DESCRIPCIÓ
El passat dia 30 de novembre vam fer la segona sessió de Territori i es nota que la gent va millorant les exposicions a mida que van passant els dies. Les parelles que van exposar van ser la Mar i la Núria amb una exposició sobre la Festa Major de Premià de Mar, l’Eva Ladevesa i la Lorena Padilla ens van parlar sobre Montcada i Reixaac, el Pere Mussoll i l’Angel Carrillo sobre el Pirineu i finalment la Sara Garcia i jo vam fer l’exposició sobre on nosaltres vivim, fent una petita comparació de les festes d’Argentona i les de Mataró.
A mida que han anat passant els dies i la gent ha anat veient les exposicions, la gent s’ha anat anotant idees per poder fer una bona exposició oral, que siguin interessants i que ens resultin atractives.
REFELEXIÓ PERSONAL
Es veu clarament com cada vegada les explosions estan més ben preparades i elaborades, i la gent ha enfocat el treball de diferents maneres sense repetir temes. Hi ha una gran varietat d’exposicions de manera que veus que n’hi ha algunes que utilitzen masses recursos audiovisuals i l’exposició queda massa carregada, d’altres que apanes utilitzen vídeos, fotos, i d’altres que saben com adequar-ho ha cada moment.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
dissabte, 19 de desembre del 2009
COED dia 18.12.2009
Descripció:
Hem començat la classe fent una exposició de territori, ja que aquestes dues companyes no ho podien el dilluns. L’Ariadna Garcia i la Norma August ens han exposat la dansa, d’una manera molt original.
Després hem passat a fer les últimes exposicions de les recitacions, l’Adrià Miquel amb un poema de Joan Margarit, el Sergio Ramírez amb un poema de l’Alzheimer, el David Cortés amb una historia”La lògica del borratxo”, i finalment el Macià Bagur amb una llegenda de Menorca i explicada amb la seva pròpia llengua.
També han presentat 3 persones el Qui ets tu?, ja que en el seu moment no ho van poder presentar, hi aquests han sigut la Blanca, l’Adrià Miquel i la Cristina.
A continuació vam passar a l’últim grup que havia de presentar el debat, i aquesta vegada sobre les religions a les escoles.
A sigut un grup format per un equip a favor que estava format per: Rafa Moya, Òscar Garcia, Laura Navarro, Bea González i Pau Nin, i l’equip que estava en contra estava format per: Sergio Ramírez, Cristina Valera, Martí Villegas, Angel Caloca i Adrià Miquel. El que deien era que s’han d’ensenyar les diferents religions, el professor ha d’intentar fomentar el lliure pensament dels seus alumnes, col•laborar en la formació integral dels alumnes. I com a conclusió els que anaven a favor han dit que tractar el tema de la religió és positiu, i si nosaltres mateixos no ens conscienciem sobre el tema no podrem respondre les preguntes que tinguin els nens. Hem de conèixer totes les religions, i educar amb aquests valors. I les conclusions que han tret els que anaven en contra han sigut que hi ha hagut problemes i conflictes entre religions, i el problema d’aquesta assignatura es que es centren en la nostra religió. L’historia de la religió té molts conflictes i en aquesta assignatura no s’expliquen els possibles conflictes que hi ha. I sovint als poblets són els mateixos capellans els que imparteixen la classe de religió, per tant són gent molt creient.
I per acabar aquesta classe, la Lluïsa ens ha explicat com aniria l’examen i quin tipus de preguntes ens poden sortir, també ens ha passat el qüestionari d’opinió sobre l’assignatura i per tancar aquest primer semestre ens ha volgut recitar un poema de Josep Maria de Sagarra.
Reflexió personal:
Aquesta última sessió m’ha servit per poder acabar d’escoltar les recitacions i l’últim debat. I com a conclusió de totes aquestes classes penso que seria l’ajuda que ens ha proporcionat alhora de poder expressar-nos en públic, i poder posar en pràctica tots aquells aspectes que apareixen en el llibre de COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC.
Per tant penso que en general totes les sessions de COED, ens han servit per anar avançant dia a dia, i anar-nos donant compte de les errades que podem anar cometent i poder rectificar-los amb el temps.
Hem començat la classe fent una exposició de territori, ja que aquestes dues companyes no ho podien el dilluns. L’Ariadna Garcia i la Norma August ens han exposat la dansa, d’una manera molt original.
Després hem passat a fer les últimes exposicions de les recitacions, l’Adrià Miquel amb un poema de Joan Margarit, el Sergio Ramírez amb un poema de l’Alzheimer, el David Cortés amb una historia”La lògica del borratxo”, i finalment el Macià Bagur amb una llegenda de Menorca i explicada amb la seva pròpia llengua.
També han presentat 3 persones el Qui ets tu?, ja que en el seu moment no ho van poder presentar, hi aquests han sigut la Blanca, l’Adrià Miquel i la Cristina.
A continuació vam passar a l’últim grup que havia de presentar el debat, i aquesta vegada sobre les religions a les escoles.
A sigut un grup format per un equip a favor que estava format per: Rafa Moya, Òscar Garcia, Laura Navarro, Bea González i Pau Nin, i l’equip que estava en contra estava format per: Sergio Ramírez, Cristina Valera, Martí Villegas, Angel Caloca i Adrià Miquel. El que deien era que s’han d’ensenyar les diferents religions, el professor ha d’intentar fomentar el lliure pensament dels seus alumnes, col•laborar en la formació integral dels alumnes. I com a conclusió els que anaven a favor han dit que tractar el tema de la religió és positiu, i si nosaltres mateixos no ens conscienciem sobre el tema no podrem respondre les preguntes que tinguin els nens. Hem de conèixer totes les religions, i educar amb aquests valors. I les conclusions que han tret els que anaven en contra han sigut que hi ha hagut problemes i conflictes entre religions, i el problema d’aquesta assignatura es que es centren en la nostra religió. L’historia de la religió té molts conflictes i en aquesta assignatura no s’expliquen els possibles conflictes que hi ha. I sovint als poblets són els mateixos capellans els que imparteixen la classe de religió, per tant són gent molt creient.
I per acabar aquesta classe, la Lluïsa ens ha explicat com aniria l’examen i quin tipus de preguntes ens poden sortir, també ens ha passat el qüestionari d’opinió sobre l’assignatura i per tancar aquest primer semestre ens ha volgut recitar un poema de Josep Maria de Sagarra.
Reflexió personal:
Aquesta última sessió m’ha servit per poder acabar d’escoltar les recitacions i l’últim debat. I com a conclusió de totes aquestes classes penso que seria l’ajuda que ens ha proporcionat alhora de poder expressar-nos en públic, i poder posar en pràctica tots aquells aspectes que apareixen en el llibre de COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC.
Per tant penso que en general totes les sessions de COED, ens han servit per anar avançant dia a dia, i anar-nos donant compte de les errades que podem anar cometent i poder rectificar-los amb el temps.
dissabte, 12 de desembre del 2009
NARCÍS
Fa molt i molt de temps, a l'antiga Grècia, hi vivia un noi jove, molt seductor, molt bonic. Es deia Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tan sols la deessa Eco va poder conquerir el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i a l'acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava la imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà meravellosa la bellesa d'aquell rostre.
Va intentar parlar-hi, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s'esvaïa.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tan sols escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què allò que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflex. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.
Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
Moltes noies estaven bojament enamorades d'ell, però ell les refusava totes, ni tan sols la deessa Eco va poder conquerir el seu cor.
Un dia, mentre passejava pel camp, es va apropar a un rierol, i a l'acostar-s'hi per beure, va contemplar una imatge que el va deixar atònit. Sobre l'aigua es mostrava la imatge d'un noi de bellesa inigualable, perfecte. Trobà meravellosa la bellesa d'aquell rostre.
Va intentar parlar-hi, però sobre l'aigua només veia com aquell rostre obria també la boca, però sense dir-li res. Narcís allargava el braç, i aquell noi també allargava el braç cap a ell, però quan semblava que l'anava a tocar i introduïa el braç a l'aigua, la imatge es feia fonedissa i s'esvaïa.
Cada dia era igual, sempre succeïa el mateix. Ni tan sols escoltava la veu d'Eco, que intentava dir-li com n'estava enamorada d'ell, i d'advertir-lo de què allò que veia a l'aigua era, en realitat, el seu reflex. Però de la veu d'Eco només en podien sortir les mateixes paraules amb que Narcís la rebutjava una i una altra vegada, doncs, si bé ho sabeu, això és l'Eco.
Un dia, Narcís, embogit per aquella bellesa fluvial, es tirà al riu pensant que era la única forma que podria arribar-hi. Ja sota l'aigua, buscà aquell reflex, i de tant obsessionat com n'estava, acabà ofegat.
I en aquell lloc, on Narcís passà tantes hores contemplant el seu reflex i, on finalment hi va acabar perdent la vida, hi nasqueren unes flors molt belles, les flors del Narcís.
COED dia 11.12.2009
Descripció:
Avui com ja fa tres divendres hem començat la classe amb les recitacions. Avui han fet les recitacions: l’Anna Illa(El conte dels ratolins i el seu formatge), el Rafa Mora (El pelegrí de Tossa de Mar), la Marta Juny(El pi de Formentor), Carlota Montaner (La meva escola), l’Alba Mayol (l’Atlantida de Jacint Verdaguer), l’Anna Llongueres (fragment de Mirall trencat), la Sara Lopez(Vora la mar de Jacint Verdaguer), l’Eva Ladevesa (llegenda de Montesquiu), l’Aylén Marino (Veritat i mentida de Lluís Llach), la Nuria Maldonado(Construir un pont en ves de tanques), la Laura Millán(la llegenda de Huscaran i Hunday), el Pere Mussoll(el Pere i el llop) i finalment jo amb la llegenda de les flors del Narcís.
I a continuació hem passat a fer els debats, que només n’ hem fet un avui. El grup que ho ha fet avui anava sobre el nou calendari escolar. L’equip estava format per el grup a favor que eren la Carolina Garcia ( capitana), l’Anna Español, l’Helena Vall, la Mª Eulàlia Palmero i la Clara Boix, i el grup que estava en contra estava composat per l’Alejandro Ramos ( capità), la Laura Senderín, la Linda Camacho, la Mireia González i la Sara Lopez.
Al llarg del debat han anat donat arguments a favor i en contra i a mida que anaven dient els arguments s’ajudaven d’alguns recursos com ara noticies que sortia el nou calendari i també el comparava amb el que s’està fent a França, després una petita comparació de les vacances, i ens han dit que Espanya és la que té més vacances d’estiu... i com a conclusions els que anaven a favor deien que hi hauria una millor organització familiar, i els nens estarien menys cansats i hi hauria una millora en el seu rendiment escolar. I els que anaven en contra han dit que no es possible implantar-lo ara ràpidament, perquè abans falten fer tot una sèrie de canvis en el sistema escolar i que en el moment que estem passant ara les famílies no es podrien permetre el luxe de pagar uns esplais, unes estades...al febrer.
Reflexió personal:
Es pot anar veient com cada vegada la gent perd més la por a sortir davant de la classe i això és bo i gràcies a tots aquests treballs que ens estan fent fer són els que ens estan ajudant a perdre aquesta por de parlar en públic.
Avui a mi m’ha tocat fer la recitació, i sincerament al principi no estava nerviosa però un cop m’he posat davant dels meus companys i he vist tanta gent mirant-me m’he posat molt nerviosa, però això crec que ja forma part de l’activitat i poder controlar-los i poder fer correctament o mínimament bé la recitació.
Avui com ja fa tres divendres hem començat la classe amb les recitacions. Avui han fet les recitacions: l’Anna Illa(El conte dels ratolins i el seu formatge), el Rafa Mora (El pelegrí de Tossa de Mar), la Marta Juny(El pi de Formentor), Carlota Montaner (La meva escola), l’Alba Mayol (l’Atlantida de Jacint Verdaguer), l’Anna Llongueres (fragment de Mirall trencat), la Sara Lopez(Vora la mar de Jacint Verdaguer), l’Eva Ladevesa (llegenda de Montesquiu), l’Aylén Marino (Veritat i mentida de Lluís Llach), la Nuria Maldonado(Construir un pont en ves de tanques), la Laura Millán(la llegenda de Huscaran i Hunday), el Pere Mussoll(el Pere i el llop) i finalment jo amb la llegenda de les flors del Narcís.
I a continuació hem passat a fer els debats, que només n’ hem fet un avui. El grup que ho ha fet avui anava sobre el nou calendari escolar. L’equip estava format per el grup a favor que eren la Carolina Garcia ( capitana), l’Anna Español, l’Helena Vall, la Mª Eulàlia Palmero i la Clara Boix, i el grup que estava en contra estava composat per l’Alejandro Ramos ( capità), la Laura Senderín, la Linda Camacho, la Mireia González i la Sara Lopez.
Al llarg del debat han anat donat arguments a favor i en contra i a mida que anaven dient els arguments s’ajudaven d’alguns recursos com ara noticies que sortia el nou calendari i també el comparava amb el que s’està fent a França, després una petita comparació de les vacances, i ens han dit que Espanya és la que té més vacances d’estiu... i com a conclusions els que anaven a favor deien que hi hauria una millor organització familiar, i els nens estarien menys cansats i hi hauria una millora en el seu rendiment escolar. I els que anaven en contra han dit que no es possible implantar-lo ara ràpidament, perquè abans falten fer tot una sèrie de canvis en el sistema escolar i que en el moment que estem passant ara les famílies no es podrien permetre el luxe de pagar uns esplais, unes estades...al febrer.
Reflexió personal:
Es pot anar veient com cada vegada la gent perd més la por a sortir davant de la classe i això és bo i gràcies a tots aquests treballs que ens estan fent fer són els que ens estan ajudant a perdre aquesta por de parlar en públic.
Avui a mi m’ha tocat fer la recitació, i sincerament al principi no estava nerviosa però un cop m’he posat davant dels meus companys i he vist tanta gent mirant-me m’he posat molt nerviosa, però això crec que ja forma part de l’activitat i poder controlar-los i poder fer correctament o mínimament bé la recitació.
dimarts, 8 de desembre del 2009
COED dia 23.11.2009
Descripció:
Vam començar amb les exposicions del treball de TERRITORI, que forma part també de l’assignatura de GITIC.
Ens van exposar quatre parelles, han començat la Laura i en Macià amb una exposició molt original de la illa de Menorca(Ciutadella) han fet una exposició en forma de diàleg, i la Laura representava que era una turista i que no sabia res sobre el territori i el Macià una persona de Menorca, seguidament l’Edu i el Marc Pérez amb una exposició del Baix Llobregat i ho van fer amb forma d’anunci per promocionar el seu territori, després la Laura i l’Aylen ens han exposat les festes de Badalona amb la seva pròpia historia. I per acabar l’Anna Llongueras i l’Anna Español, ens van parlar del teatre de Sant Andreu, una zona on surten molts actors i on es molt important aquest art.
Reflexió:
Aquestes exposicions em van agradar molt ja que totes van ser amb una originalitat diferent i enfocat des de varis punts de vista. Això ens serveix per poder conèixer més territoris que pot ser que no t’interessessin en algun moment, i ara un cop vistes les exposicions t’entren ganes d’anar a visitar-les. Penso que poc a poc tots anem perdent la por que teníem al principi per parlar davant dels companys de classe i tot és gracies a aquest tipus de treballs.
Vam començar amb les exposicions del treball de TERRITORI, que forma part també de l’assignatura de GITIC.
Ens van exposar quatre parelles, han començat la Laura i en Macià amb una exposició molt original de la illa de Menorca(Ciutadella) han fet una exposició en forma de diàleg, i la Laura representava que era una turista i que no sabia res sobre el territori i el Macià una persona de Menorca, seguidament l’Edu i el Marc Pérez amb una exposició del Baix Llobregat i ho van fer amb forma d’anunci per promocionar el seu territori, després la Laura i l’Aylen ens han exposat les festes de Badalona amb la seva pròpia historia. I per acabar l’Anna Llongueras i l’Anna Español, ens van parlar del teatre de Sant Andreu, una zona on surten molts actors i on es molt important aquest art.
Reflexió:
Aquestes exposicions em van agradar molt ja que totes van ser amb una originalitat diferent i enfocat des de varis punts de vista. Això ens serveix per poder conèixer més territoris que pot ser que no t’interessessin en algun moment, i ara un cop vistes les exposicions t’entren ganes d’anar a visitar-les. Penso que poc a poc tots anem perdent la por que teníem al principi per parlar davant dels companys de classe i tot és gracies a aquest tipus de treballs.
diumenge, 6 de desembre del 2009
COED dia 4.12.2009
Descripció:
Hem començat la classe fent la recitació de poemes, llegendes i contes. Aquesta vegada ho han fet: la Sara Garcia(La princesa de llança), la Mar Gascó (El país amb el des al davant), el Javier Garcia (El bon mestre), l’Alba Estragué(El pont del Diable), l’Eva Gómez, la Maria Garcia (La gallina negra), la Joana Freixenet (El teu millor amic també et pot fer mal), la Monica Gutiérrez, la Bea González(llegenda del liceu), l’Albert Guix ( Lletra dolors), l’Ari Garcia (poema casament), la Sandra Ferré ( Despertar- poema), Mireia González ( Mare si fos mariner- poema), Oscar Garcia( llegenda de CastellBo), i per acabar la Carolina Garcia(Les nous).
Com cada setmana tres persones avaluen la recitació de cada un dels que recita.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, avui n’hi ha hagut dos, un tractava sobre afegir 2 anys més en l’ensenyament obligatori i l’altre sobre la informatització a les aules.
El primer debat estava format per David Cortés, Ari Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez i Norma August i eren l’equip que anava en contra i els que anaven a favor eren la Eva Gómez, Helena Carmona, Alba Estragué, Elena Ruiz i Marta Juny.
Els que anaven a favor d’aquests dos anys més d’escolarització obligatòria, deien que el títol de la ESO és insuficient, però necessari, serien 2 anys per poder ampliar coneixements i motivar-los en els estudis. En canvi els que anaven en contra deien que hi ha un elevat fracàs escolar de nois de 16 anys que abandonen els estudis i se’n van a treballar, s’hauria de començar per millorar l’escolaritat, posar més professors, des massificar les aules, posar més aules de reforç, de manera que per tal de que aquets dos anys siguin beneficiosos calen una sèrie de canvis prèviament.
El segon debat estava format per el grup que anava a favor de la informatització a les aules que eren l’Anna Llongueres(capitana), la Maria Garcia, la Lorena Padilla, la Judit Carrique i l’Eva Ladevesa, i el grup que anava en contra format per Natàlia Carrique(capitana), Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals i Núria Maldonado.
Les que anaven a favor han acabat concloent que amb la informatització de les aules augmentaria la concentració i els alumnes estarien més motivats, que no afectaria a la relació professor- alumne, els alumnes treballarien de manera més autònom, recolza el treball en grup, estalvi de paper... I en contra han fet esment a que caldria una formació prèvia per als professors per poder introduir els portàtils a les aules, el rol de professor- alumne canviaria( de manera que el professor estaria controlant als seus alumnes que estiguin per la feina i no vagin a mirar alguna altre pàgina web o es distreguin), i en el cas de que cada alumne tingui el seu propi portàtil, haurà de tenir un endoll per cada un per tal de poder endollar-lo...
Reflexió personal:
En quant a les recitacions dels poemes, rondalles, llegendes cada vegada es veu més com la gent ve més ben preparada i intenta corregir alguns dels errors que han pogut veure en els altres companys que ho han recitat anteriorment. De manera, que cada un busca la millor manera per poder controlar els nervis, per fer una bona gesticulació, una bona entonació de veu, i no quedar-se allà dret sense moure’s. Es pot veure que cada vegada més la gent pot aconseguir controlar els nervis.
I per acabar, faré referència a l’activitat del debat, que podem veure com cada vegada estan més ben preparats i més ben organitzats, ja que a mida que cada setmana van sortint dos grups, la gent va observant com ho fan i intenten millorar-ho.
Hem començat la classe fent la recitació de poemes, llegendes i contes. Aquesta vegada ho han fet: la Sara Garcia(La princesa de llança), la Mar Gascó (El país amb el des al davant), el Javier Garcia (El bon mestre), l’Alba Estragué(El pont del Diable), l’Eva Gómez, la Maria Garcia (La gallina negra), la Joana Freixenet (El teu millor amic també et pot fer mal), la Monica Gutiérrez, la Bea González(llegenda del liceu), l’Albert Guix ( Lletra dolors), l’Ari Garcia (poema casament), la Sandra Ferré ( Despertar- poema), Mireia González ( Mare si fos mariner- poema), Oscar Garcia( llegenda de CastellBo), i per acabar la Carolina Garcia(Les nous).
Com cada setmana tres persones avaluen la recitació de cada un dels que recita.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, avui n’hi ha hagut dos, un tractava sobre afegir 2 anys més en l’ensenyament obligatori i l’altre sobre la informatització a les aules.
El primer debat estava format per David Cortés, Ari Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez i Norma August i eren l’equip que anava en contra i els que anaven a favor eren la Eva Gómez, Helena Carmona, Alba Estragué, Elena Ruiz i Marta Juny.
Els que anaven a favor d’aquests dos anys més d’escolarització obligatòria, deien que el títol de la ESO és insuficient, però necessari, serien 2 anys per poder ampliar coneixements i motivar-los en els estudis. En canvi els que anaven en contra deien que hi ha un elevat fracàs escolar de nois de 16 anys que abandonen els estudis i se’n van a treballar, s’hauria de començar per millorar l’escolaritat, posar més professors, des massificar les aules, posar més aules de reforç, de manera que per tal de que aquets dos anys siguin beneficiosos calen una sèrie de canvis prèviament.
El segon debat estava format per el grup que anava a favor de la informatització a les aules que eren l’Anna Llongueres(capitana), la Maria Garcia, la Lorena Padilla, la Judit Carrique i l’Eva Ladevesa, i el grup que anava en contra format per Natàlia Carrique(capitana), Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals i Núria Maldonado.
