Seminari dia 11.11.2009

DESCRIPCIÓ:
Avui per començar la sessió ho hem fet amb la tria de les escoles que anirem amb un alumne de 3r curs, desprès hem fet la tria per l’escola que aniríem a visitar el dijous. I amb això hem acabat el tema de la setmana de pràctiques, i l’hem deixat tancat. I ens ha passat un full amb la planificació dels dies següents a la setmana de pràctiques, per tenir organitzades les activitats, i que nosaltres sapiguem el que ens tocarà portar cada dia.

Seguidament hem passat a l’actualitat educativa, i com que la Sara no hi era, només ens ho ha presentat la Monica. Ens a presentat una noticia que en cinc districtes de Barcelona han implantat la mediació escolar. I la noticia que ella ha triat ha sigut la del Ministre que ha plantejat que l’escola serà obligatòria fins als 18 anys, per tal de que Espanya es posi a l’altura dels altres països. El debat que hem establert ha sigut si creiem que era bona idea o no el fet de posar aquesta nova llei. En general hem coincidit que estaria bé que els nois i noies anessin a l’escola fins als 18 anys, però que no només poguessin escollir fer batxillerat, sinó que també poguessin escollir qualsevol mòdul d’interès, ja que si els limites a fer batxillerat, hi hauran molts que ho faran obligats, i no ho faran amb les mateixes ganes que un mòdul del seu interès.

I per acabar, jo he presentat la revista ESCOLA CATALANA que es composa dels següents apartats: davantal, literatura popular tradicional, entrevista, experiències, llengua, informació i comentaris, llibres i materials, i finalment lletra menuda. És una revista editada per Òmnium Cultural i val uns 4.80€ i la subscripció anual 25€.

I l’article que he escollit per presentar a la classe i poder fer un petit debat ha sigut el de Persones abans que projectes , ja que m’ha semblat un tema d’interès per tots. Aquest és un fragment que els he volgut llegir perquè penso que tots estem d’acord amb aquesta afirmació: “El nen ha de créixer en llibertat, i ha de tenir temps per jugar. Així, i amb naturalitat, desenvoluparà les seves potencialitats, serà creatiu i flexible i podrà encarar amb eficàcia les diverses incerteses del nostre temps. No oblidem que els nens són persones abans que projectes.” La pregunta que els he formulat ha estat que si creien que era bo per els nens créixer amb tanta pressió. En general tots estàvem d’acord amb que hem de deixar que els nens experimentin per ells sols, i que els pares els deixin estudiar el que ells volen, l’únic que han de fer els pares es guiar-los, però qui acabarà decidint serà el nen. I el que no es pot fer mai, és imposar-los una carrera, i que ell ha de ser el millor de tots, perquè per molt que ells ho vulguin es massa pressió, i aquesta situació no acaba mai bé, ja que apareixen els símptomes de fracàs escolar, angoixes, depressions...

REFLEXIÓ:
Aquesta sessió m’ha servit per poder explicar a la resta dels companys una revista que jo havia treballat, i donar-me compte de la sort que tenim al tenir revistes d’aquest tipus al nostre abast, per a qualsevol dubte que tinguem, per saber més coses sobre temes d’educació. I tenir sempre present que hi ha moltes revistes d’educació i que ens poden ajudar a reflexionar sobre temes que ens són d’interès per nosaltres, i que d’aquí poc nosaltres formarem part d’escoles en les que hi haurà noves tecnologies, hi haurà problemes en els horaris escolars...

Per tant penso que aquestes sessions de seminari les hem d’aprofitar al màxim perquè ens ajuda a poder expressar les nostres opinions amb més facilitat, per el simple fet de que es una classe amb poca gent, i poder respectar-nos als uns als altres.