara noticies que sortia el nou calendari i també el comparava amb el que s’està fent a França, després una petita comparació de les vacances, i ens han dit que Espanya és la que té més vacances d’estiu... i com a conclusions els que anaven a favor deien que hi hauria una millor organització familiar, i els nens estarien menys cansats i hi hauria una millora en el seu rendiment escolar. I els que anaven en contra han dit que no es possible implantar-lo ara ràpidament, perquè abans falten fer tot una sèrie de canvis en el sistema escolar i que en el moment que estem passant ara les famílies no es podrien permetre el luxe de pagar uns esplais, unes estades...al febrer.
Reflexió personal:
Es pot anar veient com cada vegada la gent perd més la por a sortir davant de la classe i això és bo i gràcies a tots aquests treballs que ens estan fent fer són els que ens estan ajudant a perdre aquesta por de parlar en públic.
Avui a mi m’ha tocat fer la recitació, i sincerament al principi no estava nerviosa però un cop m’he posat davant dels meus companys i he vist tanta gent mirant-me m’he posat molt nerviosa, però això crec que ja forma part de l’activitat i poder controlar-los i poder fer correctament o mínimament bé la recitació.
Avui com ja fa tres divendres hem començat la classe amb les recitacions. Avui han fet les recitacions: l’Anna Illa(El conte dels ratolins i el seu formatge), el Rafa Mora (El pelegrí de Tossa de Mar), la Marta Juny(El pi de Formentor), Carlota Montaner (La meva escola), l’Alba Mayol (l’Atlantida de Jacint Verdaguer), l’Anna Llongueres (fragment de Mirall trencat), la Sara Lopez(Vora la mar de Jacint Verdaguer), l’Eva Ladevesa (llegenda de Montesquiu), l’Aylén Marino (Veritat i mentida de Lluís Llach), la Nuria Maldonado(Construir un pont en ves de tanques), la Laura Millán(la llegenda de Huscaran i Hunday), el Pere Mussoll(el Pere i el llop) i finalment jo amb la llegenda de les flors del Narcís.
I a continuació hem passat a fer els debats, que només n’ hem fet un avui. El grup que ho ha fet avui anava sobre el nou calendari escolar. L’equip estava format per el grup a favor que eren la Carolina Garcia ( capitana), l’Anna Español, l’Helena Vall, la Mª Eulàlia Palmero i la Clara Boix, i el grup que estava en contra estava composat per l’Alejandro Ramos ( capità), la Laura Senderín, la Linda Camacho, la Mireia González i la Sara Lopez.
Al llarg del debat han anat donat arguments a favor i en contra i a mida que anaven dient els arguments s’ajudaven d’alguns recursos com ara noticies que sortia el nou calendari i també el comparava amb el que s’està fent a França, després una petita comparació de les vacances, i ens han dit que Espanya és la que té més vacances d’estiu... i com a conclusions els que anaven a favor deien que hi hauria una millor organització familiar, i els nens estarien menys cansats i hi hauria una millora en el seu rendiment escolar. I els que anaven en contra han dit que no es possible implantar-lo ara ràpidament, perquè abans falten fer tot una sèrie de canvis en el sistema escolar i que en el moment que estem passant ara les famílies no es podrien permetre el luxe de pagar uns esplais, unes estades...al febrer.
Reflexió personal:
Es pot anar veient com cada vegada la gent perd més la por a sortir davant de la classe i això és bo i gràcies a tots aquests treballs que ens estan fent fer són els que ens estan ajudant a perdre aquesta por de parlar en públic.
Avui a mi m’ha tocat fer la recitació, i sincerament al principi no estava nerviosa però un cop m’he posat davant dels meus companys i he vist tanta gent mirant-me m’he posat molt nerviosa, però això crec que ja forma part de l’activitat i poder controlar-los i poder fer correctament o mínimament bé la recitació.
dijous, 10 de desembre del 2009
Seminari dia 9.12.2009
El passat dimecres vam fer la posada en comú del treball d’Elogi de la Feblesa, de manera que cada un hem triat un fragment de la nostra reflexió i l’hem compartit amb els companys. I seguidament la Lluïsa ens ha repartit un full on posava unes pautes per fer una lectura en veu alta.
A continuació hem passat a la segona activitat d’avui que era l’actualitat educativa. Ens la van presentar l’Anna Español i l’Aylén Marino. L’Anna ens va presentar una sèrie de noticies com ara que no hi haurà portàtils per als nens i nenes de primària durant aquest curs, primer de tot s’implantaran els portàtils en els de secundaria que són els que corrent pressa i desprès ja es posaran en els de primària, també ens ha presentat la noticia del menjar “basura” a les escoles, que es trauran les màquines de bolleria de les escoles, del menjador...I la que ens ha ampliat ha sigut la del “Juego moral en la escuela” tracta d’un joc que es fa a les escoles, i ho fan nens i nenes de 11 i 15 anys en els patis. Hem estat parlant sobre com reacciona l’escola en el moment en que l’escola els informa de que hi ha una mala conducte en el nen, que si juga a jocs perillosos, que si fuma porros molt sovint... i els pares el que fan es negar el que els diu l’escola ja que no volen creure el que els diuen. L’Aylén ens ha presentat la noticia de “La FP de grado media farà acceso a un bachillerato de un solo año”, i amb aquesta noticia hem arribat a la conclusió de que pensem que tots els nens han de superar la ESO per davant de tot i després que facin un mòdul o batxillerat o el que ells vulguin, però la ESO es imprescindible.
La tercera activitat la Maria Garcia i la Maria Pérez ens han presentat dues revistes. La Maria Pérez ens ha presentat la revsita “Barcelona educación” es tracta d’una revista virtual, la seva directora és Arceli Vilarasa, editada a Barcelona, es mensual i es gratuïta. Consta dels apartats següents:
- editorial ( tema que afecta en l’educació),
- noticies(9 noticies),
- som xarxa( dedicat a l’escola Costa i Llobera),
- Protagonistes ( diferents activitats que fan els joves fora de l’escola),
- Jo també educo,
- A fons ( s’aprofundeix sobre un tema –l’escola bressol i els seus canvis-),
- Radiografia,
- Apunts,
- Participació ( “fent”),
- Entrevistes,
- Vers el món
- Una mica de tot (- la columna i – la tira còmica)
El tema que ha proposat debatre ha sigut el de l’escola Costa i Llobera, els canvis que ha anat experimentant, que ha lluitat per passar a ser una escola pública, que han implantat les noves tecnologies ...
I la Maria Garcia ens ha presentat la revista “Cuadernos de pedagogia”, el director és el Jaume Carbonell, està escrita en castellà, editada a Barcelona el 1980, val uns 13€ i és mensual. Els apartats són:
- Editorial ( escrit per el propi director),
- Agenda,
- Histories mínimes ( -cartes d’opinió i – cartes al director)
- Actualitat,
- Perspectiva internacional,
- Reportatge ( “la ESO suena bien”),
- Experiències ( activitats que diferents escoles han dut a terme),
- Entrevista,
- Tema del mes( el més extens- els museus, revulución didactica),
- Opinió ( experts que tracten sobre un tema que escull el director-FP),
- Moral( igual que Actualitat però dividit en autonomies),
- Llibres ( espai publicitari),
- L’avanç ( avança el contingut de la pròxima revista)
El tema que ha posat per debatre ha sigut que a Galicia el govern a tret el tema de llogar llibres, i els que cobren menys de 9000€ els hi donen beques per els llibres i sinó no els i donen. I ella ens preguntava si creiem que era positiu i tots creiem que el fet de que es lloguin els llibres i es passin fa que els nens els respectin més.
I per acabar hem començat amb la posada en comú del dia que vam anar a un centre educatiu i ens van explicar la seva metodologia. Vam presentar-ho la Maria Pérez i jo sobre l’escola Costa i Llobera.
Reflexió personal:
La sessió de seminari del dimecres va ser diferents a les que estem acostumats a fer, ja que hem tocat varis aspectes i hem posat en comú una de les practiques i un llibre. Hem pogut sentir les opinions i reflexions dels nostres companys sobre l’Elogi de la Feblesa, d’aquesta manera hem pogut conèixer una mica més l’interior de les persones.
A continuació hem passat a la segona activitat d’avui que era l’actualitat educativa. Ens la van presentar l’Anna Español i l’Aylén Marino. L’Anna ens va presentar una sèrie de noticies com ara que no hi haurà portàtils per als nens i nenes de primària durant aquest curs, primer de tot s’implantaran els portàtils en els de secundaria que són els que corrent pressa i desprès ja es posaran en els de primària, també ens ha presentat la noticia del menjar “basura” a les escoles, que es trauran les màquines de bolleria de les escoles, del menjador...I la que ens ha ampliat ha sigut la del “Juego moral en la escuela” tracta d’un joc que es fa a les escoles, i ho fan nens i nenes de 11 i 15 anys en els patis. Hem estat parlant sobre com reacciona l’escola en el moment en que l’escola els informa de que hi ha una mala conducte en el nen, que si juga a jocs perillosos, que si fuma porros molt sovint... i els pares el que fan es negar el que els diu l’escola ja que no volen creure el que els diuen. L’Aylén ens ha presentat la noticia de “La FP de grado media farà acceso a un bachillerato de un solo año”, i amb aquesta noticia hem arribat a la conclusió de que pensem que tots els nens han de superar la ESO per davant de tot i després que facin un mòdul o batxillerat o el que ells vulguin, però la ESO es imprescindible.
La tercera activitat la Maria Garcia i la Maria Pérez ens han presentat dues revistes. La Maria Pérez ens ha presentat la revsita “Barcelona educación” es tracta d’una revista virtual, la seva directora és Arceli Vilarasa, editada a Barcelona, es mensual i es gratuïta. Consta dels apartats següents:
- editorial ( tema que afecta en l’educació),
- noticies(9 noticies),
- som xarxa( dedicat a l’escola Costa i Llobera),
- Protagonistes ( diferents activitats que fan els joves fora de l’escola),
- Jo també educo,
- A fons ( s’aprofundeix sobre un tema –l’escola bressol i els seus canvis-),
- Radiografia,
- Apunts,
- Participació ( “fent”),
- Entrevistes,
- Vers el món
- Una mica de tot (- la columna i – la tira còmica)
El tema que ha proposat debatre ha sigut el de l’escola Costa i Llobera, els canvis que ha anat experimentant, que ha lluitat per passar a ser una escola pública, que han implantat les noves tecnologies ...
I la Maria Garcia ens ha presentat la revista “Cuadernos de pedagogia”, el director és el Jaume Carbonell, està escrita en castellà, editada a Barcelona el 1980, val uns 13€ i és mensual. Els apartats són:
- Editorial ( escrit per el propi director),
- Agenda,
- Histories mínimes ( -cartes d’opinió i – cartes al director)
- Actualitat,
- Perspectiva internacional,
- Reportatge ( “la ESO suena bien”),
- Experiències ( activitats que diferents escoles han dut a terme),
- Entrevista,
- Tema del mes( el més extens- els museus, revulución didactica),
- Opinió ( experts que tracten sobre un tema que escull el director-FP),
- Moral( igual que Actualitat però dividit en autonomies),
- Llibres ( espai publicitari),
- L’avanç ( avança el contingut de la pròxima revista)
El tema que ha posat per debatre ha sigut que a Galicia el govern a tret el tema de llogar llibres, i els que cobren menys de 9000€ els hi donen beques per els llibres i sinó no els i donen. I ella ens preguntava si creiem que era positiu i tots creiem que el fet de que es lloguin els llibres i es passin fa que els nens els respectin més.
I per acabar hem començat amb la posada en comú del dia que vam anar a un centre educatiu i ens van explicar la seva metodologia. Vam presentar-ho la Maria Pérez i jo sobre l’escola Costa i Llobera.
Reflexió personal:
La sessió de seminari del dimecres va ser diferents a les que estem acostumats a fer, ja que hem tocat varis aspectes i hem posat en comú una de les practiques i un llibre. Hem pogut sentir les opinions i reflexions dels nostres companys sobre l’Elogi de la Feblesa, d’aquesta manera hem pogut conèixer una mica més l’interior de les persones.
dimarts, 8 de desembre del 2009
Activitat 6
El divendres de la semana de practiques l’Edu Santos i jo vam pensar d’anar al ZOO, i així ho vam fer, ja que creiem que era un dels espais educatius que moltes escoles van a visitar.
Durant tot el dia vam estar veient com hi havia quantitat d’escoles per tot el Zoo fent visites guiades per especialistes d’allà que els explicaven tota mena d’anècdotes d’uns determinats animals.
Aquest és un espai que té una oferta per les escoles, i aquestes ofertes són les següents:
Entrada per adults 16,00€
Entrada per nens (de 3 a 12 anys) 9.60€
Grups:
Entrada per grup d’adults(a partir de 20 persones) 12.40€
Entrada grup escoles, casals...(fins a 18 anys) 6.70€
Entrada grup guarderies (menors de 3 anys) 2.80€
Jubilats i pensionistes:
Entrada persones de més de 65 anys 8.40
Entrada titulars targeta rosa reduïda 3.90€
Entrada titulars targeta rosa lliure
Disminuïts:
Entrada disminuïts 5.00€
Zoo Club:
Quoata anual soci familiar 70.00€
Quota anual soci individual 33.00€
Expedició de duplicació de carnet(per carnet) 3.00€
Quota de alta ( no aplicable en renovacions) 20.00€
Visites comentades:
Grup petit ( de 10 a 30 alumnes) 182.00€
Grup grans (de 21 a 30 alumnes) 188.00€
Tallers:
Grup de 10 fins a 30 alumnes 217.00€
Taller combi:
Preu per alumne 9.50€
Credits de sintesi:
Grup de 10 fins a 30 alumnes 326.00€
Treballs de recerca de batxillerat:
Preu per alumne 59.00€
Realment ens ho vem passar molt bé i pel que vem veure tots els nens també. És una manera de que els nens es relacionin amb la fauna i vegin en persona les diferents espècies d'animals que existeixen i les seves característiques. És una bona forma d'aprendre i conèixer la resta d'èssers vius que la majoria no coneixen fins que no assisteixen a un event com aquest.
Durant tot el dia vam estar veient com hi havia quantitat d’escoles per tot el Zoo fent visites guiades per especialistes d’allà que els explicaven tota mena d’anècdotes d’uns determinats animals.
Aquest és un espai que té una oferta per les escoles, i aquestes ofertes són les següents:
Entrada per adults 16,00€
Entrada per nens (de 3 a 12 anys) 9.60€
Grups:
Entrada per grup d’adults(a partir de 20 persones) 12.40€
Entrada grup escoles, casals...(fins a 18 anys) 6.70€
Entrada grup guarderies (menors de 3 anys) 2.80€
Jubilats i pensionistes:
Entrada persones de més de 65 anys 8.40
Entrada titulars targeta rosa reduïda 3.90€
Entrada titulars targeta rosa lliure
Disminuïts:
Entrada disminuïts 5.00€
Zoo Club:
Quoata anual soci familiar 70.00€
Quota anual soci individual 33.00€
Expedició de duplicació de carnet(per carnet) 3.00€
Quota de alta ( no aplicable en renovacions) 20.00€
Visites comentades:
Grup petit ( de 10 a 30 alumnes) 182.00€
Grup grans (de 21 a 30 alumnes) 188.00€
Tallers:
Grup de 10 fins a 30 alumnes 217.00€
Taller combi:
Preu per alumne 9.50€
Credits de sintesi:
Grup de 10 fins a 30 alumnes 326.00€
Treballs de recerca de batxillerat:
Preu per alumne 59.00€
Realment ens ho vem passar molt bé i pel que vem veure tots els nens també. És una manera de que els nens es relacionin amb la fauna i vegin en persona les diferents espècies d'animals que existeixen i les seves característiques. És una bona forma d'aprendre i conèixer la resta d'èssers vius que la majoria no coneixen fins que no assisteixen a un event com aquest.
COED dia 23.11.2009
Descripció:
Vam començar amb les exposicions del treball de TERRITORI, que forma part també de l’assignatura de GITIC.
Ens van exposar quatre parelles, han començat la Laura i en Macià amb una exposició molt original de la illa de Menorca(Ciutadella) han fet una exposició en forma de diàleg, i la Laura representava que era una turista i que no sabia res sobre el territori i el Macià una persona de Menorca, seguidament l’Edu i el Marc Pérez amb una exposició del Baix Llobregat i ho van fer amb forma d’anunci per promocionar el seu territori, després la Laura i l’Aylen ens han exposat les festes de Badalona amb la seva pròpia historia. I per acabar l’Anna Llongueras i l’Anna Español, ens van parlar del teatre de Sant Andreu, una zona on surten molts actors i on es molt important aquest art.
Reflexió:
Aquestes exposicions em van agradar molt ja que totes van ser amb una originalitat diferent i enfocat des de varis punts de vista. Això ens serveix per poder conèixer més territoris que pot ser que no t’interessessin en algun moment, i ara un cop vistes les exposicions t’entren ganes d’anar a visitar-les. Penso que poc a poc tots anem perdent la por que teníem al principi per parlar davant dels companys de classe i tot és gracies a aquest tipus de treballs.
Vam començar amb les exposicions del treball de TERRITORI, que forma part també de l’assignatura de GITIC.
Ens van exposar quatre parelles, han començat la Laura i en Macià amb una exposició molt original de la illa de Menorca(Ciutadella) han fet una exposició en forma de diàleg, i la Laura representava que era una turista i que no sabia res sobre el territori i el Macià una persona de Menorca, seguidament l’Edu i el Marc Pérez amb una exposició del Baix Llobregat i ho van fer amb forma d’anunci per promocionar el seu territori, després la Laura i l’Aylen ens han exposat les festes de Badalona amb la seva pròpia historia. I per acabar l’Anna Llongueras i l’Anna Español, ens van parlar del teatre de Sant Andreu, una zona on surten molts actors i on es molt important aquest art.
Reflexió:
Aquestes exposicions em van agradar molt ja que totes van ser amb una originalitat diferent i enfocat des de varis punts de vista. Això ens serveix per poder conèixer més territoris que pot ser que no t’interessessin en algun moment, i ara un cop vistes les exposicions t’entren ganes d’anar a visitar-les. Penso que poc a poc tots anem perdent la por que teníem al principi per parlar davant dels companys de classe i tot és gracies a aquest tipus de treballs.
diumenge, 6 de desembre del 2009
Seminari dia 4.12.2009
Descripció:
Hem començat la classe de seminari preparant i organitzant-nos per el que portarem cada un el dia 18(últim dia de seminari, festeta). Seguidament hem parlat de les espelmes que hi ha a l’entrada de la Universitat. És una corona d’advent, i cada setmana des de l’u de Desembre s’encén una.
Després la Irene Recio i la Sara Olmo, ens han presentat la seva revista educativa, ja que anàvem una mica atraçats amb el tema. La Irene Recio ens ha presentat la “Perspectiva escolar” que ja l0havia presentat el Cristian en el seu moment. Els apartats d’aquesta revista són els següents: Educació pel canvi personal i social, aprendre durant tota la vida, Mares, enllaç i procés d’acollida de les persones immigrants,Bibliografia, Escola (programa Treva), Poesia i joves (experiència d’una mestre), Mirades (experiències del personal docent), Cartellera (premis).
El tema per debatre ha sigut els centres de justica juvenil avui, en concret el rol de l’educador social. És molt important el rol de l’educador, ja que la gent que treballa a l’hospital, han de saber separar la seva vida personal i la de l’hospital, i que sovint és molt complicat.
La Sara Olmo ens ha presentat la revista “Infància y aprendizaje”, es tracta d’una revista molt tècnica, editada a la Facultat de Psicologia de Madrid, té una periodicitat trimestral i va ser editada el 1977.
Els apartats d’aquesta revista són: Comprensión de la mente......................................................................................................................
El tema per debatre ha estat el de que hi ha molts nens que no els accepten a la classe, i els hi fan unes proves per veure quins nens són els “marginats de la classe” a través d’un sociograma o jocs.
I per acabar, hem acabat d’explicar les experiencies personals amb l’alumne de 3r. Avui ho han fet el Cristian i l’Albert, la Maria Garcia i l’Eva, la Sara i l’Anna, l’Aylen, la Laura i la Irene.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per poder acabar d’escoltar l’experiència que van tenir els meus companys quan van anar a fer les pràctiques a una escola, d’aquesta manera he pogut veure com tots hem tingut diferents situacions i a cada una alguna anècdota interessant. Penso que va bé poder escoltar com els hi ha anat als companys aquesta experiència i poder comparar-la amb la teva o reflexionar sobre algun aspecte comentat.
Hem començat la classe de seminari preparant i organitzant-nos per el que portarem cada un el dia 18(últim dia de seminari, festeta). Seguidament hem parlat de les espelmes que hi ha a l’entrada de la Universitat. És una corona d’advent, i cada setmana des de l’u de Desembre s’encén una.
Després la Irene Recio i la Sara Olmo, ens han presentat la seva revista educativa, ja que anàvem una mica atraçats amb el tema. La Irene Recio ens ha presentat la “Perspectiva escolar” que ja l0havia presentat el Cristian en el seu moment. Els apartats d’aquesta revista són els següents: Educació pel canvi personal i social, aprendre durant tota la vida, Mares, enllaç i procés d’acollida de les persones immigrants,Bibliografia, Escola (programa Treva), Poesia i joves (experiència d’una mestre), Mirades (experiències del personal docent), Cartellera (premis).
El tema per debatre ha sigut els centres de justica juvenil avui, en concret el rol de l’educador social. És molt important el rol de l’educador, ja que la gent que treballa a l’hospital, han de saber separar la seva vida personal i la de l’hospital, i que sovint és molt complicat.
La Sara Olmo ens ha presentat la revista “Infància y aprendizaje”, es tracta d’una revista molt tècnica, editada a la Facultat de Psicologia de Madrid, té una periodicitat trimestral i va ser editada el 1977.
Els apartats d’aquesta revista són: Comprensión de la mente......................................................................................................................
El tema per debatre ha estat el de que hi ha molts nens que no els accepten a la classe, i els hi fan unes proves per veure quins nens són els “marginats de la classe” a través d’un sociograma o jocs.
I per acabar, hem acabat d’explicar les experiencies personals amb l’alumne de 3r. Avui ho han fet el Cristian i l’Albert, la Maria Garcia i l’Eva, la Sara i l’Anna, l’Aylen, la Laura i la Irene.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per poder acabar d’escoltar l’experiència que van tenir els meus companys quan van anar a fer les pràctiques a una escola, d’aquesta manera he pogut veure com tots hem tingut diferents situacions i a cada una alguna anècdota interessant. Penso que va bé poder escoltar com els hi ha anat als companys aquesta experiència i poder comparar-la amb la teva o reflexionar sobre algun aspecte comentat.
COED dia 4.12.2009
Descripció:
Hem començat la classe fent la recitació de poemes, llegendes i contes. Aquesta vegada ho han fet: la Sara Garcia(La princesa de llança), la Mar Gascó (El país amb el des al davant), el Javier Garcia (El bon mestre), l’Alba Estragué(El pont del Diable), l’Eva Gómez, la Maria Garcia (La gallina negra), la Joana Freixenet (El teu millor amic també et pot fer mal), la Monica Gutiérrez, la Bea González(llegenda del liceu), l’Albert Guix ( Lletra dolors), l’Ari Garcia (poema casament), la Sandra Ferré ( Despertar- poema), Mireia González ( Mare si fos mariner- poema), Oscar Garcia( llegenda de CastellBo), i per acabar la Carolina Garcia(Les nous).
Com cada setmana tres persones avaluen la recitació de cada un dels que recita.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, avui n’hi ha hagut dos, un tractava sobre afegir 2 anys més en l’ensenyament obligatori i l’altre sobre la informatització a les aules.
El primer debat estava format per David Cortés, Ari Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez i Norma August i eren l’equip que anava en contra i els que anaven a favor eren la Eva Gómez, Helena Carmona, Alba Estragué, Elena Ruiz i Marta Juny.
Els que anaven a favor d’aquests dos anys més d’escolarització obligatòria, deien que el títol de la ESO és insuficient, però necessari, serien 2 anys per poder ampliar coneixements i motivar-los en els estudis. En canvi els que anaven en contra deien que hi ha un elevat fracàs escolar de nois de 16 anys que abandonen els estudis i se’n van a treballar, s’hauria de començar per millorar l’escolaritat, posar més professors, des massificar les aules, posar més aules de reforç, de manera que per tal de que aquets dos anys siguin beneficiosos calen una sèrie de canvis prèviament.
El segon debat estava format per el grup que anava a favor de la informatització a les aules que eren l’Anna Llongueres(capitana), la Maria Garcia, la Lorena Padilla, la Judit Carrique i l’Eva Ladevesa, i el grup que anava en contra format per Natàlia Carrique(capitana), Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals i Núria Maldonado.
Les que anaven a favor han acabat concloent que amb la informatització de les aules augmentaria la concentració i els alumnes estarien més motivats, que no afectaria a la relació professor- alumne, els alumnes treballarien de manera més autònom, recolza el treball en grup, estalvi de paper... I en contra han fet esment a que caldria una formació prèvia per als professors per poder introduir els portàtils a les aules, el rol de professor- alumne canviaria( de manera que el professor estaria controlant als seus alumnes que estiguin per la feina i no vagin a mirar alguna altre pàgina web o es distreguin), i en el cas de que cada alumne tingui el seu propi portàtil, haurà de tenir un endoll per cada un per tal de poder endollar-lo...
Reflexió personal:
En quant a les recitacions dels poemes, rondalles, llegendes cada vegada es veu més com la gent ve més ben preparada i intenta corregir alguns dels errors que han pogut veure en els altres companys que ho han recitat anteriorment. De manera, que cada un busca la millor manera per poder controlar els nervis, per fer una bona gesticulació, una bona entonació de veu, i no quedar-se allà dret sense moure’s. Es pot veure que cada vegada més la gent pot aconseguir controlar els nervis.
I per acabar, faré referència a l’activitat del debat, que podem veure com cada vegada estan més ben preparats i més ben organitzats, ja que a mida que cada setmana van sortint dos grups, la gent va observant com ho fan i intenten millorar-ho.
Hem començat la classe fent la recitació de poemes, llegendes i contes. Aquesta vegada ho han fet: la Sara Garcia(La princesa de llança), la Mar Gascó (El país amb el des al davant), el Javier Garcia (El bon mestre), l’Alba Estragué(El pont del Diable), l’Eva Gómez, la Maria Garcia (La gallina negra), la Joana Freixenet (El teu millor amic també et pot fer mal), la Monica Gutiérrez, la Bea González(llegenda del liceu), l’Albert Guix ( Lletra dolors), l’Ari Garcia (poema casament), la Sandra Ferré ( Despertar- poema), Mireia González ( Mare si fos mariner- poema), Oscar Garcia( llegenda de CastellBo), i per acabar la Carolina Garcia(Les nous).
Com cada setmana tres persones avaluen la recitació de cada un dels que recita.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, avui n’hi ha hagut dos, un tractava sobre afegir 2 anys més en l’ensenyament obligatori i l’altre sobre la informatització a les aules.
El primer debat estava format per David Cortés, Ari Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez i Norma August i eren l’equip que anava en contra i els que anaven a favor eren la Eva Gómez, Helena Carmona, Alba Estragué, Elena Ruiz i Marta Juny.
Els que anaven a favor d’aquests dos anys més d’escolarització obligatòria, deien que el títol de la ESO és insuficient, però necessari, serien 2 anys per poder ampliar coneixements i motivar-los en els estudis. En canvi els que anaven en contra deien que hi ha un elevat fracàs escolar de nois de 16 anys que abandonen els estudis i se’n van a treballar, s’hauria de començar per millorar l’escolaritat, posar més professors, des massificar les aules, posar més aules de reforç, de manera que per tal de que aquets dos anys siguin beneficiosos calen una sèrie de canvis prèviament.
El segon debat estava format per el grup que anava a favor de la informatització a les aules que eren l’Anna Llongueres(capitana), la Maria Garcia, la Lorena Padilla, la Judit Carrique i l’Eva Ladevesa, i el grup que anava en contra format per Natàlia Carrique(capitana), Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals i Núria Maldonado.
Les que anaven a favor han acabat concloent que amb la informatització de les aules augmentaria la concentració i els alumnes estarien més motivats, que no afectaria a la relació professor- alumne, els alumnes treballarien de manera més autònom, recolza el treball en grup, estalvi de paper... I en contra han fet esment a que caldria una formació prèvia per als professors per poder introduir els portàtils a les aules, el rol de professor- alumne canviaria( de manera que el professor estaria controlant als seus alumnes que estiguin per la feina i no vagin a mirar alguna altre pàgina web o es distreguin), i en el cas de que cada alumne tingui el seu propi portàtil, haurà de tenir un endoll per cada un per tal de poder endollar-lo...
Reflexió personal:
En quant a les recitacions dels poemes, rondalles, llegendes cada vegada es veu més com la gent ve més ben preparada i intenta corregir alguns dels errors que han pogut veure en els altres companys que ho han recitat anteriorment. De manera, que cada un busca la millor manera per poder controlar els nervis, per fer una bona gesticulació, una bona entonació de veu, i no quedar-se allà dret sense moure’s. Es pot veure que cada vegada més la gent pot aconseguir controlar els nervis.
I per acabar, faré referència a l’activitat del debat, que podem veure com cada vegada estan més ben preparats i més ben organitzats, ja que a mida que cada setmana van sortint dos grups, la gent va observant com ho fan i intenten millorar-ho.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Seminari dia 02.12.2009
Descripció:
Avui hem començat la classe amb l’actualitat educativa que ens la ha presentat l’Edu, i ens ha explicat que havia escollit la noticia que més havia sortit la setmana passada, que era la de la reforma del calendari escolar, és a dir, que es comencin les classes el dia 7 de setembre(una setmana abans d’ara), que el dia 7 de gener sigui lectiu, que no hi haurà jornada intensiva en cap escola, i que s’acabaran les classes el dia 22 de juny. Amb tot això els que surten perjudicats són també els mestres, ja que són ells qui hauran de preparar les classes abans i deixar-ho tot preparat lo abans possible per el següent curs.
A continuació hem estat discutint sobre aquest tema, i hem dit que sovint sentim comentaris i opinions de gent que diuen que els professors tenen moltes vacances(tot això per enveja), però aquesta gent no sap que els professors durant els 3 mesos d’estiu una part la dediquen a preparar les classes per el pròxim any, altres per a la seva formació, és a dir, l’escola d’estiu...
Seguidament la Laura ens ha presentat la noticia Escola Catalana, que jo també havia presentat. Aquesta revista esta composada per els següents apartats: davantal(problemes d’inici de curs amb la llengua catalana, per part de tots els alumnes), camins per regir( parla de l’abandonament educatiu, no classifica els alumnes per estatus social, raça, sexe...), entrevista, experiències, sense pels a la llengua( parla de la paraula “pal”, i sempre toquen algun mot o expressió i expliquen la seva utilització i ús correcte), informacions i comentaris, llibres i materials recomanats, i finalment lletra menuda.
La Laura ens ha fet la següent pregunta “Que ensenyen a primària?”, i hem arribat a la conclusió de que hi ha d’haver una bona primària per tal de poder passar amb total tranquil•litat a la secundaria i al batxillerat. El llegir no és lligar paraules, sinó entendre el que s’està llegint.
Abans de començar amb l’exposició de la nostre experiència a l’escola, la Lluïsa ens ha volgut repartir uns fulls de colors(14 per cada un), de manera que hauríem d’escriure alguna dedicatòria, poema, desig...alguna cosa positiva a la resta de companys de seminari, i decorar-ho com volguéssim. De manera que ella la setmana que ve els recollirà, i els llegirà i l’últim dia de seminari que farem la despedida i pica-pica...doncs ens donarà las targetes que ens corresponen a cada un.
I per acabar, s’han fet 3 exposicions de l’ experiència que vam tenir: la Mònica i la Natalia, l’Edu i finalment la Maria Pérez i jo. Les que falten les farem el pròxim dia.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per poder obrir-me als meus companys de seminari i explicar la meva experiència a l’escola que vaig anar el dimarts de la setmana de pràctiques, de manera que he pogut expressar algunes de les coses que vaig sentir quan vaig estar en aquella classe, i les ganes que tinc de poder començar a fer pràctiques de veritat.
També m’ha servit per poder escoltar, reflexionar i sorprendre’m amb les experiències dels meus companys. Cada una té alguna cosa que et sorprèn; la de la Natalia i la Mònica m’ha sorprès que es tracta d’una escola trilingüe(català, castellà i anglès) i es indiferent l’assignatura que s’estigui impartint, de manera que tots els professors d’aquella han de tenir el nivell first per poder accedir-hi, i la de l’Edu m’ha sorprès la manera que ha explicat com l’ha sorprès a ell la professora-tutora d’aquells nens, per la manera com portava la classe i el respecte que tenien cap a ella, i que sense tenir que alçar la veu els nens ja ho feien.
Avui hem començat la classe amb l’actualitat educativa que ens la ha presentat l’Edu, i ens ha explicat que havia escollit la noticia que més havia sortit la setmana passada, que era la de la reforma del calendari escolar, és a dir, que es comencin les classes el dia 7 de setembre(una setmana abans d’ara), que el dia 7 de gener sigui lectiu, que no hi haurà jornada intensiva en cap escola, i que s’acabaran les classes el dia 22 de juny. Amb tot això els que surten perjudicats són també els mestres, ja que són ells qui hauran de preparar les classes abans i deixar-ho tot preparat lo abans possible per el següent curs.
A continuació hem estat discutint sobre aquest tema, i hem dit que sovint sentim comentaris i opinions de gent que diuen que els professors tenen moltes vacances(tot això per enveja), però aquesta gent no sap que els professors durant els 3 mesos d’estiu una part la dediquen a preparar les classes per el pròxim any, altres per a la seva formació, és a dir, l’escola d’estiu...
Seguidament la Laura ens ha presentat la noticia Escola Catalana, que jo també havia presentat. Aquesta revista esta composada per els següents apartats: davantal(problemes d’inici de curs amb la llengua catalana, per part de tots els alumnes), camins per regir( parla de l’abandonament educatiu, no classifica els alumnes per estatus social, raça, sexe...), entrevista, experiències, sense pels a la llengua( parla de la paraula “pal”, i sempre toquen algun mot o expressió i expliquen la seva utilització i ús correcte), informacions i comentaris, llibres i materials recomanats, i finalment lletra menuda.
La Laura ens ha fet la següent pregunta “Que ensenyen a primària?”, i hem arribat a la conclusió de que hi ha d’haver una bona primària per tal de poder passar amb total tranquil•litat a la secundaria i al batxillerat. El llegir no és lligar paraules, sinó entendre el que s’està llegint.
Abans de començar amb l’exposició de la nostre experiència a l’escola, la Lluïsa ens ha volgut repartir uns fulls de colors(14 per cada un), de manera que hauríem d’escriure alguna dedicatòria, poema, desig...alguna cosa positiva a la resta de companys de seminari, i decorar-ho com volguéssim. De manera que ella la setmana que ve els recollirà, i els llegirà i l’últim dia de seminari que farem la despedida i pica-pica...doncs ens donarà las targetes que ens corresponen a cada un.
I per acabar, s’han fet 3 exposicions de l’ experiència que vam tenir: la Mònica i la Natalia, l’Edu i finalment la Maria Pérez i jo. Les que falten les farem el pròxim dia.
Reflexió personal:
Aquesta sessió m’ha servit per poder obrir-me als meus companys de seminari i explicar la meva experiència a l’escola que vaig anar el dimarts de la setmana de pràctiques, de manera que he pogut expressar algunes de les coses que vaig sentir quan vaig estar en aquella classe, i les ganes que tinc de poder començar a fer pràctiques de veritat.
També m’ha servit per poder escoltar, reflexionar i sorprendre’m amb les experiències dels meus companys. Cada una té alguna cosa que et sorprèn; la de la Natalia i la Mònica m’ha sorprès que es tracta d’una escola trilingüe(català, castellà i anglès) i es indiferent l’assignatura que s’estigui impartint, de manera que tots els professors d’aquella han de tenir el nivell first per poder accedir-hi, i la de l’Edu m’ha sorprès la manera que ha explicat com l’ha sorprès a ell la professora-tutora d’aquells nens, per la manera com portava la classe i el respecte que tenien cap a ella, i que sense tenir que alçar la veu els nens ja ho feien.
dimarts, 1 de desembre del 2009
SESSIÓ 11: PROJECTE TELEMÀTIC
PROJECTE TELEMÀTIC
Què és un projecte telemàtic?
Els projectes telemàtics cooperatius són tasques escolars en grup que es porten a terme entre diverses escoles a través d'Internet. Tenen com fonament la concepció socioconstructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge.
El seu funcionament es basa en les interaccions telemàtiques que es donen entorn d'un projecte o centre d'interès compartit amb altres escoles.
Funcionament
Els mestres de diferents escoles es posen d'acord per a portar a terme activitats a través d'Internet, utilitzant el correu electrònic, fòrums, xats, i / o videoconferències perquè l'alumnat pugui comunicar-se a partir de diferents temes i propostes. D'aquesta manera el professorat i l'alumnat treballen de forma cooperativa, ja que, entre tots els membres participants es realitzen totes les activitats.
El interconte
Que es?
Interconte, un conte telemàtic, és una activitat de suport a la funció docent que pretén dinamitzar la utilització de les tecnologies de la informació, fomentar la coordinació entre el professorat de diverses escoles i, a través del contacte telemàtic, posar en contacte l'alumnat de cicle inicial de diverses escoles per treballar la lectura i l'escriptura.
Objectius
Potenciar l'intercanvi d'experiències entre l'alumnat de diverses escoles.
Fomentar la motivació per a la lectura i l'escriptura.
Introduir l'alumnat en les tecnologies de la informació
Aconseguir que l'alumnat se senti solidari d'un projecte comú amb d'altres nens i nenes
Introduir el professorat en la utilització d'eines telemàtiques senzilles per enviar, rebre i consultar informació
CalendariT’explica com es distribuiran la feina per escoles, i quina feina es farà en cada moment.
Activitats
1.Escriptura del document de presentació: "Missatge de presentació"
2. Utilització de l'e-mail: enviament del "Missatge de presentació"
3. Lectura dels "Missatges de presentació" rebuts
4. Escriptura i il•lustració de la part del conte corresponent
5. Utilització de l'e-mail: enviament de la part del conte corresponent
6. Lectura del conte
7. Lectura del conte en imatges
8. Coneguem-nos en persona
9. Utilització de l'e-mail: mantenir contacte entre diferents grups-classe
Metodologia
Els continguts dels missatges enviats a les altres escoles i que es publiquen a la web solament són una part del treball que es realitza a les aules. El treball previ a l'aula amb el grup-classe de discussió en grup per trobar solucions als temes proposats, la creació dels textos, dels dibuixos, la lectura dels missatges d'altres escoles, etc., és molt més important que el fet de transmetre la producció final.
