Avui la sessió de seminari no ha sigut com cada divendres, ja que ens hem ajuntat tots els seminaris de 1N(tota la classe) amb els professors/tutors corresponents. Hem anat tots a una aula per poder veure conjuntament la conferència d’Alexandre Jollien que va donar a Blanquerna fa uns anys. El motiu per el qual hem mirat aquesta conferencia ha estat perquè tots acabàvem de llegir el seu llibre “Elogi de la feblesa” i en aquesta conferència es podia veure com el presentava i com parlava sobre les reflexions que havia estat fent durant tota la seva vida.
La veritat es que m’ha impactat veure com una persona discapacitada parlava tant natural sobre tot el que li havia passat i les reflexions que havia dut a terme. Però a la vegada m’ha agradat ja que es un gran home, i la força de voluntat que ha tingut es d’admirar ja que per molt que nosaltres ens intentem posar a la seva pell mai aconseguirem saber com es sent o com s’ha sentit en la vida. Penso que ha estat una bona idea que ens passessin aquesta conferència ja que havia vingut a fer-la a la nostra Universitat i a part era d’interès.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada