COED dia 27.11.2009

DESCRIPCIÓ
Avui la sessió de Comunicació Oral, Escrita i Digital l’ hem iniciat la sessió amb la recitació dels poemes, rondalles, contes, llegendes...
Han fet aquesta recitació 14 companys meus, dels quals la Clara Boix, el Carles Costa, el Cristian Cubillo, l’Àngel Caloca, l’Esteve Clop, l’Anna Español, la Natalia Carrique, la Judit Carrique, la Mònica de Haro i la Laura Cazorla han recitat un poema, i la Linda Camacho, l’Àngel Carrillo, l’Helena Carmona i l’Alba Casals, han recitat una rondalla, conte.

Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, en els quals dos grups els hem exposat, i estaven orientats cap al mateix tema però enfocat d’una manera diferent.

El primer grup que han exposat el debat sobre “L’educació tradicional i l’educació de l’actualitat”, ha estat format per, les que anaven a favor de l’escola tradicional: Blanca Vivet, Mireia Toro, Anna Illa, Sandra Ferré i Sonia Pèrez com a capitana, i les que anaven en contra d’aquesta i defensaven l’educació d’avui en dia eren: la Laura Cazorla, Cristina Sansalvadoró, Helena San José, la Joana Freixenet i la Carlota Montaner com a capitana.

En aquest debat s’ha basat més en que en l’antiguitat els mestres eren els únics que podien ensenyar als alumnes, i les classes eren el professor explicant i els alumnes callats, prenen apunts o no, i sense poder participar en cap moment, en canvi les altres noies defensaven que el que era correcta era un professor que deixés experimentar als seus alumnes per si sols i no fer una classe tancada i estricta, és a dir, donar llibertat als alumnes perquè opinin, participin, intervinguin...

I per acabar, el meu equip hem exposat el nostre debat, que anava sobre “L’autoritat del mestre”. Els que anaven a favor d’una autoritat estricte eren l’Albert Guix, la Mónica Gutiérrez, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, i la Mónica De Haro com a capitana. I el segon grup que anaven en contra d’aquesta autoritat tan estricte érem la Aylen Marino, la Maria Pérez, la Sara García, la Paula Antonell i la Laura Millan com a capitana.

Aquest debat l’hem basat amb la idea del que era essencial era el diàleg enfront del càstig, és a dir, que els alumnes entendrien millor i ho podrien interioritat millor a través del diàleg i no pas a través d’un càstig que es en un moment determinat i després s’obliden.

REFLEXIÓ PERSONAL

En quant a l’exercici de recitació , es veu com cada cop els companys venen amb el tema més ben preparat i poden corregir aquells errors que han pogut cometre altres companys, per tal de no fer-los ells. Encara que s’ha de dir que els nervis que passen tots són els mateixos sempre, però això ens servirà de cara a quan haguem de ser professors i posar-nos davant d’una classe i explicar.

I en quant als debats, penso que han estat en un mateix dia dos debats del mateix tema, de manera que crec que als meus companys en algun moment de la exposició els deu haver cansat o fins i tor avorrit una mica. Però crec que és una activitat que ens serveix per poder buscar arguments, refutacions i a partir d’un grup buscar quins són els punts a tractar i poder discutir-los entra tots, de manera que t’ajuda a poder argumentar el que tu vols donar a entendre.