A partir del treball realitzat pels/les alumnes s'obtindran dues presentacions diferents del mateix conte: el conte escrit (format pel text i la il•lustració) i el conte en imatges (format només per les il•lustracions ordenades d'acord amb l'argument del conte)
REFLEXIÓN Y VBALORACIÓ
Què és un projecte telemàtic?
Els projectes telemàtics cooperatius són tasques escolars en grup que es porten a terme entre diverses escoles a través d'Internet. Tenen com fonament la concepció socioconstructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge.
El seu funcionament es basa en les interaccions telemàtiques que es donen entorn d'un projecte o centre d'interès compartit amb altres escoles.
Funcionament
Els mestres de diferents escoles es posen d'acord per a portar a terme activitats a través d'Internet, utilitzant el correu electrònic, fòrums, xats, i / o videoconferències perquè l'alumnat pugui comunicar-se a partir de diferents temes i propostes. D'aquesta manera el professorat i l'alumnat treballen de forma cooperativa, ja que, entre tots els membres participants es realitzen totes les activitats.
El interconte
Que es?
Interconte, un conte telemàtic, és una activitat de suport a la funció docent que pretén dinamitzar la utilització de les tecnologies de la informació, fomentar la coordinació entre el professorat de diverses escoles i, a través del contacte telemàtic, posar en contacte l'alumnat de cicle inicial de diverses escoles per treballar la lectura i l'escriptura.
Objectius
Potenciar l'intercanvi d'experiències entre l'alumnat de diverses escoles.
Fomentar la motivació per a la lectura i l'escriptura.
Introduir l'alumnat en les tecnologies de la informació
Aconseguir que l'alumnat se senti solidari d'un projecte comú amb d'altres nens i nenes
Introduir el professorat en la utilització d'eines telemàtiques senzilles per enviar, rebre i consultar informació
CalendariT’explica com es distribuiran la feina per escoles, i quina feina es farà en cada moment.
Activitats
1.Escriptura del document de presentació: "Missatge de presentació"
2. Utilització de l'e-mail: enviament del "Missatge de presentació"
3. Lectura dels "Missatges de presentació" rebuts
4. Escriptura i il•lustració de la part del conte corresponent
5. Utilització de l'e-mail: enviament de la part del conte corresponent
6. Lectura del conte
7. Lectura del conte en imatges
8. Coneguem-nos en persona
9. Utilització de l'e-mail: mantenir contacte entre diferents grups-classe
Metodologia
Els continguts dels missatges enviats a les altres escoles i que es publiquen a la web solament són una part del treball que es realitza a les aules. El treball previ a l'aula amb el grup-classe de discussió en grup per trobar solucions als temes proposats, la creació dels textos, dels dibuixos, la lectura dels missatges d'altres escoles, etc., és molt més important que el fet de transmetre la producció final.
A partir del treball realitzat pels/les alumnes s'obtindran dues presentacions diferents del mateix conte: el conte escrit (format pel text i la il•lustració) i el conte en imatges (format només per les il•lustracions ordenades d'acord amb l'argument del conte)
REFLEXIÓN Y VBALORACIÓ
dilluns, 30 de novembre del 2009
Sessió 10: Aprenentatge i TIC
WinLogo
Per a poder controlar tots els nostres projectes hem d'utilitzar un llenguatge amb el qual transmetre les ordres necessàries. En el nostre cas usarem WinLogo, un llenguatge de programació orientat a l'Educació i amb el gran avantatge que les ordres o primitives són en castellà.
La versió que nosaltres usem és WinLogo 2.0 que en el seu moment va editar una empresa cridada IDEA allà per 1993. Hi ha una versió Demo totalment operativa, excepte l'opció Guardar, que es pot descarregar des de la pàgina de l'empresa que ara ho distribueix WinLogo
Existeixen manuals en línia amb els quals aprendre a programar amb Logotip, pel que aquesta pàgina només servirà d'introducció per a aquells als quals realment els piqui el gusanillo de la programació orientada al control per ordinador.
JClic
JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia, desenvolupat en la plataforma Java.
És una aplicació de programari lliure basada en estàndards oberts que funciona en diversos entorns operatius: Linux, Mac US X, Windows i Solaris.
En aquest apartat trobareu més informació sobre les seves característiques, algunes mostres del seu funcionament en diversos sistemes operatius i la possibilitat de descarregar i instal•lar els programes que formen JClic.
Crayon Physics
A hores d'ara resulta realment heróic trobar un videojoc que resulti realment original i innovador, però la veritat és que Crayon Physics respon perfectament a aquest perfil.
L'objectiu consisteix a dur una esfera fins a una estrella que suposa la fi del nivell. Com? Doncs dibuixant amb el teu ratolí línies i formes geomètriques, a l'estil de les ceres que els nens utilitzen en els col•legis per a pintar. Per a això has de tirar mà de tot el teu enginy.
Qualsevol objecte, pendent o força que apliquem sobre l'esfera influirà en ella d'acord amb les inapel•lables lleis de la física. També hauràs de saber manejar sàviament les corrioles que trobaràs en alguns nivells.
Word
Microsoft Word és un programari destinat al processament de textos. Va Ser creat per l'empresa Microsoft, i actualment ve integrat en la suite ofimàtica Microsoft Office. Originalment va ser desenvolupat per Richard Brodie para el computador de IBM sota sistema operatiu DOS en 1983.
Es van crear versions posteriors para Apple Macintosh en 1984 i per a Microsoft Windows en 1989, sent per a aquesta última plataforma les versions més difoses en l'actualitat. Ha arribat a ser el processador de text més popular del món.
La primera versió de Microsoft Word va ser un desenvolupament realitzat per Xerris Simonyi i Richard Brodie, dos ex-programadors de Xerox contractats en 1981 per Bill Gates i Paul Allen. Aquests programadors havien treballat en Xerox Brau, que anés el primer processador de textos desenvolupat sota la tècnica WYSIWYG (?What You See Is What You Get?); és a dir l'usuari podia veure anticipadament, en pantalla, el format final que apareixeria en l'imprès del document. Aquesta primera versió, Word 1.0, va sortir al mercat a l'octubre de 1983 per a plataforma Xenix MS-DOS; en principi va ser rudimentari i li van seguir altres quatre versions molt similars que no van produir gairebé impacte en les vendes a usuaris finals.
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant. L' interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel•ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De manera que el JClic és un programa que et diu si és correcte o no, i no és el pròpi alumne qui ha de decidir si està bé o no.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
L’alumne és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
S'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció. El més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada la qual, el paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Per a poder controlar tots els nostres projectes hem d'utilitzar un llenguatge amb el qual transmetre les ordres necessàries. En el nostre cas usarem WinLogo, un llenguatge de programació orientat a l'Educació i amb el gran avantatge que les ordres o primitives són en castellà.
La versió que nosaltres usem és WinLogo 2.0 que en el seu moment va editar una empresa cridada IDEA allà per 1993. Hi ha una versió Demo totalment operativa, excepte l'opció Guardar, que es pot descarregar des de la pàgina de l'empresa que ara ho distribueix WinLogo
Existeixen manuals en línia amb els quals aprendre a programar amb Logotip, pel que aquesta pàgina només servirà d'introducció per a aquells als quals realment els piqui el gusanillo de la programació orientada al control per ordinador.
JClic
JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia, desenvolupat en la plataforma Java.
És una aplicació de programari lliure basada en estàndards oberts que funciona en diversos entorns operatius: Linux, Mac US X, Windows i Solaris.
En aquest apartat trobareu més informació sobre les seves característiques, algunes mostres del seu funcionament en diversos sistemes operatius i la possibilitat de descarregar i instal•lar els programes que formen JClic.
Crayon Physics
A hores d'ara resulta realment heróic trobar un videojoc que resulti realment original i innovador, però la veritat és que Crayon Physics respon perfectament a aquest perfil.
L'objectiu consisteix a dur una esfera fins a una estrella que suposa la fi del nivell. Com? Doncs dibuixant amb el teu ratolí línies i formes geomètriques, a l'estil de les ceres que els nens utilitzen en els col•legis per a pintar. Per a això has de tirar mà de tot el teu enginy.
Qualsevol objecte, pendent o força que apliquem sobre l'esfera influirà en ella d'acord amb les inapel•lables lleis de la física. També hauràs de saber manejar sàviament les corrioles que trobaràs en alguns nivells.
Word
Microsoft Word és un programari destinat al processament de textos. Va Ser creat per l'empresa Microsoft, i actualment ve integrat en la suite ofimàtica Microsoft Office. Originalment va ser desenvolupat per Richard Brodie para el computador de IBM sota sistema operatiu DOS en 1983.
Es van crear versions posteriors para Apple Macintosh en 1984 i per a Microsoft Windows en 1989, sent per a aquesta última plataforma les versions més difoses en l'actualitat. Ha arribat a ser el processador de text més popular del món.
La primera versió de Microsoft Word va ser un desenvolupament realitzat per Xerris Simonyi i Richard Brodie, dos ex-programadors de Xerox contractats en 1981 per Bill Gates i Paul Allen. Aquests programadors havien treballat en Xerox Brau, que anés el primer processador de textos desenvolupat sota la tècnica WYSIWYG (?What You See Is What You Get?); és a dir l'usuari podia veure anticipadament, en pantalla, el format final que apareixeria en l'imprès del document. Aquesta primera versió, Word 1.0, va sortir al mercat a l'octubre de 1983 per a plataforma Xenix MS-DOS; en principi va ser rudimentari i li van seguir altres quatre versions molt similars que no van produir gairebé impacte en les vendes a usuaris finals.
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant. L' interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel•ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De manera que el JClic és un programa que et diu si és correcte o no, i no és el pròpi alumne qui ha de decidir si està bé o no.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
L’alumne és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
S'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció. El més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada la qual, el paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
dissabte, 28 de novembre del 2009
Seminari dia 27.11.2009
Descripción:
Hoy como era Santa Cesilia no ha habido seminario, y los alumnos de tercero de magisterio con la especialidad de música nos han ofrecido un concierto en el auditorio de la Universidad.
Han hecho un gran repertorio de canciones, y de gran variedad la verdad. Pienso que ha sido un buen concierto, porque nos han hecho participar a todos en las canciones que cantaban, como en el momento que han dividido el auditorio en dos partes la A y la B, para que participáramos todos nos han repartido una partitura con unos números y una chica nos iba guiando de lo que habíamos de cantar, y la verdad es que todo el auditorio se ha volcado por completo en esta actividad.
Ha habido un momento que han pedido que salgas algunos chica de primer grado que ha salido a interpretar la canción de Hero y nos ha hecho poner la piel de gallina a todo el auditorio. Y aquí os deixu con un fragmento de esta canción:
Reflexión personal:
Pienso que ha valido la pena asistir a este concierto, ya que los de tercero se lo han "currado" muchísimo y les ha quedado perfecta la verdad, personalmente les felicito. Y está muy bien que nuestra Universidad nos dé la oportunidad de poder asistir a este tipo de celebraciones.
Hoy como era Santa Cesilia no ha habido seminario, y los alumnos de tercero de magisterio con la especialidad de música nos han ofrecido un concierto en el auditorio de la Universidad.
Han hecho un gran repertorio de canciones, y de gran variedad la verdad. Pienso que ha sido un buen concierto, porque nos han hecho participar a todos en las canciones que cantaban, como en el momento que han dividido el auditorio en dos partes la A y la B, para que participáramos todos nos han repartido una partitura con unos números y una chica nos iba guiando de lo que habíamos de cantar, y la verdad es que todo el auditorio se ha volcado por completo en esta actividad.
Ha habido un momento que han pedido que salgas algunos chica de primer grado que ha salido a interpretar la canción de Hero y nos ha hecho poner la piel de gallina a todo el auditorio. Y aquí os deixu con un fragmento de esta canción:
Reflexión personal:
Pienso que ha valido la pena asistir a este concierto, ya que los de tercero se lo han "currado" muchísimo y les ha quedado perfecta la verdad, personalmente les felicito. Y está muy bien que nuestra Universidad nos dé la oportunidad de poder asistir a este tipo de celebraciones.
COED dia 27.11.2009
DESCRIPCIÓ
Avui la sessió de Comunicació Oral, Escrita i Digital l’ hem iniciat la sessió amb la recitació dels poemes, rondalles, contes, llegendes...
Han fet aquesta recitació 14 companys meus, dels quals la Clara Boix, el Carles Costa, el Cristian Cubillo, l’Àngel Caloca, l’Esteve Clop, l’Anna Español, la Natalia Carrique, la Judit Carrique, la Mònica de Haro i la Laura Cazorla han recitat un poema, i la Linda Camacho, l’Àngel Carrillo, l’Helena Carmona i l’Alba Casals, han recitat una rondalla, conte.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, en els quals dos grups els hem exposat, i estaven orientats cap al mateix tema però enfocat d’una manera diferent.
El primer grup que han exposat el debat sobre “L’educació tradicional i l’educació de l’actualitat”, ha estat format per, les que anaven a favor de l’escola tradicional: Blanca Vivet, Mireia Toro, Anna Illa, Sandra Ferré i Sonia Pèrez com a capitana, i les que anaven en contra d’aquesta i defensaven l’educació d’avui en dia eren: la Laura Cazorla, Cristina Sansalvadoró, Helena San José, la Joana Freixenet i la Carlota Montaner com a capitana.
En aquest debat s’ha basat més en que en l’antiguitat els mestres eren els únics que podien ensenyar als alumnes, i les classes eren el professor explicant i els alumnes callats, prenen apunts o no, i sense poder participar en cap moment, en canvi les altres noies defensaven que el que era correcta era un professor que deixés experimentar als seus alumnes per si sols i no fer una classe tancada i estricta, és a dir, donar llibertat als alumnes perquè opinin, participin, intervinguin...
I per acabar, el meu equip hem exposat el nostre debat, que anava sobre “L’autoritat del mestre”. Els que anaven a favor d’una autoritat estricte eren l’Albert Guix, la Mónica Gutiérrez, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, i la Mónica De Haro com a capitana. I el segon grup que anaven en contra d’aquesta autoritat tan estricte érem la Aylen Marino, la Maria Pérez, la Sara García, la Paula Antonell i la Laura Millan com a capitana.
Aquest debat l’hem basat amb la idea del que era essencial era el diàleg enfront del càstig, és a dir, que els alumnes entendrien millor i ho podrien interioritat millor a través del diàleg i no pas a través d’un càstig que es en un moment determinat i després s’obliden.
REFLEXIÓ PERSONAL
En quant a l’exercici de recitació , es veu com cada cop els companys venen amb el tema més ben preparat i poden corregir aquells errors que han pogut cometre altres companys, per tal de no fer-los ells. Encara que s’ha de dir que els nervis que passen tots són els mateixos sempre, però això ens servirà de cara a quan haguem de ser professors i posar-nos davant d’una classe i explicar.
I en quant als debats, penso que han estat en un mateix dia dos debats del mateix tema, de manera que crec que als meus companys en algun moment de la exposició els deu haver cansat o fins i tor avorrit una mica. Però crec que és una activitat que ens serveix per poder buscar arguments, refutacions i a partir d’un grup buscar quins són els punts a tractar i poder discutir-los entra tots, de manera que t’ajuda a poder argumentar el que tu vols donar a entendre.
Avui la sessió de Comunicació Oral, Escrita i Digital l’ hem iniciat la sessió amb la recitació dels poemes, rondalles, contes, llegendes...
Han fet aquesta recitació 14 companys meus, dels quals la Clara Boix, el Carles Costa, el Cristian Cubillo, l’Àngel Caloca, l’Esteve Clop, l’Anna Español, la Natalia Carrique, la Judit Carrique, la Mònica de Haro i la Laura Cazorla han recitat un poema, i la Linda Camacho, l’Àngel Carrillo, l’Helena Carmona i l’Alba Casals, han recitat una rondalla, conte.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, en els quals dos grups els hem exposat, i estaven orientats cap al mateix tema però enfocat d’una manera diferent.
El primer grup que han exposat el debat sobre “L’educació tradicional i l’educació de l’actualitat”, ha estat format per, les que anaven a favor de l’escola tradicional: Blanca Vivet, Mireia Toro, Anna Illa, Sandra Ferré i Sonia Pèrez com a capitana, i les que anaven en contra d’aquesta i defensaven l’educació d’avui en dia eren: la Laura Cazorla, Cristina Sansalvadoró, Helena San José, la Joana Freixenet i la Carlota Montaner com a capitana.
En aquest debat s’ha basat més en que en l’antiguitat els mestres eren els únics que podien ensenyar als alumnes, i les classes eren el professor explicant i els alumnes callats, prenen apunts o no, i sense poder participar en cap moment, en canvi les altres noies defensaven que el que era correcta era un professor que deixés experimentar als seus alumnes per si sols i no fer una classe tancada i estricta, és a dir, donar llibertat als alumnes perquè opinin, participin, intervinguin...
I per acabar, el meu equip hem exposat el nostre debat, que anava sobre “L’autoritat del mestre”. Els que anaven a favor d’una autoritat estricte eren l’Albert Guix, la Mónica Gutiérrez, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, i la Mónica De Haro com a capitana. I el segon grup que anaven en contra d’aquesta autoritat tan estricte érem la Aylen Marino, la Maria Pérez, la Sara García, la Paula Antonell i la Laura Millan com a capitana.
Aquest debat l’hem basat amb la idea del que era essencial era el diàleg enfront del càstig, és a dir, que els alumnes entendrien millor i ho podrien interioritat millor a través del diàleg i no pas a través d’un càstig que es en un moment determinat i després s’obliden.
REFLEXIÓ PERSONAL
En quant a l’exercici de recitació , es veu com cada cop els companys venen amb el tema més ben preparat i poden corregir aquells errors que han pogut cometre altres companys, per tal de no fer-los ells. Encara que s’ha de dir que els nervis que passen tots són els mateixos sempre, però això ens servirà de cara a quan haguem de ser professors i posar-nos davant d’una classe i explicar.
I en quant als debats, penso que han estat en un mateix dia dos debats del mateix tema, de manera que crec que als meus companys en algun moment de la exposició els deu haver cansat o fins i tor avorrit una mica. Però crec que és una activitat que ens serveix per poder buscar arguments, refutacions i a partir d’un grup buscar quins són els punts a tractar i poder discutir-los entra tots, de manera que t’ajuda a poder argumentar el que tu vols donar a entendre.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Seminari dia 25.11.2009
DESCRIPCIÓ:
Avui a seminari hem començat amb l’actualitat educativa, i l’hem presentat la Maria Pérez i jo. Hem presentat les noticies que hi havia sobre educació la setmana passada, com ara les pissarres electròniques, articles d’opinió sobre la segregació escolar, Bolonya, la nova selectivitat, i la notícia d’un nen de 13 anys que volia matar als seus professors. La Maria ha presentat la noticia de la Segregació escolar, que a Catalunya cada vegada es més notable i ningú posa mesures per evitar-ho. I els experts diuen que hi ha un dèficit molt gran pel que fa als serveis socials i recursos pressupostaris per a la Infància. I hem estat discutint sobre que s’haurien de posar més mesures per tal de que els nens que arriben aquí vagin a l’escola i estiguin complint els seus drets, i hem arribat a la conclusió que segurament que són nens que o venen sols, o els pares quan arriben venen per poder sobreviure i miren tot el possible per poder treballar i donar menjar a la seva família i no estan tant perquè el nen vagi a l’escola. Desprès jo he presentat la meva noticia que es la dels portàtils, que es portaran portàtils a 130 centres més a partir de gener i que els diners que es recaptin aniran a parar per digitalitzar les aules, i Catalunya és una de les comunitats més avançades en la digitalització de les aules. I hem estat parlant de que els ordinadors haurien de ser una eina de suport i que no s’haurien d’eliminar els llibres, ja que aquest pas al final no hi haurà professors perquè també els substituiran.
Seguidament hem parlat dels exàmens, preguntes que teníem sobre el calandri, i el tema de l’anglès.
A continuació, la Lluïsa ens ha demanat que escriguéssim una valoració general de la setmana de pràctiques i que destaquéssim dos dels que més ens havien agradat. I ho hem llegit per poder escoltar-nos.
També hem tocat el tema de la conferència que ens va fer l’Eulàlia Bosch, com ara que ens havia agradat la seva ultima metàfora del mestre es com un acomodador dels d’abans, tots som mestres, sempre tenim alguna persona que ens ha influït... tot ens ha fet pensar en aquesta professió.
Per acabar hem donat algun consell de com prenem els apunts a les classes, per tal de que cada un miri quina és la millor manera per fer-los, i a l’hora d’estudiar que quedi tot més clar.
REFLEXIÓ:
La sessió d’avui m’ha servit per donar-me compte que a tots sens ha despertat encara més ganes de fer de mestres amb les practiques que vam fer la setmana passada, i que tots hem escrit coses positives sobre la setmana, i sobretot el que més ens va agradar va ser l’estada a l’escola el dimarts.
D’aquesta manera veus que aquesta és realment la carrera que has de fer tu, ja que tots volem aconseguir el mateix que es arribar a ser mestres i estar tot el dia ensenyant a els nostres alumnes.
La setmana de pràctiques ha ajudat a molta gent per poder donar-se compte del que es realment estar en una escola tot un dia, i veure si és això el que li interessa fer durant tota la seva vida, o va equivocat.
Avui a seminari hem començat amb l’actualitat educativa, i l’hem presentat la Maria Pérez i jo. Hem presentat les noticies que hi havia sobre educació la setmana passada, com ara les pissarres electròniques, articles d’opinió sobre la segregació escolar, Bolonya, la nova selectivitat, i la notícia d’un nen de 13 anys que volia matar als seus professors. La Maria ha presentat la noticia de la Segregació escolar, que a Catalunya cada vegada es més notable i ningú posa mesures per evitar-ho. I els experts diuen que hi ha un dèficit molt gran pel que fa als serveis socials i recursos pressupostaris per a la Infància. I hem estat discutint sobre que s’haurien de posar més mesures per tal de que els nens que arriben aquí vagin a l’escola i estiguin complint els seus drets, i hem arribat a la conclusió que segurament que són nens que o venen sols, o els pares quan arriben venen per poder sobreviure i miren tot el possible per poder treballar i donar menjar a la seva família i no estan tant perquè el nen vagi a l’escola. Desprès jo he presentat la meva noticia que es la dels portàtils, que es portaran portàtils a 130 centres més a partir de gener i que els diners que es recaptin aniran a parar per digitalitzar les aules, i Catalunya és una de les comunitats més avançades en la digitalització de les aules. I hem estat parlant de que els ordinadors haurien de ser una eina de suport i que no s’haurien d’eliminar els llibres, ja que aquest pas al final no hi haurà professors perquè també els substituiran.
Seguidament hem parlat dels exàmens, preguntes que teníem sobre el calandri, i el tema de l’anglès.
A continuació, la Lluïsa ens ha demanat que escriguéssim una valoració general de la setmana de pràctiques i que destaquéssim dos dels que més ens havien agradat. I ho hem llegit per poder escoltar-nos.
També hem tocat el tema de la conferència que ens va fer l’Eulàlia Bosch, com ara que ens havia agradat la seva ultima metàfora del mestre es com un acomodador dels d’abans, tots som mestres, sempre tenim alguna persona que ens ha influït... tot ens ha fet pensar en aquesta professió.
Per acabar hem donat algun consell de com prenem els apunts a les classes, per tal de que cada un miri quina és la millor manera per fer-los, i a l’hora d’estudiar que quedi tot més clar.
REFLEXIÓ:
La sessió d’avui m’ha servit per donar-me compte que a tots sens ha despertat encara més ganes de fer de mestres amb les practiques que vam fer la setmana passada, i que tots hem escrit coses positives sobre la setmana, i sobretot el que més ens va agradar va ser l’estada a l’escola el dimarts.
D’aquesta manera veus que aquesta és realment la carrera que has de fer tu, ja que tots volem aconseguir el mateix que es arribar a ser mestres i estar tot el dia ensenyant a els nostres alumnes.
La setmana de pràctiques ha ajudat a molta gent per poder donar-se compte del que es realment estar en una escola tot un dia, i veure si és això el que li interessa fer durant tota la seva vida, o va equivocat.
dimarts, 24 de novembre del 2009
diumenge, 22 de novembre del 2009
COSTA I LLOBERA(19.11.2009)
1958-2008 L’any passat van fer els 50 anys
Va començar com un centre privat. Des de fa ja uns 20 anys que és un centre públic. Es tracta d’una escola – institut, és a dir, té les 3 etapes educatives(infantil, primària i secundaria).
Li donen molta importància al fet de poder treballar els canvis dels nens, per el fet de no tenir que canviar d’escola.
També li donen molta importància al treball en equip, perquè hi ha professors, d’infantil, primària i secundaria, per tal els uns amb els altres es poden donar consells, i d’aquesta manera els professors s’enriqueixen.
Seguidament ens han posat el vídeo dels 50 anys, per tal de que poguéssim veure l’evolució de l’escola, i l’ implicació de tots els alumnes. En aquest vídeo hem pogut veure que al principi de tot era una escola únicament de nens. També que van ser una de les primeres escoles que van fer sortides, campaments, quan encara ningú ho podia fer. Pensen que la música l’han de començar des de l’etapa d’infantil, i no únicament a primària, ja que com més petits siguin més fàcil els és agafar la idea. I en tota aquesta evolució de l’escola es podia apreciar com van anar arribant les noves tecnologies en aquesta escola, ja que van amb portàtils els nens, a les classes hi ha projectors, pissarres electròniques...
Hi ha aproximadament uns 3421 alumnes.
Organització:
Al centre hi tenen l’equip directiu, amb el coordinador general i co -coordinador general, el coordinador d’infantil, el de primària, el de la ESO i el de Batxillerat. I als costat hi tenim el coordinador d’infantil i primària que s’encarrega de l’Educació infantil i primària i a l’ altres costat el coordinador de Secundària, que s’encarrega de la ESO i el Batxillerat.
Tenen:
-una biblioteca, en que els nens i nens poden fer préstecs de llibres, com en una biblioteca pública(ja que es com si ho fos, perquè està oberta a tot aquell que sigui del barri, pares, familiars...) tenen un servei de biblioteca amb una bibliotecària durant tot el dia, i en aquesta biblioteca comparteixen alumnes de totes les edats. Oberta de 8-19h i fan un seguiment de les lectures que fa cada nen, durant cada any(per la facilitat de tenir-ho tot informatitzat)
-Equip d’Atenció en la diversitat professor d’educació especial
-Pla estratègic, de manera que es proposen uns objectius i van organitzen a mida que se’ls hi van acudint altes objectius a complir, com ara:
oVolen avançar amb les tecnologies, ordinador com a recurs per buscar informació, i aquedats als objectius de cada professor
oEducar amb els valors adequats, construir-nos com a persones (escola 21, hort, agenda reciclada...), treballar per l’educació integral
oEls nens tenen responsabilitats d’un càrrec, per tal de que els alumnes es vagin creen en un aspecte que s’aprèn amb els altres
oMetodologies donar una resposta sempre (cultura catalana, que té una manera de parlar, de pensar...construir ciutadans) importància de com es treballen les llengües
oExpressions orals la manera d’argumentar, de fer el to de veu correcte...
oDiversitat cultural intentar que l’alumne sigui el protagonista ( es fa un treball personalitzat o col•lectiu)
oImportància de la família ( que hi participin a través de diferents activitats, reunions, entrevistes( per tal de que ens expliquin com viuen l’escola des de dins, els problemes que hi ha...)
oEls pares d’infantil poden entrar dins les aules, i comparteixen espais tots junts
En aquest centre hi tenen 3 aules d’educació infanti, i hi fan diverses activitats amb el seu grup classe, però també fan unes anomenades barreges que es barregen amb nens i nenes de P3,P4 i P5. D’aquesta manera es potencia la diversitat que els nens i nenes puguin treballar amb nens més grans i més petits.
Els professors d’infantil han de programar les classes conjuntament, i els nens tenen un respecte molt més gran entre ells(per el simple fet de que conviuen amb alumnes més grans o més petits que ells).
També ens ha comentat que es molt important que els professors vagin a treballar amb ganes, i que els nens senten aquestes ganes dels professors, i per tan que ajudin als nens en els moments que ho necessiten, que tenen dificultats, que es sentin bé, com si estiguessin a casa seva...
Valoració personal:
La veritat es que la visita a aquesta escola hem va agradar moltísim, ja que vaig trobar que la coordinadora que ens ho va explicar ho va fer molt bé, i ens va saber mostrar i explicar el més important d’aquella escola.
Hem va sorprendre tot en general, ja que per ser una escola – institut públic és molt gran i ja tenen ordinadors portàtils a les aules i wifi per tal de connectar tots els ordinadors, i tenen pissarres electròniques, de manera que els nens poden fer activitats divertides en elles, com ara operacions de càlcul...
Va començar com un centre privat. Des de fa ja uns 20 anys que és un centre públic. Es tracta d’una escola – institut, és a dir, té les 3 etapes educatives(infantil, primària i secundaria).
Li donen molta importància al fet de poder treballar els canvis dels nens, per el fet de no tenir que canviar d’escola.
També li donen molta importància al treball en equip, perquè hi ha professors, d’infantil, primària i secundaria, per tal els uns amb els altres es poden donar consells, i d’aquesta manera els professors s’enriqueixen.
Seguidament ens han posat el vídeo dels 50 anys, per tal de que poguéssim veure l’evolució de l’escola, i l’ implicació de tots els alumnes. En aquest vídeo hem pogut veure que al principi de tot era una escola únicament de nens. També que van ser una de les primeres escoles que van fer sortides, campaments, quan encara ningú ho podia fer. Pensen que la música l’han de començar des de l’etapa d’infantil, i no únicament a primària, ja que com més petits siguin més fàcil els és agafar la idea. I en tota aquesta evolució de l’escola es podia apreciar com van anar arribant les noves tecnologies en aquesta escola, ja que van amb portàtils els nens, a les classes hi ha projectors, pissarres electròniques...
Hi ha aproximadament uns 3421 alumnes.
Organització:
Al centre hi tenen l’equip directiu, amb el coordinador general i co -coordinador general, el coordinador d’infantil, el de primària, el de la ESO i el de Batxillerat. I als costat hi tenim el coordinador d’infantil i primària que s’encarrega de l’Educació infantil i primària i a l’ altres costat el coordinador de Secundària, que s’encarrega de la ESO i el Batxillerat.
Tenen:
-una biblioteca, en que els nens i nens poden fer préstecs de llibres, com en una biblioteca pública(ja que es com si ho fos, perquè està oberta a tot aquell que sigui del barri, pares, familiars...) tenen un servei de biblioteca amb una bibliotecària durant tot el dia, i en aquesta biblioteca comparteixen alumnes de totes les edats. Oberta de 8-19h i fan un seguiment de les lectures que fa cada nen, durant cada any(per la facilitat de tenir-ho tot informatitzat)
-Equip d’Atenció en la diversitat professor d’educació especial
-Pla estratègic, de manera que es proposen uns objectius i van organitzen a mida que se’ls hi van acudint altes objectius a complir, com ara:
oVolen avançar amb les tecnologies, ordinador com a recurs per buscar informació, i aquedats als objectius de cada professor
oEducar amb els valors adequats, construir-nos com a persones (escola 21, hort, agenda reciclada...), treballar per l’educació integral
oEls nens tenen responsabilitats d’un càrrec, per tal de que els alumnes es vagin creen en un aspecte que s’aprèn amb els altres
oMetodologies donar una resposta sempre (cultura catalana, que té una manera de parlar, de pensar...construir ciutadans) importància de com es treballen les llengües
oExpressions orals la manera d’argumentar, de fer el to de veu correcte...
oDiversitat cultural intentar que l’alumne sigui el protagonista ( es fa un treball personalitzat o col•lectiu)
oImportància de la família ( que hi participin a través de diferents activitats, reunions, entrevistes( per tal de que ens expliquin com viuen l’escola des de dins, els problemes que hi ha...)
oEls pares d’infantil poden entrar dins les aules, i comparteixen espais tots junts
En aquest centre hi tenen 3 aules d’educació infanti, i hi fan diverses activitats amb el seu grup classe, però també fan unes anomenades barreges que es barregen amb nens i nenes de P3,P4 i P5. D’aquesta manera es potencia la diversitat que els nens i nenes puguin treballar amb nens més grans i més petits.
Els professors d’infantil han de programar les classes conjuntament, i els nens tenen un respecte molt més gran entre ells(per el simple fet de que conviuen amb alumnes més grans o més petits que ells).
També ens ha comentat que es molt important que els professors vagin a treballar amb ganes, i que els nens senten aquestes ganes dels professors, i per tan que ajudin als nens en els moments que ho necessiten, que tenen dificultats, que es sentin bé, com si estiguessin a casa seva...
Valoració personal:
La veritat es que la visita a aquesta escola hem va agradar moltísim, ja que vaig trobar que la coordinadora que ens ho va explicar ho va fer molt bé, i ens va saber mostrar i explicar el més important d’aquella escola.
Hem va sorprendre tot en general, ja que per ser una escola – institut públic és molt gran i ja tenen ordinadors portàtils a les aules i wifi per tal de connectar tots els ordinadors, i tenen pissarres electròniques, de manera que els nens poden fer activitats divertides en elles, com ara operacions de càlcul...
dissabte, 21 de novembre del 2009
Casal del Infants del Raval(18.11.2009)
La missió del Casal dels Infants:
Concentren esforços en els barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit que contempla:
•l’acció social (en clau d’educació, treball i família, i atenció a noves necessitats)
•la incidència política i la sensibilització
•i la promoció de la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu, en pro de l’objectiu d’assolir una societat cohesionada: més justa i equilibrada.
Actualment l'entitat articula la consecució dels seus objectius a través de 5 línies de treball (Suport Social a Infants i Famílies, Suport al Procés Escolar, Integració de Joves en Risc, Formació i Inserció Social i Laboral i Reforç de la Comunitat) i 31 projectes. Durant el 2008 el Casal ha atès les necessitats de més de 5.000 infants, joves i famílies.
Pensen que les dificultats i limitacions d'una part dels membres de la seva societat és una responsabilitat col•lectiva i per tant volen contribuir a la transformació activa d'aquesta societat per tal que pugui esdevenir progressivament més justa i equilibrada.
Es va crear fa uns 26 anys. Es crea per tal de que els nens i nenes del barri del Raval poguessin anar a l’escola, i el que s’encarregava de fer aquest Casal era anar a casa d’aquests nens, els porten al casal, per tal de que es dutxessin, poguessin menjar calent, anessin ben vestits i poguessin anar a l’escola.
De manera que tots aquests nens passaven moltes hores dins d’aquest Casal.
Actualment, els nens no estan desprotegits. Són n centre que s’han professionalitzat, que treballen amb gent amb risc(educació social). S’encarreguen de detectar situacions d’exclusió social, de risc social...
El projecte educatiu
El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. El Casal treballa per proporcionar, en el seu conjunt, una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica i personalitzada a la seva necessitat de recolzament. Aquesta resposta sovint passa per la participació simultània en més d'un projecte.
Els projectes del Casal es poden agrupar en diferents línies d'actuació, que donen resposta a unes determinades necessitats socials. Aquestes línies són les següents:
Suport Social a Infants i Famílies
El Casal proporciona activitats educatives amb l'objectiu d'educar integralment, des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d'exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.
Suport al Procés Escolar
Una de les funcions primordials del Casal és donar resposta a les dificultats d'adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies. Aquesta funció es concreta molt especialment en el treball conjunt amb les escoles en nous models i propostes que millorin la qualitat i l'eficàcia del procés escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització.
Integració de Joves en Risc
El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballem per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari.
Formació i Inserció Social i Laboral
L'objectiu d'aquest àmbit de treball és facilitar la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, integral i intensiu estructurat al voltant del projecte professional de cada jove i la millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb cada jove a partir de diferents itineraris de motivació, de formació i laborals que els permeten un acompanyament personalitzat en el procés d'inserció.
Reforç de la Comunitat
Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, ens centrem en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fem a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.
Finançament:
Els projectes del Casal donen resposta a necessitats socials, i l'estratègia d'actuació es basa en condicionar-los el mínim possible a la dependència de finançadors externs. A partir del moment en què una actuació es considera imprescindible, ens posem a treballar per aconseguir el suport econòmic necessari per poder-la dur a terme.
D'acord amb aquesta manera de fer, l'entitat treballa per comptar amb el màxim de col•laboradors possible per als projectes, amb l'objectiu de poder donar la millor resposta als usuaris i de garantir la continuïtat de les actuacions al llarg del temps, amb independència de la variabilitat de les fonts de finançament.
Aquesta recerca de col•laboradors comprèn tant l'àmbit públic (els recursos econòmics públics que reclamem per dur a terme les actuacions) com el privat, buscant sempre la participació de col•laboradors que puguin donar-hi suport econòmic.
Cada un dels projectes té un cost econòmic que cobrim, doncs, per diferents vies (podeu veure més informació econòmica sobre els projectes a l'apartat corresponent de cada un d'ells en l'extracte de la memòria d'activitats. )
Una part dels recursos necessaris queden coberts per subvencions de les administracions públiques, però aquestes mai cobreixen la totalitat del cost dels projectes (al llarg del 2005 l'aportació de les administracions públiques va ser del 58% del cost total de l'activitat de l'entitat): en alguns casos aporten una part important dels recursos, però en d'altres l'aportació és molt reduïda.
Per poder completar els recursos necessaris esdevé imprescindible la col•laboració solidària de molts ciutadans, particulars i institucions que fan seu el Casal i aporten, en la mesura que poden, els recursos que en definitiva fan possible l'activitat.
Casal del Infants del Raval
Concentren esforços en els barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit que contempla:
•l’acció social (en clau d’educació, treball i família, i atenció a noves necessitats)
•la incidència política i la sensibilització
•i la promoció de la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu, en pro de l’objectiu d’assolir una societat cohesionada: més justa i equilibrada.
Actualment l'entitat articula la consecució dels seus objectius a través de 5 línies de treball (Suport Social a Infants i Famílies, Suport al Procés Escolar, Integració de Joves en Risc, Formació i Inserció Social i Laboral i Reforç de la Comunitat) i 31 projectes. Durant el 2008 el Casal ha atès les necessitats de més de 5.000 infants, joves i famílies.
Pensen que les dificultats i limitacions d'una part dels membres de la seva societat és una responsabilitat col•lectiva i per tant volen contribuir a la transformació activa d'aquesta societat per tal que pugui esdevenir progressivament més justa i equilibrada.
