Sessió 10: Aprenentatge i TIC

WinLogo

Per a poder controlar tots els nostres projectes hem d'utilitzar un llenguatge amb el qual transmetre les ordres necessàries. En el nostre cas usarem WinLogo, un llenguatge de programació orientat a l'Educació i amb el gran avantatge que les ordres o primitives són en castellà.

La versió que nosaltres usem és WinLogo 2.0 que en el seu moment va editar una empresa cridada IDEA allà per 1993. Hi ha una versió Demo totalment operativa, excepte l'opció Guardar, que es pot descarregar des de la pàgina de l'empresa que ara ho distribueix WinLogo

Existeixen manuals en línia amb els quals aprendre a programar amb Logotip, pel que aquesta pàgina només servirà d'introducció per a aquells als quals realment els piqui el gusanillo de la programació orientada al control per ordinador.



JClic
JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d'activitats educatives multimèdia, desenvolupat en la plataforma Java.

És una aplicació de programari lliure basada en estàndards oberts que funciona en diversos entorns operatius: Linux, Mac US X, Windows i Solaris.

En aquest apartat trobareu més informació sobre les seves característiques, algunes mostres del seu funcionament en diversos sistemes operatius i la possibilitat de descarregar i instal•lar els programes que formen JClic.


Crayon Physics
A hores d'ara resulta realment heróic trobar un videojoc que resulti realment original i innovador, però la veritat és que Crayon Physics respon perfectament a aquest perfil.

L'objectiu consisteix a dur una esfera fins a una estrella que suposa la fi del nivell. Com? Doncs dibuixant amb el teu ratolí línies i formes geomètriques, a l'estil de les ceres que els nens utilitzen en els col•legis per a pintar. Per a això has de tirar mà de tot el teu enginy.

Qualsevol objecte, pendent o força que apliquem sobre l'esfera influirà en ella d'acord amb les inapel•lables lleis de la física. També hauràs de saber manejar sàviament les corrioles que trobaràs en alguns nivells.


Word
Microsoft Word és un programari destinat al processament de textos. Va Ser creat per l'empresa Microsoft, i actualment ve integrat en la suite ofimàtica Microsoft Office. Originalment va ser desenvolupat per Richard Brodie para el computador de IBM sota sistema operatiu DOS en 1983.

Es van crear versions posteriors para Apple Macintosh en 1984 i per a Microsoft Windows en 1989, sent per a aquesta última plataforma les versions més difoses en l'actualitat. Ha arribat a ser el processador de text més popular del món.
La primera versió de Microsoft Word va ser un desenvolupament realitzat per Xerris Simonyi i Richard Brodie, dos ex-programadors de Xerox contractats en 1981 per Bill Gates i Paul Allen. Aquests programadors havien treballat en Xerox Brau, que anés el primer processador de textos desenvolupat sota la tècnica WYSIWYG (?What You See Is What You Get?); és a dir l'usuari podia veure anticipadament, en pantalla, el format final que apareixeria en l'imprès del document. Aquesta primera versió, Word 1.0, va sortir al mercat a l'octubre de 1983 per a plataforma Xenix MS-DOS; en principi va ser rudimentari i li van seguir altres quatre versions molt similars que no van produir gairebé impacte en les vendes a usuaris finals.


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant. L' interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne.
Pel que fa a la individualització, cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel•ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes així que en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin considera que és el seu nivell de coneixements. De manera que el JClic és un programa que et diu si és correcte o no, i no és el pròpi alumne qui ha de decidir si està bé o no.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
L’alumne és qui controla la màquina i no a l'inrevés. El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.

S'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció. El més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre o bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en el que el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge. Parlaríem d'una descoberta guiada la qual, el paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Seminari dia 27.11.2009

Descripción:
Hoy como era Santa Cesilia no ha habido seminario, y los alumnos de tercero de magisterio con la especialidad de música nos han ofrecido un concierto en el auditorio de la Universidad.

Han hecho un gran repertorio de canciones, y de gran variedad la verdad. Pienso que ha sido un buen concierto, porque nos han hecho participar a todos en las canciones que cantaban, como en el momento que han dividido el auditorio en dos partes la A y la B, para que participáramos todos nos han repartido una partitura con unos números y una chica nos iba guiando de lo que habíamos de cantar, y la verdad es que todo el auditorio se ha volcado por completo en esta actividad.

Ha habido un momento que han pedido que salgas algunos chica de primer grado que ha salido a interpretar la canción de Hero y nos ha hecho poner la piel de gallina a todo el auditorio. Y aquí os deixu con un fragmento de esta canción:



Reflexión personal:
Pienso que ha valido la pena asistir a este concierto, ya que los de tercero se lo han "currado" muchísimo y les ha quedado perfecta la verdad, personalmente les felicito. Y está muy bien que nuestra Universidad nos dé la oportunidad de poder asistir a este tipo de celebraciones.