Les que anaven a favor han acabat concloent que amb la informatització de les aules augmentaria la concentració i els alumnes estarien més motivats, que no afectaria a la relació professor- alumne, els alumnes treballarien de manera més autònom, recolza el treball en grup, estalvi de paper... I en contra han fet esment a que caldria una formació prèvia per als professors per poder introduir els portàtils a les aules, el rol de professor- alumne canviaria( de manera que el professor estaria controlant als seus alumnes que estiguin per la feina i no vagin a mirar alguna altre pàgina web o es distreguin), i en el cas de que cada alumne tingui el seu propi portàtil, haurà de tenir un endoll per cada un per tal de poder endollar-lo...
Reflexió personal:
En quant a les recitacions dels poemes, rondalles, llegendes cada vegada es veu més com la gent ve més ben preparada i intenta corregir alguns dels errors que han pogut veure en els altres companys que ho han recitat anteriorment. De manera, que cada un busca la millor manera per poder controlar els nervis, per fer una bona gesticulació, una bona entonació de veu, i no quedar-se allà dret sense moure’s. Es pot veure que cada vegada més la gent pot aconseguir controlar els nervis.
I per acabar, faré referència a l’activitat del debat, que podem veure com cada vegada estan més ben preparats i més ben organitzats, ja que a mida que cada setmana van sortint dos grups, la gent va observant com ho fan i intenten millorar-ho.
dissabte, 28 de novembre del 2009
COED dia 27.11.2009
DESCRIPCIÓ
Avui la sessió de Comunicació Oral, Escrita i Digital l’ hem iniciat la sessió amb la recitació dels poemes, rondalles, contes, llegendes...
Han fet aquesta recitació 14 companys meus, dels quals la Clara Boix, el Carles Costa, el Cristian Cubillo, l’Àngel Caloca, l’Esteve Clop, l’Anna Español, la Natalia Carrique, la Judit Carrique, la Mònica de Haro i la Laura Cazorla han recitat un poema, i la Linda Camacho, l’Àngel Carrillo, l’Helena Carmona i l’Alba Casals, han recitat una rondalla, conte.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, en els quals dos grups els hem exposat, i estaven orientats cap al mateix tema però enfocat d’una manera diferent.
El primer grup que han exposat el debat sobre “L’educació tradicional i l’educació de l’actualitat”, ha estat format per, les que anaven a favor de l’escola tradicional: Blanca Vivet, Mireia Toro, Anna Illa, Sandra Ferré i Sonia Pèrez com a capitana, i les que anaven en contra d’aquesta i defensaven l’educació d’avui en dia eren: la Laura Cazorla, Cristina Sansalvadoró, Helena San José, la Joana Freixenet i la Carlota Montaner com a capitana.
En aquest debat s’ha basat més en que en l’antiguitat els mestres eren els únics que podien ensenyar als alumnes, i les classes eren el professor explicant i els alumnes callats, prenen apunts o no, i sense poder participar en cap moment, en canvi les altres noies defensaven que el que era correcta era un professor que deixés experimentar als seus alumnes per si sols i no fer una classe tancada i estricta, és a dir, donar llibertat als alumnes perquè opinin, participin, intervinguin...
I per acabar, el meu equip hem exposat el nostre debat, que anava sobre “L’autoritat del mestre”. Els que anaven a favor d’una autoritat estricte eren l’Albert Guix, la Mónica Gutiérrez, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, i la Mónica De Haro com a capitana. I el segon grup que anaven en contra d’aquesta autoritat tan estricte érem la Aylen Marino, la Maria Pérez, la Sara García, la Paula Antonell i la Laura Millan com a capitana.
Aquest debat l’hem basat amb la idea del que era essencial era el diàleg enfront del càstig, és a dir, que els alumnes entendrien millor i ho podrien interioritat millor a través del diàleg i no pas a través d’un càstig que es en un moment determinat i després s’obliden.
REFLEXIÓ PERSONAL
En quant a l’exercici de recitació , es veu com cada cop els companys venen amb el tema més ben preparat i poden corregir aquells errors que han pogut cometre altres companys, per tal de no fer-los ells. Encara que s’ha de dir que els nervis que passen tots són els mateixos sempre, però això ens servirà de cara a quan haguem de ser professors i posar-nos davant d’una classe i explicar.
I en quant als debats, penso que han estat en un mateix dia dos debats del mateix tema, de manera que crec que als meus companys en algun moment de la exposició els deu haver cansat o fins i tor avorrit una mica. Però crec que és una activitat que ens serveix per poder buscar arguments, refutacions i a partir d’un grup buscar quins són els punts a tractar i poder discutir-los entra tots, de manera que t’ajuda a poder argumentar el que tu vols donar a entendre.
Avui la sessió de Comunicació Oral, Escrita i Digital l’ hem iniciat la sessió amb la recitació dels poemes, rondalles, contes, llegendes...
Han fet aquesta recitació 14 companys meus, dels quals la Clara Boix, el Carles Costa, el Cristian Cubillo, l’Àngel Caloca, l’Esteve Clop, l’Anna Español, la Natalia Carrique, la Judit Carrique, la Mònica de Haro i la Laura Cazorla han recitat un poema, i la Linda Camacho, l’Àngel Carrillo, l’Helena Carmona i l’Alba Casals, han recitat una rondalla, conte.
Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, en els quals dos grups els hem exposat, i estaven orientats cap al mateix tema però enfocat d’una manera diferent.
El primer grup que han exposat el debat sobre “L’educació tradicional i l’educació de l’actualitat”, ha estat format per, les que anaven a favor de l’escola tradicional: Blanca Vivet, Mireia Toro, Anna Illa, Sandra Ferré i Sonia Pèrez com a capitana, i les que anaven en contra d’aquesta i defensaven l’educació d’avui en dia eren: la Laura Cazorla, Cristina Sansalvadoró, Helena San José, la Joana Freixenet i la Carlota Montaner com a capitana.
En aquest debat s’ha basat més en que en l’antiguitat els mestres eren els únics que podien ensenyar als alumnes, i les classes eren el professor explicant i els alumnes callats, prenen apunts o no, i sense poder participar en cap moment, en canvi les altres noies defensaven que el que era correcta era un professor que deixés experimentar als seus alumnes per si sols i no fer una classe tancada i estricta, és a dir, donar llibertat als alumnes perquè opinin, participin, intervinguin...
I per acabar, el meu equip hem exposat el nostre debat, que anava sobre “L’autoritat del mestre”. Els que anaven a favor d’una autoritat estricte eren l’Albert Guix, la Mónica Gutiérrez, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, i la Mónica De Haro com a capitana. I el segon grup que anaven en contra d’aquesta autoritat tan estricte érem la Aylen Marino, la Maria Pérez, la Sara García, la Paula Antonell i la Laura Millan com a capitana.
Aquest debat l’hem basat amb la idea del que era essencial era el diàleg enfront del càstig, és a dir, que els alumnes entendrien millor i ho podrien interioritat millor a través del diàleg i no pas a través d’un càstig que es en un moment determinat i després s’obliden.
REFLEXIÓ PERSONAL
En quant a l’exercici de recitació , es veu com cada cop els companys venen amb el tema més ben preparat i poden corregir aquells errors que han pogut cometre altres companys, per tal de no fer-los ells. Encara que s’ha de dir que els nervis que passen tots són els mateixos sempre, però això ens servirà de cara a quan haguem de ser professors i posar-nos davant d’una classe i explicar.
I en quant als debats, penso que han estat en un mateix dia dos debats del mateix tema, de manera que crec que als meus companys en algun moment de la exposició els deu haver cansat o fins i tor avorrit una mica. Però crec que és una activitat que ens serveix per poder buscar arguments, refutacions i a partir d’un grup buscar quins són els punts a tractar i poder discutir-los entra tots, de manera que t’ajuda a poder argumentar el que tu vols donar a entendre.
diumenge, 15 de novembre del 2009
13.11.2009
DESCRIPCIÓ:
Hem començat la amb la recitació dels poemes i rondalles. Avui ho han fet: l’Oscar Valverde, Edu Santos, Toni Ruiz, Laura Sànchez,Helena San José, Cristina Sansalvadó, Mireia Toro, Norma Augusto, Cristina Valera, Martí Villegas, Helena Vall i la Blanca Vivet. Com la setmana passada, tres persones s’encarregaven d’avaluar a cada un d’ells.
Seguidament vam passar a l’activitat del debats. Únicament va donar temps de que un grup exposés el seu debat. Aquests van triar el tema de “L’ESCOLA PRIVADA”, uns a favor i els altres en contra. Els que anaven a favor eren: Edu Santos, Carles Costa, Àngel Carrilo, Javi Garcia, Macià Bagur i Marta Pintos. I els que anaven en contra eren: Marc Pèrez, Pere Mussoll, Oscar Valverde, Alba Mayol i Esteve Clop.
La Lluïsa ens va explicar com faríem l’avaluació dels debats, de manera que cada equip hauria de avaluar l’altre equip d’aquell dia, però en general.
Aquest debat que van fer va començar amb 4 minuts per donar arguments a favor i en contra, de manera que els capitans de cada equip van donar uns quants arguments com per exemple a favor van dir: que hi ha menys fracàs escolar en les privades, que hi ha més assistència, que els professors han de passar per una entrevista, els pares estan més a sobre dels nens en setmana d’exàmens per el cost econòmic que comporta i ells volen veure resultats, i van dir una frase que ho resumia tot que era “MÉS DINERS, MILLOR RESULTATS”. I els arguments en contra van ser: que el cost econòmic de les privades és massa elevat i hi ha famílies que no s’ho poden permetre, en les privades hi ha una selecció d’alumnes, pel nivell econòmic, i en les públiques hi ha major culturalitat que fa que el nen es socialitzi amb major diversitat cultural.
A continuació van fer 4 minuts de refutacions a favor i en contra. Els que anaven a favor van demostrar els seus arguments a través d’estadístiques, i que en les públiques hi ha molt més fracàs escolar, i en l’informe pissa ens mostra que en les escoles públiques hi ha un 61% d’alumnes que no repeteixen i un 39% que són repetidors, en canvi en les privades un 82% dels alumnes passen de curs i únicament un 18% no ho fan., també van dir que els pares com que volen una bona educació i formació per als seus fills, sovint el que fan és estar a sobre d’ells alhora que tenen exàmens, deures i així poder veure el rendiment que en treuen i si ho utilitzen. I les refutacions en contra el que van dir es que l’escola hauria de ser lliure i gratuïta per a tots, de manera que tots els nens i nenes tinguessin la mateixa oportunitat i també van parlar del tema de les subvencions.
I per acabar, van fer les conclusions dient que quedava demostrat que l’ implicació dels pares es molt important per els fills. I en contra que els valors que es donen en una privada no són els adequats i que s’haurien de donar els valors per tal de crear uns bons ciutadans.
Per finalitzar la classe ens va repartir l’horari dels dies que es farien les exposicions per parelles i el full de valoració d’aquestes.
REFLEXIÓ:
Aquesta sessió de COED, m’ha servit per veure com cada vegada està més ben preparada l’activitat de recitació, ja que tots ens ho estem prenent en serio. La veritat es que em quedo sorpresa al veure alguns dels meus companys que expliquen les histories com si ho estiguessin fent en una classe amb nens de primària, de manera que fan una bona entonació, una gesticulació correcta...
I respecte l’activitat del debat, penso que es una bona activitat ja que s’ha d’escollir un tema d’ interès per a tots i posar arguments a favor i en contra, d’aquesta manera cada un a partir del que escolti en els debats podrà anar fent les seves pròpies reflexions, i d’aquesta manera ens ajudarà a poder treballar en grup i saber com es treballa per tal de que surti un bon debat, ben preparat i ben organitzat.
Hem començat la amb la recitació dels poemes i rondalles. Avui ho han fet: l’Oscar Valverde, Edu Santos, Toni Ruiz, Laura Sànchez,Helena San José, Cristina Sansalvadó, Mireia Toro, Norma Augusto, Cristina Valera, Martí Villegas, Helena Vall i la Blanca Vivet. Com la setmana passada, tres persones s’encarregaven d’avaluar a cada un d’ells.
Seguidament vam passar a l’activitat del debats. Únicament va donar temps de que un grup exposés el seu debat. Aquests van triar el tema de “L’ESCOLA PRIVADA”, uns a favor i els altres en contra. Els que anaven a favor eren: Edu Santos, Carles Costa, Àngel Carrilo, Javi Garcia, Macià Bagur i Marta Pintos. I els que anaven en contra eren: Marc Pèrez, Pere Mussoll, Oscar Valverde, Alba Mayol i Esteve Clop.
La Lluïsa ens va explicar com faríem l’avaluació dels debats, de manera que cada equip hauria de avaluar l’altre equip d’aquell dia, però en general.
Aquest debat que van fer va començar amb 4 minuts per donar arguments a favor i en contra, de manera que els capitans de cada equip van donar uns quants arguments com per exemple a favor van dir: que hi ha menys fracàs escolar en les privades, que hi ha més assistència, que els professors han de passar per una entrevista, els pares estan més a sobre dels nens en setmana d’exàmens per el cost econòmic que comporta i ells volen veure resultats, i van dir una frase que ho resumia tot que era “MÉS DINERS, MILLOR RESULTATS”. I els arguments en contra van ser: que el cost econòmic de les privades és massa elevat i hi ha famílies que no s’ho poden permetre, en les privades hi ha una selecció d’alumnes, pel nivell econòmic, i en les públiques hi ha major culturalitat que fa que el nen es socialitzi amb major diversitat cultural.
A continuació van fer 4 minuts de refutacions a favor i en contra. Els que anaven a favor van demostrar els seus arguments a través d’estadístiques, i que en les públiques hi ha molt més fracàs escolar, i en l’informe pissa ens mostra que en les escoles públiques hi ha un 61% d’alumnes que no repeteixen i un 39% que són repetidors, en canvi en les privades un 82% dels alumnes passen de curs i únicament un 18% no ho fan., també van dir que els pares com que volen una bona educació i formació per als seus fills, sovint el que fan és estar a sobre d’ells alhora que tenen exàmens, deures i així poder veure el rendiment que en treuen i si ho utilitzen. I les refutacions en contra el que van dir es que l’escola hauria de ser lliure i gratuïta per a tots, de manera que tots els nens i nenes tinguessin la mateixa oportunitat i també van parlar del tema de les subvencions.
I per acabar, van fer les conclusions dient que quedava demostrat que l’ implicació dels pares es molt important per els fills. I en contra que els valors que es donen en una privada no són els adequats i que s’haurien de donar els valors per tal de crear uns bons ciutadans.
Per finalitzar la classe ens va repartir l’horari dels dies que es farien les exposicions per parelles i el full de valoració d’aquestes.
REFLEXIÓ:
Aquesta sessió de COED, m’ha servit per veure com cada vegada està més ben preparada l’activitat de recitació, ja que tots ens ho estem prenent en serio. La veritat es que em quedo sorpresa al veure alguns dels meus companys que expliquen les histories com si ho estiguessin fent en una classe amb nens de primària, de manera que fan una bona entonació, una gesticulació correcta...