Es va crear fa uns 26 anys. Es crea per tal de que els nens i nenes del barri del Raval poguessin anar a l’escola, i el que s’encarregava de fer aquest Casal era anar a casa d’aquests nens, els porten al casal, per tal de que es dutxessin, poguessin menjar calent, anessin ben vestits i poguessin anar a l’escola.
De manera que tots aquests nens passaven moltes hores dins d’aquest Casal.
Actualment, els nens no estan desprotegits. Són n centre que s’han professionalitzat, que treballen amb gent amb risc(educació social). S’encarreguen de detectar situacions d’exclusió social, de risc social...
El projecte educatiu
El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. El Casal treballa per proporcionar, en el seu conjunt, una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica i personalitzada a la seva necessitat de recolzament. Aquesta resposta sovint passa per la participació simultània en més d'un projecte.
Els projectes del Casal es poden agrupar en diferents línies d'actuació, que donen resposta a unes determinades necessitats socials. Aquestes línies són les següents:
Suport Social a Infants i Famílies
El Casal proporciona activitats educatives amb l'objectiu d'educar integralment, des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d'exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.
Suport al Procés Escolar
Una de les funcions primordials del Casal és donar resposta a les dificultats d'adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies. Aquesta funció es concreta molt especialment en el treball conjunt amb les escoles en nous models i propostes que millorin la qualitat i l'eficàcia del procés escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització.
Integració de Joves en Risc
El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballem per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari.
Formació i Inserció Social i Laboral
L'objectiu d'aquest àmbit de treball és facilitar la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, integral i intensiu estructurat al voltant del projecte professional de cada jove i la millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb cada jove a partir de diferents itineraris de motivació, de formació i laborals que els permeten un acompanyament personalitzat en el procés d'inserció.
Reforç de la Comunitat
Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, ens centrem en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fem a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.
Finançament:
Els projectes del Casal donen resposta a necessitats socials, i l'estratègia d'actuació es basa en condicionar-los el mínim possible a la dependència de finançadors externs. A partir del moment en què una actuació es considera imprescindible, ens posem a treballar per aconseguir el suport econòmic necessari per poder-la dur a terme.
D'acord amb aquesta manera de fer, l'entitat treballa per comptar amb el màxim de col•laboradors possible per als projectes, amb l'objectiu de poder donar la millor resposta als usuaris i de garantir la continuïtat de les actuacions al llarg del temps, amb independència de la variabilitat de les fonts de finançament.
Aquesta recerca de col•laboradors comprèn tant l'àmbit públic (els recursos econòmics públics que reclamem per dur a terme les actuacions) com el privat, buscant sempre la participació de col•laboradors que puguin donar-hi suport econòmic.
Cada un dels projectes té un cost econòmic que cobrim, doncs, per diferents vies (podeu veure més informació econòmica sobre els projectes a l'apartat corresponent de cada un d'ells en l'extracte de la memòria d'activitats. )
Una part dels recursos necessaris queden coberts per subvencions de les administracions públiques, però aquestes mai cobreixen la totalitat del cost dels projectes (al llarg del 2005 l'aportació de les administracions públiques va ser del 58% del cost total de l'activitat de l'entitat): en alguns casos aporten una part important dels recursos, però en d'altres l'aportació és molt reduïda.
Per poder completar els recursos necessaris esdevé imprescindible la col•laboració solidària de molts ciutadans, particulars i institucions que fan seu el Casal i aporten, en la mesura que poden, els recursos que en definitiva fan possible l'activitat.
Casal del Infants del Raval
dijous, 19 de novembre del 2009
Conferència “Fer de mestre” amb Eulàlia Bosch(16.11.2009)
Pequeño resumen de su vida:
Eulàlia Bosch es profesora de filosofía, autora de algunos libros (Placer de mirar, Educación cotidiana, Un lugar llamado escuela), directora ...
Tiene tres aspectos que la hacen singular, que son los siguientes:
- Constante diálogo con la escuela, los niños, la familia, el arte ... Todo ello la marca en su vida
- Constante interés por la educación. Lo que hace en su vida lo hace pensando en la educación y todo debe tener alguna utilidad en el ámbito educativo
- Proximidad que mantiene con todos estos elementos, que está siempre en contacto con la filosofía, los niños, las familias, los profesores, los científicos ...
Hacer de maestro en el marco de la ciudad
Hacer de maestros es un oficio muy importante, ya que en un momento u otro de la vida se ha pasado por la escuela. Y hay mucha gente que piensa que por el simple hecho de haber pasado por la escuela ya pueden opinar sobre esta y no es correcta.
Nos ha hablado de lo que la gente cuando escucha la palabra magisterio piensa con los niños, pero es un trabajo que hay que tener presente que los niños van creciendo. Que mientras tú eres el profesor, los niños no dejan de crecer en ningún momento, y nosotros somos los que debemos intervenir para mostrar el mejor camino posible. El niño va cambiando cada segundo, por lo que nosotros los vamos contando, pero nosotros también vamos creciendo como maestros.
Para explicar mejor el significado de "el oficio de maestros en una ciudad", nos ha explicado que los niños son los más extranjeros de los extranjeros. Esto significa que ellos acaban de llegar al mundo y lo tienen todo por hacer y descubrir. Los maestros, ante esta situación, deben ayudar a los niños a encontrar su lugar dentro de este mundo, y sobre todo en su ciudad. El hecho de poder aprender a vivir en tu ciudad, significa que aprendes a vivir en cualquier otro. Todos hacemos de maestros de todos, cuando se quiere saber encontrar el lugar propio de cada niño. Por lo tanto, hay que dejar claro, que la ciudad donde uno crece es muy importante.
Con todo esto nos ha querido hacer entender que es muy importante el entorno en el que vive el niño y la importancia del profesor. Para poder explicarlo correctamente, y aprovechando que es el año Cerdà, entramos en la página web ( www.anycerda.org ).
Primero miramos el mapa de Barcelona, antes de que se hiciera el plan Cerdà, donde no estaban marcadas las escuelas dentro de la ciudad, lo que es muy importante la escuela dentro de la ciudad, ya que tiene un papel fundamental. En el momento que nos ha enseñado el mapa tras el Plan Cerdà, ya hemos podido apreciar que las escuelas estaban marcadas en cada mapa. Es a partir de aquí donde se ve la relación entre escuela y ciudad.
Nos ha puesto un ejemplo de la relación escuela - ciudad, con las vacas y el establo. De modo que las vacas lo que hacen es salir del establo e ir a buscar comida, y vuelven al'estable para pensar e integrar todo lo aprendido fuera. El alimento del conocimiento está fuera, y por tanto deben salir a buscar. Debemos conocer los recursos que tiene la ciudad, e ir a la escuela y integrarlo en la vida propia, todo lo que nos ha sorprendido fuera. Es muy importante que los profesores conozcan correctamente la ciudad, ya que son los encargados de mostrarla a sus alumnos.
Por tanto, con todo eso nos ha querido mostrar que la escuela debe estar siempre relacionada con la escuela y el entorno que le rodea. De esta manera, el conocimiento no lo podemos dejar que lo aprendan única y exclusivamente dentro de la escuela, y por esta razón hay que dejar que los niños experimenten y aprendan a relacionarse todos sus conocimientos dentro y fuera del escuela.
Los niños son curiosos por necesidad, los niños por tanto, son la curiosidad. Por esta simple razón se formulan preguntas y nosotros les tenemos que saber responder y ayudarles a hacer su propia interpretación. Esta curiosidad se parece mucho a la curiosidad que tienen los adultos cuando ven una obra de arte. Y nos ha dicho que el gran aliado del maestro son las artes, que es aquí donde cultivan su curiosidad.
Las artes y los maestros:
Nos ha mostrado el Palau de la Música para poder explicarnos la importancia del entorno. Este es una mezcla con la música y la arquitectura, de manera que se fusionan. Por tanto, el maestro deberá encargar de mostrarle la escuela a sus alumnos tal y como es, y que se sientan cómodos dentro de este.
El libro de Alicia es un libro fundamental, porque es el sueño de hacerse mayor. Ser maestro, es una profesión que hay que tener presente que constantemente estás acompañando a los niños a crecer, aprender y conocer.
La cerámica también influye.
La danza nos la ha relacionado con el hecho de que nosotros nos fijáramos con los movimientos que hacen los niños en todo momento, ya partir de aquí nosotros podemos descubrir muchas cosas. Siempre tendremos que dejar que los niños se muevan de la manera que ellos en ese momento sienten, y no los privamos a hacerlo.
A acabado esta charla, diciéndonos que para ser maestro hay que querer ser sabio, ya que no se puede enseñar la verdad sino se quiere ser sabio (poner el acento en el conocimiento, en la forma de transmitirlos). También ha dicho que para hacer de maestro es necesario dedicarse a ello con pasión. Y finalmente, nos ha dicho que hacer de maestro significa hacer de acomodador, esto quiere decir que antiguamente cuando se iba al cine estaban los acomodadores que preguntaban al público como les gustaba ver la pel • lícula y les buscaba el mejor lugar, por tanto, el maestro buscará el mejor lugar para cada niño y les acompañará en todo su crecimiento, y haciendo que se sientan bien.
Eulàlia Bosch es profesora de filosofía, autora de algunos libros (Placer de mirar, Educación cotidiana, Un lugar llamado escuela), directora ...
Tiene tres aspectos que la hacen singular, que son los siguientes:
- Constante diálogo con la escuela, los niños, la familia, el arte ... Todo ello la marca en su vida
- Constante interés por la educación. Lo que hace en su vida lo hace pensando en la educación y todo debe tener alguna utilidad en el ámbito educativo
- Proximidad que mantiene con todos estos elementos, que está siempre en contacto con la filosofía, los niños, las familias, los profesores, los científicos ...
Hacer de maestro en el marco de la ciudad
Hacer de maestros es un oficio muy importante, ya que en un momento u otro de la vida se ha pasado por la escuela. Y hay mucha gente que piensa que por el simple hecho de haber pasado por la escuela ya pueden opinar sobre esta y no es correcta.
Nos ha hablado de lo que la gente cuando escucha la palabra magisterio piensa con los niños, pero es un trabajo que hay que tener presente que los niños van creciendo. Que mientras tú eres el profesor, los niños no dejan de crecer en ningún momento, y nosotros somos los que debemos intervenir para mostrar el mejor camino posible. El niño va cambiando cada segundo, por lo que nosotros los vamos contando, pero nosotros también vamos creciendo como maestros.
Para explicar mejor el significado de "el oficio de maestros en una ciudad", nos ha explicado que los niños son los más extranjeros de los extranjeros. Esto significa que ellos acaban de llegar al mundo y lo tienen todo por hacer y descubrir. Los maestros, ante esta situación, deben ayudar a los niños a encontrar su lugar dentro de este mundo, y sobre todo en su ciudad. El hecho de poder aprender a vivir en tu ciudad, significa que aprendes a vivir en cualquier otro. Todos hacemos de maestros de todos, cuando se quiere saber encontrar el lugar propio de cada niño. Por lo tanto, hay que dejar claro, que la ciudad donde uno crece es muy importante.
Con todo esto nos ha querido hacer entender que es muy importante el entorno en el que vive el niño y la importancia del profesor. Para poder explicarlo correctamente, y aprovechando que es el año Cerdà, entramos en la página web ( www.anycerda.org ).
Primero miramos el mapa de Barcelona, antes de que se hiciera el plan Cerdà, donde no estaban marcadas las escuelas dentro de la ciudad, lo que es muy importante la escuela dentro de la ciudad, ya que tiene un papel fundamental. En el momento que nos ha enseñado el mapa tras el Plan Cerdà, ya hemos podido apreciar que las escuelas estaban marcadas en cada mapa. Es a partir de aquí donde se ve la relación entre escuela y ciudad.
Nos ha puesto un ejemplo de la relación escuela - ciudad, con las vacas y el establo. De modo que las vacas lo que hacen es salir del establo e ir a buscar comida, y vuelven al'estable para pensar e integrar todo lo aprendido fuera. El alimento del conocimiento está fuera, y por tanto deben salir a buscar. Debemos conocer los recursos que tiene la ciudad, e ir a la escuela y integrarlo en la vida propia, todo lo que nos ha sorprendido fuera. Es muy importante que los profesores conozcan correctamente la ciudad, ya que son los encargados de mostrarla a sus alumnos.
Por tanto, con todo eso nos ha querido mostrar que la escuela debe estar siempre relacionada con la escuela y el entorno que le rodea. De esta manera, el conocimiento no lo podemos dejar que lo aprendan única y exclusivamente dentro de la escuela, y por esta razón hay que dejar que los niños experimenten y aprendan a relacionarse todos sus conocimientos dentro y fuera del escuela.
Los niños son curiosos por necesidad, los niños por tanto, son la curiosidad. Por esta simple razón se formulan preguntas y nosotros les tenemos que saber responder y ayudarles a hacer su propia interpretación. Esta curiosidad se parece mucho a la curiosidad que tienen los adultos cuando ven una obra de arte. Y nos ha dicho que el gran aliado del maestro son las artes, que es aquí donde cultivan su curiosidad.
Las artes y los maestros:
Nos ha mostrado el Palau de la Música para poder explicarnos la importancia del entorno. Este es una mezcla con la música y la arquitectura, de manera que se fusionan. Por tanto, el maestro deberá encargar de mostrarle la escuela a sus alumnos tal y como es, y que se sientan cómodos dentro de este.
El libro de Alicia es un libro fundamental, porque es el sueño de hacerse mayor. Ser maestro, es una profesión que hay que tener presente que constantemente estás acompañando a los niños a crecer, aprender y conocer.
La cerámica también influye.
La danza nos la ha relacionado con el hecho de que nosotros nos fijáramos con los movimientos que hacen los niños en todo momento, ya partir de aquí nosotros podemos descubrir muchas cosas. Siempre tendremos que dejar que los niños se muevan de la manera que ellos en ese momento sienten, y no los privamos a hacerlo.
A acabado esta charla, diciéndonos que para ser maestro hay que querer ser sabio, ya que no se puede enseñar la verdad sino se quiere ser sabio (poner el acento en el conocimiento, en la forma de transmitirlos). También ha dicho que para hacer de maestro es necesario dedicarse a ello con pasión. Y finalmente, nos ha dicho que hacer de maestro significa hacer de acomodador, esto quiere decir que antiguamente cuando se iba al cine estaban los acomodadores que preguntaban al público como les gustaba ver la pel • lícula y les buscaba el mejor lugar, por tanto, el maestro buscará el mejor lugar para cada niño y les acompañará en todo su crecimiento, y haciendo que se sientan bien.
dimecres, 18 de novembre del 2009
CASP(17.11.2009)
Col·legi CASP: Sagrat Cor de Jesús
- Visita al pati
WEB DE L'ESCOLA
9-10h:Matemàtiques (tres o quatre alumnes van amb una altre professora perquè van més lents, i els costen més les matemàtiques, i així aquesta professora es ajuda a tirar endavant l’assignatura). En aquesta classe hi ha una nena que és d’Etiòpia i a part dels altres alumnes que van amb una altre professora, aquesta va amb la professora de pràctiques a fer matemàtiques i a maxecar més el tema que s’està tracten a classe, perquè li costa una mica més que ala resta. El professor els posa una sèrie d’activitats, i no els deixa apuntar cap mena de càlcul. Per corregir l’activitat, cada nen va dient una resposta i el professor anava dient si estava bé, i després els pregunta quantes han encertat, i quantes n’han fallat.
Seguidament els ha dit “Formación de ataque” que es posen tots miran cap al professora(cap endavant) i separats. Durant 6 minuts han de fer dues columnes amb 22 restes. A l’hora de corregir-lo es canvien els quaderns, per tal de que el company els hi corregeixi(perquè posarà nota), i comencen a corregir des de l’últim que ho havia fet en la correcció primera. El professor els demana que guardin els estotjos i es tornen els quaderns, i seguidament els nens li diuen al professor la seva qualificació i ell s’ho apunta a la llibreta de notes.
Per acabar la classe han fet un concurs de càlcul mental: un equip contra un altre. Dues nenes conten els encerts que fan i una altre calcula el temps. I s’apunta el resultat en un full, i surten dos equips més. Els temes per compatir van ser:
- Multiplicar per 20(6 segons)
- Divisors (15 segons)
- Multiplicar per 20 i sumar-li 2 (7segons)
10-11:Català
Arriba la professora i els hi diu que faran un dictat sorpresa, un cop acaben de fer el dictat es canvien el full i corregeixen el d’un altre company. La professora escriu el dictat a la pissarra i es van comentant totes les paraules amb algun tipus de dificultat. Els nens i nenes corregeixen el dictat del seu company i li tornen el full amb les faltes comeses. Els demana que li diguin el nombre de faltes que han fet i si han entès, desprès de que ella ho hagi explicat, la manera com s’escriu. I si hi ha algun nen o nena que no vol dir quantes errades ha fet li pot dir a l’orella.
Desprès passen a una altre activitat, que es la de les expressions orals. Es tracta de que els nens han escollit una pel•lícula i han d’explicar als seus companys de que tracta i recomanar-la. I cada nen apunta a la seva llibreta una qualificació de l’1 al 5 del tipus d’expressió, de la manera com ho han fet, la gesticulació, el to de veu...
11-11:30:Pati
11:30-13:Religió
En aquesta hora i mitja, nosaltres vam aprofitar per anar a fer una visita a l’escola, i veure totes les aules, des dels de primària fins als de secundaria i batxillerat. I un cop vam acabar la vista a l’escola vam tornar a la classe, i en aquells moments estaven estudiant les diferents religions que hi ha al món.
13-15:Dinar
15-16:Medi
Els hi fan fer un esquema, mentre el professor els mira una feina que havien de tenir feta per aquell dia. Aquest professor, que és també el seu tutor, pensa que fer esquemes es una bona manera de poder estudiar.
16-17:Ciutadania
El professor en arribar ens va explicar de que anava aquella assignatura, ja que es nova i perquè nosaltres sapiguessim de que aniria la classe.
Es tracta d’ensenyar una sèrie de valors a través dels drets i deures que tenim tots en general. Tenen els drets i deures que té cada nen, apuntats a l’agenda, apuntats a la cartellera de cada pis i a la classe.
Experiència personal:
• Que m’ha sorprès?
Una de les coses que m’ha sorprès ha estat que quan han pujat al pati, s’han de rentar les mans amb aigua i sabó per el tema de la Grip A. I a cada classe tenen un full amb l’explicació del que han de fer en cada moment, per no contagiar-la. També el fet de que totes les classes tenen un ordinador, i en algunes tenen projectors. Cada cop es veu més la influència que estan tenint les noves tecnologies.
Com nosaltres, també tenen un bloc, però que ells li diuen plataforma. En aquesta plataforma els professors i pengen apunts, activitats...i ho tenen des de primer de primària. Però sobretot es útil per als pares i mares dels alumnes, perquè també i pengen activitats que es fan a l’escola....
• Que m’ha agradat?
Sobretot m’ha agradat la dinàmica que hi ha hagut a la classe de matemàtiques, ja que ha sigut molt variada i els alumnes i participen. La millor part ha sigut quan han fet el concurs de càlcul mental, ja que penso que es una bona manera perquè els nens es posin a proba i vagin ràpid a l’hora de fer els càlculs.
• Que m’ha desagradat?
El que m’ha desagradat ha sigut la professora de religió ja que he trobat que era massa tradicional i massa estricta amb els nens. I per el que he pogut observar no tenia molta paciència amb ells.
• Que m’ha fet pensar?
El que m’ha fet pensar ha sigut, que en el moment en que hem estat al pati, hem vist un rellotge en una paret, i a sota d’aquesta hi havia una sèrie de nens allà sense moure’s. Estaven castigats, i moltes vegades els castiguen en l’hora del pati i d’allà no es poden moure. I això ho havia sentit a la classe, que els perdonava el càstig a sota del rellotge, i quan hi hem estat ho hem pogut viure de més a prop.
A aquesta escola vaig anar també amb la Maria Pèrez i les dues vam sortir d’allà molt contentes i amb ganes de més la veritat. Es una experiència molt maca i agradable. A part també vam tenir la sort que la noia de tercer l’Estel es va portar súper bé amb nosaltres i ens ho va explicar tot molt bé. I els professors ens van rebre de la millor manera que ho podien fer, i també això va ajudar a que tinguéssim un bon dia, i ens sentíssim agust.
- Visita al pati
WEB DE L'ESCOLA
9-10h:Matemàtiques (tres o quatre alumnes van amb una altre professora perquè van més lents, i els costen més les matemàtiques, i així aquesta professora es ajuda a tirar endavant l’assignatura). En aquesta classe hi ha una nena que és d’Etiòpia i a part dels altres alumnes que van amb una altre professora, aquesta va amb la professora de pràctiques a fer matemàtiques i a maxecar més el tema que s’està tracten a classe, perquè li costa una mica més que ala resta. El professor els posa una sèrie d’activitats, i no els deixa apuntar cap mena de càlcul. Per corregir l’activitat, cada nen va dient una resposta i el professor anava dient si estava bé, i després els pregunta quantes han encertat, i quantes n’han fallat.
Seguidament els ha dit “Formación de ataque” que es posen tots miran cap al professora(cap endavant) i separats. Durant 6 minuts han de fer dues columnes amb 22 restes. A l’hora de corregir-lo es canvien els quaderns, per tal de que el company els hi corregeixi(perquè posarà nota), i comencen a corregir des de l’últim que ho havia fet en la correcció primera. El professor els demana que guardin els estotjos i es tornen els quaderns, i seguidament els nens li diuen al professor la seva qualificació i ell s’ho apunta a la llibreta de notes.
Per acabar la classe han fet un concurs de càlcul mental: un equip contra un altre. Dues nenes conten els encerts que fan i una altre calcula el temps. I s’apunta el resultat en un full, i surten dos equips més. Els temes per compatir van ser:
- Multiplicar per 20(6 segons)
- Divisors (15 segons)
- Multiplicar per 20 i sumar-li 2 (7segons)
10-11:Català
Arriba la professora i els hi diu que faran un dictat sorpresa, un cop acaben de fer el dictat es canvien el full i corregeixen el d’un altre company. La professora escriu el dictat a la pissarra i es van comentant totes les paraules amb algun tipus de dificultat. Els nens i nenes corregeixen el dictat del seu company i li tornen el full amb les faltes comeses. Els demana que li diguin el nombre de faltes que han fet i si han entès, desprès de que ella ho hagi explicat, la manera com s’escriu. I si hi ha algun nen o nena que no vol dir quantes errades ha fet li pot dir a l’orella.
Desprès passen a una altre activitat, que es la de les expressions orals. Es tracta de que els nens han escollit una pel•lícula i han d’explicar als seus companys de que tracta i recomanar-la. I cada nen apunta a la seva llibreta una qualificació de l’1 al 5 del tipus d’expressió, de la manera com ho han fet, la gesticulació, el to de veu...
11-11:30:Pati
11:30-13:Religió
En aquesta hora i mitja, nosaltres vam aprofitar per anar a fer una visita a l’escola, i veure totes les aules, des dels de primària fins als de secundaria i batxillerat. I un cop vam acabar la vista a l’escola vam tornar a la classe, i en aquells moments estaven estudiant les diferents religions que hi ha al món.
13-15:Dinar
15-16:Medi
Els hi fan fer un esquema, mentre el professor els mira una feina que havien de tenir feta per aquell dia. Aquest professor, que és també el seu tutor, pensa que fer esquemes es una bona manera de poder estudiar.
16-17:Ciutadania
El professor en arribar ens va explicar de que anava aquella assignatura, ja que es nova i perquè nosaltres sapiguessim de que aniria la classe.
Es tracta d’ensenyar una sèrie de valors a través dels drets i deures que tenim tots en general. Tenen els drets i deures que té cada nen, apuntats a l’agenda, apuntats a la cartellera de cada pis i a la classe.
Experiència personal:
• Que m’ha sorprès?
Una de les coses que m’ha sorprès ha estat que quan han pujat al pati, s’han de rentar les mans amb aigua i sabó per el tema de la Grip A. I a cada classe tenen un full amb l’explicació del que han de fer en cada moment, per no contagiar-la. També el fet de que totes les classes tenen un ordinador, i en algunes tenen projectors. Cada cop es veu més la influència que estan tenint les noves tecnologies.
Com nosaltres, també tenen un bloc, però que ells li diuen plataforma. En aquesta plataforma els professors i pengen apunts, activitats...i ho tenen des de primer de primària. Però sobretot es útil per als pares i mares dels alumnes, perquè també i pengen activitats que es fan a l’escola....
• Que m’ha agradat?
Sobretot m’ha agradat la dinàmica que hi ha hagut a la classe de matemàtiques, ja que ha sigut molt variada i els alumnes i participen. La millor part ha sigut quan han fet el concurs de càlcul mental, ja que penso que es una bona manera perquè els nens es posin a proba i vagin ràpid a l’hora de fer els càlculs.
• Que m’ha desagradat?
El que m’ha desagradat ha sigut la professora de religió ja que he trobat que era massa tradicional i massa estricta amb els nens. I per el que he pogut observar no tenia molta paciència amb ells.
• Que m’ha fet pensar?
El que m’ha fet pensar ha sigut, que en el moment en que hem estat al pati, hem vist un rellotge en una paret, i a sota d’aquesta hi havia una sèrie de nens allà sense moure’s. Estaven castigats, i moltes vegades els castiguen en l’hora del pati i d’allà no es poden moure. I això ho havia sentit a la classe, que els perdonava el càstig a sota del rellotge, i quan hi hem estat ho hem pogut viure de més a prop.
A aquesta escola vaig anar també amb la Maria Pèrez i les dues vam sortir d’allà molt contentes i amb ganes de més la veritat. Es una experiència molt maca i agradable. A part també vam tenir la sort que la noia de tercer l’Estel es va portar súper bé amb nosaltres i ens ho va explicar tot molt bé. I els professors ens van rebre de la millor manera que ho podien fer, i també això va ajudar a que tinguéssim un bon dia, i ens sentíssim agust.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