I respecte l’activitat del debat, penso que es una bona activitat ja que s’ha d’escollir un tema d’ interès per a tots i posar arguments a favor i en contra, d’aquesta manera cada un a partir del que escolti en els debats podrà anar fent les seves pròpies reflexions, i d’aquesta manera ens ajudarà a poder treballar en grup i saber com es treballa per tal de que surti un bon debat, ben preparat i ben organitzat.
divendres, 6 de novembre del 2009
06.11.2009
Descripció:
Per començat la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, la Lluïsa ens ha tornat els treballs de Com parlar bé en públic. Seguidament hem començat amb l’activitat de recitació de poemes, rondalles, contes... i abans de començar hem fet un petit sorteig per saber l’ordre en que sortiria cada un(dels 15 companys que hi havia assignats per avui) i també ens ha repartit un full per avaluar la recitació dels companys.
La activitat ha anat de la següent manera: cada un dels companys ha anat sortint a recitar el poema, rondalla, conte...el que s’havia preparat, amb l’ordre que havíem establert al principi de la classe. La Lluïsa a mida que anaven sortint els companys, anava dient a tres persones que omplissin el full d’avaluació, de manera que cada company està avaluat per la Lluïsa i per tres companys més. A part cada un tenia assignat a algú perquè el graves mentre feia la seva recitació.
Els companys que ho han exposat avui han sigut: Maria Pérez, Sonia Pérez, Marc Pérez, Sara Olmo, Alex Ramos, Laura Navarro, Irene Recio, Lorena Padilla, Ethel Nogués, Helena Ruiz, Laura, Marta Pintos i per acabar Pau Nin.
I per acabar la classe, ens ha passat un full per tal d’avaluar els blocs dels companys. I el que hem fet ha sigut mirar el bloc d’un dels nostres companys, però hem vist que per fer un avaluació del bloc s’havia de mirar amb atenció cada una de les entrades i aprofundir més, de manera que la Lluïsa ha pensat que no era una bona manera de fer-ho, i ens ha dit que intentaria buscar una alternativa per tal de poder-ho fer lo millor possible.
Reflexió:
Aquesta sessió m’ha servit per donar-me compte dels nervis que es poden arribar a passar en moments com els que han passat avui companys meus. Hi ha hagut que no han tingut cap problema alhora de posar-se al davant de la classe i fer la seva recitació, hi ha hagut altres que s’han posat molt nerviosos i que no podien recitar correctament el poema, rondalla... però malgrat tots els problemes que hi hagin pogut haver, els han sapigut portar de la millor manera possible i poder acabar tots recitant el que s’havien preparat.
Am això et dones compte de que els nervis sempre ens fan jugar una mala passada, en molts moments, i que els hem de saber controlar en moments com aquests, encara que sigui fer el millor possible la recitació.
Per començat la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, la Lluïsa ens ha tornat els treballs de Com parlar bé en públic. Seguidament hem començat amb l’activitat de recitació de poemes, rondalles, contes... i abans de començar hem fet un petit sorteig per saber l’ordre en que sortiria cada un(dels 15 companys que hi havia assignats per avui) i també ens ha repartit un full per avaluar la recitació dels companys.
La activitat ha anat de la següent manera: cada un dels companys ha anat sortint a recitar el poema, rondalla, conte...el que s’havia preparat, amb l’ordre que havíem establert al principi de la classe. La Lluïsa a mida que anaven sortint els companys, anava dient a tres persones que omplissin el full d’avaluació, de manera que cada company està avaluat per la Lluïsa i per tres companys més. A part cada un tenia assignat a algú perquè el graves mentre feia la seva recitació.
Els companys que ho han exposat avui han sigut: Maria Pérez, Sonia Pérez, Marc Pérez, Sara Olmo, Alex Ramos, Laura Navarro, Irene Recio, Lorena Padilla, Ethel Nogués, Helena Ruiz, Laura, Marta Pintos i per acabar Pau Nin.
I per acabar la classe, ens ha passat un full per tal d’avaluar els blocs dels companys. I el que hem fet ha sigut mirar el bloc d’un dels nostres companys, però hem vist que per fer un avaluació del bloc s’havia de mirar amb atenció cada una de les entrades i aprofundir més, de manera que la Lluïsa ha pensat que no era una bona manera de fer-ho, i ens ha dit que intentaria buscar una alternativa per tal de poder-ho fer lo millor possible.
Reflexió:
Aquesta sessió m’ha servit per donar-me compte dels nervis que es poden arribar a passar en moments com els que han passat avui companys meus. Hi ha hagut que no han tingut cap problema alhora de posar-se al davant de la classe i fer la seva recitació, hi ha hagut altres que s’han posat molt nerviosos i que no podien recitar correctament el poema, rondalla... però malgrat tots els problemes que hi hagin pogut haver, els han sapigut portar de la millor manera possible i poder acabar tots recitant el que s’havien preparat.
Am això et dones compte de que els nervis sempre ens fan jugar una mala passada, en molts moments, i que els hem de saber controlar en moments com aquests, encara que sigui fer el millor possible la recitació.
dissabte, 31 d’octubre del 2009
30.10.2009
Vam començar la classe amb la lectura d’un poema que ens va llegir en David Cortés. Seguidament vam entregar el treball de Com parla bé en públic i ens va fer un petit comentari sobre com s’havia d’haver entregat el treball, és a dir, a doble cara.
A continuació la Lluïsa va explicar la diferencia que hi havia entre una rondalla i un conte, ja que molts de nosaltres teníem dificultats alhora de diferenciar-les.
Ens vam repartir els dies en que haurem de recitar el poema, i ella ens va anar dient quin dia ens tocava recitar-lo, ja que no teníem gaire clara la llista de la classe. Desprès vam acabar de concretar els grups per fer el debat i quin tema es debatria, i vam sortejar el dia que li tocava a cada grup presentar-lo a la classe. També vam dir les parelles per fer el treball de “Territori” i el tema que voldríem exposar.
Finalment, vam fer una lectura en veu alta sobre un article que ens va facilitar la Lluïsa sobre l’Albert Om de Coses meves, i era amb un to irònic.
I per acabar la classe, ens va repartir un dossier de la Lingüística, que havíem de fer una lectura intensiva, seleccionar les idees principals de cada apartat i compartir aquestes idees amb grups i posada en comú amb tota la classe. Però no va donar temps de fer la posada en comú ni compartir les idees.
Reflexió:
Aquesta sessió m’ha servit per saber més sobre la llengua en general, gracies a al dossier que ens va donar. Ja que ens explica les diferents maneres de fer la definició sobre la llengua. I haver entès la diferencia que hi havia entre una rondalla i un conte, ja que sovint la gent les confon.
A continuació la Lluïsa va explicar la diferencia que hi havia entre una rondalla i un conte, ja que molts de nosaltres teníem dificultats alhora de diferenciar-les.
Ens vam repartir els dies en que haurem de recitar el poema, i ella ens va anar dient quin dia ens tocava recitar-lo, ja que no teníem gaire clara la llista de la classe. Desprès vam acabar de concretar els grups per fer el debat i quin tema es debatria, i vam sortejar el dia que li tocava a cada grup presentar-lo a la classe. També vam dir les parelles per fer el treball de “Territori” i el tema que voldríem exposar.
Finalment, vam fer una lectura en veu alta sobre un article que ens va facilitar la Lluïsa sobre l’Albert Om de Coses meves, i era amb un to irònic.
I per acabar la classe, ens va repartir un dossier de la Lingüística, que havíem de fer una lectura intensiva, seleccionar les idees principals de cada apartat i compartir aquestes idees amb grups i posada en comú amb tota la classe. Però no va donar temps de fer la posada en comú ni compartir les idees.
Reflexió:
Aquesta sessió m’ha servit per saber més sobre la llengua en general, gracies a al dossier que ens va donar. Ja que ens explica les diferents maneres de fer la definició sobre la llengua. I haver entès la diferencia que hi havia entre una rondalla i un conte, ja que sovint la gent les confon.
QUI ETS TU?
La Sara és una noia de vint-i-dos anys. Viu a Argentona, i té una germana de vint i nou anys i tenen una bona relació, i en tots els aspectes estan unides.
Físicament, es una noia primeta, l’alçada baixeta i amb una cara petita. Té els cabells curts, negres i des de fa poc porta serrell. Els seus ulls són grans i expressius, de color marró fosc. Té uns llavis molt prims, i fins però de totes maneres ella porta un pírcing. Cal destacar que les seves dents estan molt ben col•locades i ben blanques.
Va fer el mòdul d’esports i amb aquest va obtenir molts títols. Es tracta d’una noia que li agrada està sempre activa i no pot estar quieta ni un moment. Aquest mòdul li va servir per decantar-se cap a una de les activitats que més li agrada fer, que és les classes dirigides, ja sigui aeròbic, steps...qualsevol activitat relacionada amb l’esport. Ha treballat en varis gimnasos fent aquestes activitats dirigides.
En el seu temps lliure li agrada està amb les seves amigues, sortir de festa amb elles i sobretot com a tota noia li encanta anar de compres. No pot entrar en una botiga de roba i no comprar -se res, mai la veuràs sortir d’una botiga sense una bossa. Cal emfatitzar, que també li apassiona passar bons moments amb el seu novio.
La Sara és una noia molt madura, i té les coses clares, i no té cap problema en dir-te el que pensa en el moment en que ho pensa. Tindria que destacar que sempre porta un somriure a la cara, i sempre sap quina és la millor manera per animar-te quan estàs trista i de quina manera ha d’actuar amb qualsevol situació. S’implica molt amb totes les feines i treballs que s’han de fer a classe i es preocupa per la resta de companys, i sempre treu el seu bon humor.
L’aspecte que m’agradaria destacar de la Sara són els seus cabells, li agrada canviar de look sovint. Quan la vaig conèixer sempre portava el cabell recollit ple de gomina o espuma, amb tot de clips que li agafaven els cabells que li sortien. Seguidament el va començar a portar sense recollir, i desprès se’l va tallar, més aviat es va tallar el serrell, i es va torna a tenyir de fosc. Es una noia que li agrada canviar d’estil, i no anar sempre igual, ser original.
Per acabar, només dir que per mi la Sara és una gran persona i una gran amiga. Ser que estarà allà quan la necessito i que em traurà el seu gran somriure quan més ho necessiti.
diumenge, 25 d’octubre del 2009
23.10.2009
Hem començat la classe amb una poesia anomenada “Els paletes”, que ens ha regalat la Lluïsa, ja que cap de nosaltres n’ha portat una per llegir-nos.
Seguidament ens ha fet uns comentaris sobre el bloc, deixant-nos clar el perquè ens ha de servir el bloc. El bloc és on hem de deixar constància de tot el que fem a classe i el que aprenem i així poder compartir amb la resta de companys el que podem aportar i les nostres opinions i sobretot les reflexions( que ha de ser el més important).
Desprès ens ha fet recordar que havíem d’anar pensant amb el tema i amb els grups per fer un debat. I ens ha passat un vídeo de la IV LLIGA DE DEBATS UNIVERSITARIS, per tal de veure el funcionament dels debats i com els valoren...
Aquest concurs consistia en tretze equips de diferents universitats, dividits en dos grups diferents i entre ells s’establien dues lligues paral•leles i per tant els guanyadors de cada una d’aquestes lligues passava a la final. I aquests dos equips havien de debatre un últim cop. Cada equip consta de sis participants dels quals un és el capità, dos més són els oradors, dos altres els investigadors i un suplent. Hi ha sis persones que formen el jurat. Hi ha quatre torns, dels quals dos són per una universitat i els altres dos per l’altre. I aquests torns consten d’un 5-6 minuts, i finalment hi ha uns tres minuts per les conclusions, per acabar de defensar els seus arguments.
I finalment, ha repartit el dossier amb les pautes que cal seguir per fer el debat.
Reflexió:
Aquesta classe m’ha servit per poder veure el funcionament d’aquests debats, i veure com alumnes com nosaltres han participat en aquest concurs. El veure aquest vídeo m’ajudarà a poder agafar amb més ganes aquest debat que realitzarem a classe i poder-me obrir al resto de la classe.
He buscat el poema que ens ha llegit la Lluïsa per si algú li interessés poder-lo tornar a llegir.
Els paletes
Sou alts i forts i teniu les mans dures
aparentment mancades de tendresa;
però a les festes us poseu vestits de llana
i acompanyeu les noies al cinema,
preneu vermut amb una mica de ginebra
i fumeu tabac de preu.
Tota la setmana heu treballat
a ple sol,
a ple vent,
i teniu la pell fosca
i les mans endurides
de tant amuntegar les pedres;
però els ulls us lluen
agosaradament,
i si algú vol saber tot allò que ha passat
durant la setmana
caldrà que us miri els ulls,
perquè vosaltres enfilats a les bastides
descobriu sense esforç tots els secrets.
Sou alts i forts i teniu la pell fosca
aparentment insensible i rugosa;
però les noies us besen
en la intimitat dels portals
i vosaltres les serveu tendrament
dins els braços,
els braços foscos i endurits pel sol i pel vent,
els braços que serven tendrament
les gavetes
i les pedres blavoses,
i les bigues i els taulons
i fins les cases
i tot el món si convingués.
Sou alts i forts i teniu els braços durs
i les mans dures
i la pell insensible;
però sovint canteu tot treballant
i sabeu estimar amb tanta alegria
que tant se val de totes les altres coses.
Seguidament ens ha fet uns comentaris sobre el bloc, deixant-nos clar el perquè ens ha de servir el bloc. El bloc és on hem de deixar constància de tot el que fem a classe i el que aprenem i així poder compartir amb la resta de companys el que podem aportar i les nostres opinions i sobretot les reflexions( que ha de ser el més important).
Desprès ens ha fet recordar que havíem d’anar pensant amb el tema i amb els grups per fer un debat. I ens ha passat un vídeo de la IV LLIGA DE DEBATS UNIVERSITARIS, per tal de veure el funcionament dels debats i com els valoren...
Aquest concurs consistia en tretze equips de diferents universitats, dividits en dos grups diferents i entre ells s’establien dues lligues paral•leles i per tant els guanyadors de cada una d’aquestes lligues passava a la final. I aquests dos equips havien de debatre un últim cop. Cada equip consta de sis participants dels quals un és el capità, dos més són els oradors, dos altres els investigadors i un suplent. Hi ha sis persones que formen el jurat. Hi ha quatre torns, dels quals dos són per una universitat i els altres dos per l’altre. I aquests torns consten d’un 5-6 minuts, i finalment hi ha uns tres minuts per les conclusions, per acabar de defensar els seus arguments.
I finalment, ha repartit el dossier amb les pautes que cal seguir per fer el debat.
Reflexió:
Aquesta classe m’ha servit per poder veure el funcionament d’aquests debats, i veure com alumnes com nosaltres han participat en aquest concurs. El veure aquest vídeo m’ajudarà a poder agafar amb més ganes aquest debat que realitzarem a classe i poder-me obrir al resto de la classe.
He buscat el poema que ens ha llegit la Lluïsa per si algú li interessés poder-lo tornar a llegir.
Els paletes
Sou alts i forts i teniu les mans dures
aparentment mancades de tendresa;
però a les festes us poseu vestits de llana
i acompanyeu les noies al cinema,
preneu vermut amb una mica de ginebra
i fumeu tabac de preu.
Tota la setmana heu treballat
a ple sol,
a ple vent,
i teniu la pell fosca
i les mans endurides
de tant amuntegar les pedres;
però els ulls us lluen
agosaradament,
i si algú vol saber tot allò que ha passat
durant la setmana
caldrà que us miri els ulls,
perquè vosaltres enfilats a les bastides
descobriu sense esforç tots els secrets.
Sou alts i forts i teniu la pell fosca
aparentment insensible i rugosa;
però les noies us besen
en la intimitat dels portals
i vosaltres les serveu tendrament
dins els braços,
els braços foscos i endurits pel sol i pel vent,
els braços que serven tendrament
les gavetes
i les pedres blavoses,
i les bigues i els taulons
i fins les cases
i tot el món si convingués.
Sou alts i forts i teniu els braços durs
i les mans dures
i la pell insensible;
però sovint canteu tot treballant
i sabeu estimar amb tanta alegria
que tant se val de totes les altres coses.
divendres, 16 d’octubre del 2009
16/10/2009
Avui a Comunicació oral, escrita i digital, em seguit amb els apunts de la setmana anterior sobre l’expressió oral. Ens ha fet un petit recordatori de l’absència de barbarismes, que sovint agafem paraules d’altres llengües, i nosaltres ja en tenim una per dir-ho correctament, després em fet l’apartat de “Ús de frases fetes i refranys “ en el que avui en dia s’està perdent molt, perquè anys enrere es feia oralment, de generació en generació, i que seria important que a vegades féssim mansió d’alguna frase feta o refrany, però de forma natural.
En l’apartat de “Morfosintaxi genuïna” ens ha parlat sobre la importància de tenir clares les normes i els criteris de cada llengua i anar en compte de no barrejar-les. Com per exemple utilitzar el no en frases interrogatives en castellà que ja hi hagi una negació, en canvi en català és necessari posar el no sempre. Seguidament em passat a l’últim apartat de expressió oral que es el de “Ús correcte dels verbs”, normalment utilitzem verbs irregulars i és importantissim saber la conjugació que li correspon a cada un i el temps pertinent.
Un cop acabat l’expressió oral em passat a la escrita en la qual hi ha apartats iguals als de l’expressió oral i d’altres que li em donat més importància com ara: “Correcció ortogràfica” que és molt important tenir una bona ortografia i no fer faltes, ja que nosaltres serem un model per als nens. Després “Estructuració del text” sempre el que em de fer és pensar bé el que volem escriure, ordenar les idees i després d’haver-ho escrit revisar-lo. I els punts principals que s’han de tenir en compte són l’adequació( adaptar el text a la situació comunicativa), la coherència( assegurar la significació global del text, ordenar les idees, que hi hagi un fil conductor i que no hi hagi contradiccions), i finalment de la cohesió( relacionar les diferents unitats d’un text, sobretot els paràgrafs i les oracions). La “Puntuació” és l’entonació en un text escrit, i és molt important saber la funció de tots els signes. I per últim la “Cal·ligrafia i pulcritud” s’ha de posar especial atenció en la presentació i la cal·ligrafia que fem alhora de presentar un treball o qualsevol cosa, ja que és una carta de presentació personal.
Finalment, hem fet un exercici sobre les rondalles, en el qual la Lluïsa ens ha plantejt una sèrie de preguntes i nosaltres les hem anat contestant, i hem pogut observar que no sabem gaires coses sobre le srondalles. I també hem après la diferència entre una rondalla i una llegenda.
En l’apartat de “Morfosintaxi genuïna” ens ha parlat sobre la importància de tenir clares les normes i els criteris de cada llengua i anar en compte de no barrejar-les. Com per exemple utilitzar el no en frases interrogatives en castellà que ja hi hagi una negació, en canvi en català és necessari posar el no sempre. Seguidament em passat a l’últim apartat de expressió oral que es el de “Ús correcte dels verbs”, normalment utilitzem verbs irregulars i és importantissim saber la conjugació que li correspon a cada un i el temps pertinent.
Un cop acabat l’expressió oral em passat a la escrita en la qual hi ha apartats iguals als de l’expressió oral i d’altres que li em donat més importància com ara: “Correcció ortogràfica” que és molt important tenir una bona ortografia i no fer faltes, ja que nosaltres serem un model per als nens. Després “Estructuració del text” sempre el que em de fer és pensar bé el que volem escriure, ordenar les idees i després d’haver-ho escrit revisar-lo. I els punts principals que s’han de tenir en compte són l’adequació( adaptar el text a la situació comunicativa), la coherència( assegurar la significació global del text, ordenar les idees, que hi hagi un fil conductor i que no hi hagi contradiccions), i finalment de la cohesió( relacionar les diferents unitats d’un text, sobretot els paràgrafs i les oracions). La “Puntuació” és l’entonació en un text escrit, i és molt important saber la funció de tots els signes. I per últim la “Cal·ligrafia i pulcritud” s’ha de posar especial atenció en la presentació i la cal·ligrafia que fem alhora de presentar un treball o qualsevol cosa, ja que és una carta de presentació personal.
Finalment, hem fet un exercici sobre les rondalles, en el qual la Lluïsa ens ha plantejt una sèrie de preguntes i nosaltres les hem anat contestant, i hem pogut observar que no sabem gaires coses sobre le srondalles. I també hem après la diferència entre una rondalla i una llegenda.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
9.10.2009
El passat divendres dia 9 d’octubre, la Lluïsa ens va estar explicant tots els treballs que hauriem de fer durant aquest semestre, i les dates en les quals els hauriem d’entregar, per tal de poder-nos organitzar de la millor forma possible. Tot següit va venir el Xavier Àvila amb dos alumnes de segon que l’any anterior havien sigut delegats, i ens van explicar les funcions que feien els delegats i les coses que s’havien de fer, i en concret ens van explicar les seves experiències que van tenir com a delegats.
I finalment, vam reempendre la classe i vam estar prenen apunts sobre les característiques del bon llenguatge oral i escrit i tots els seus apartats.
I finalment, vam reempendre la classe i vam estar prenen apunts sobre les característiques del bon llenguatge oral i escrit i tots els seus apartats.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Comunicació oral, escrita i digital
Avui hem llegit unes fotocopies que ens ha portat la Lluïsa sobre els textos descriptius, per tal de que ens pogués ajudar amb la descripció que haurem de fer de "Qui ets tu?". Desprès ens hem posat per grups de cinc, i ens ha repartit unes fotocopies amb uns textos descriptius, i un cop l'hem llegit, haviem de buscar les idees principals i cada grup ha fet l'exposició de les idees del text i hem mirat si ens servirian o no per dur a terme la nostre descripció.
I finalment hem agafat totes les fotocopies amb les descrpcions, per tal de que ens les poguem llegir amb tranquilitat i veure el que ens han explicat els nostres companys.
I finalment hem agafat totes les fotocopies amb les descrpcions, per tal de que ens les poguem llegir amb tranquilitat i veure el que ens han explicat els nostres companys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