COED dia 27.11.2009

DESCRIPCIÓ
Avui la sessió de Comunicació Oral, Escrita i Digital l’ hem iniciat la sessió amb la recitació dels poemes, rondalles, contes, llegendes...
Han fet aquesta recitació 14 companys meus, dels quals la Clara Boix, el Carles Costa, el Cristian Cubillo, l’Àngel Caloca, l’Esteve Clop, l’Anna Español, la Natalia Carrique, la Judit Carrique, la Mònica de Haro i la Laura Cazorla han recitat un poema, i la Linda Camacho, l’Àngel Carrillo, l’Helena Carmona i l’Alba Casals, han recitat una rondalla, conte.

Seguidament hem passat a l’activitat dels debats, en els quals dos grups els hem exposat, i estaven orientats cap al mateix tema però enfocat d’una manera diferent.

El primer grup que han exposat el debat sobre “L’educació tradicional i l’educació de l’actualitat”, ha estat format per, les que anaven a favor de l’escola tradicional: Blanca Vivet, Mireia Toro, Anna Illa, Sandra Ferré i Sonia Pèrez com a capitana, i les que anaven en contra d’aquesta i defensaven l’educació d’avui en dia eren: la Laura Cazorla, Cristina Sansalvadoró, Helena San José, la Joana Freixenet i la Carlota Montaner com a capitana.

En aquest debat s’ha basat més en que en l’antiguitat els mestres eren els únics que podien ensenyar als alumnes, i les classes eren el professor explicant i els alumnes callats, prenen apunts o no, i sense poder participar en cap moment, en canvi les altres noies defensaven que el que era correcta era un professor que deixés experimentar als seus alumnes per si sols i no fer una classe tancada i estricta, és a dir, donar llibertat als alumnes perquè opinin, participin, intervinguin...

I per acabar, el meu equip hem exposat el nostre debat, que anava sobre “L’autoritat del mestre”. Els que anaven a favor d’una autoritat estricte eren l’Albert Guix, la Mónica Gutiérrez, el Cristian Cubillo, la Sara Olmo, i la Mónica De Haro com a capitana. I el segon grup que anaven en contra d’aquesta autoritat tan estricte érem la Aylen Marino, la Maria Pérez, la Sara García, la Paula Antonell i la Laura Millan com a capitana.

Aquest debat l’hem basat amb la idea del que era essencial era el diàleg enfront del càstig, és a dir, que els alumnes entendrien millor i ho podrien interioritat millor a través del diàleg i no pas a través d’un càstig que es en un moment determinat i després s’obliden.

REFLEXIÓ PERSONAL

En quant a l’exercici de recitació , es veu com cada cop els companys venen amb el tema més ben preparat i poden corregir aquells errors que han pogut cometre altres companys, per tal de no fer-los ells. Encara que s’ha de dir que els nervis que passen tots són els mateixos sempre, però això ens servirà de cara a quan haguem de ser professors i posar-nos davant d’una classe i explicar.

I en quant als debats, penso que han estat en un mateix dia dos debats del mateix tema, de manera que crec que als meus companys en algun moment de la exposició els deu haver cansat o fins i tor avorrit una mica. Però crec que és una activitat que ens serveix per poder buscar arguments, refutacions i a partir d’un grup buscar quins són els punts a tractar i poder discutir-los entra tots, de manera que t’ajuda a poder argumentar el que tu vols donar a entendre.

Seminari dia 25.11.2009

DESCRIPCIÓ:
Avui a seminari hem començat amb l’actualitat educativa, i l’hem presentat la Maria Pérez i jo. Hem presentat les noticies que hi havia sobre educació la setmana passada, com ara les pissarres electròniques, articles d’opinió sobre la segregació escolar, Bolonya, la nova selectivitat, i la notícia d’un nen de 13 anys que volia matar als seus professors. La Maria ha presentat la noticia de la Segregació escolar, que a Catalunya cada vegada es més notable i ningú posa mesures per evitar-ho. I els experts diuen que hi ha un dèficit molt gran pel que fa als serveis socials i recursos pressupostaris per a la Infància. I hem estat discutint sobre que s’haurien de posar més mesures per tal de que els nens que arriben aquí vagin a l’escola i estiguin complint els seus drets, i hem arribat a la conclusió que segurament que són nens que o venen sols, o els pares quan arriben venen per poder sobreviure i miren tot el possible per poder treballar i donar menjar a la seva família i no estan tant perquè el nen vagi a l’escola. Desprès jo he presentat la meva noticia que es la dels portàtils, que es portaran portàtils a 130 centres més a partir de gener i que els diners que es recaptin aniran a parar per digitalitzar les aules, i Catalunya és una de les comunitats més avançades en la digitalització de les aules. I hem estat parlant de que els ordinadors haurien de ser una eina de suport i que no s’haurien d’eliminar els llibres, ja que aquest pas al final no hi haurà professors perquè també els substituiran.

Seguidament hem parlat dels exàmens, preguntes que teníem sobre el calandri, i el tema de l’anglès.

A continuació, la Lluïsa ens ha demanat que escriguéssim una valoració general de la setmana de pràctiques i que destaquéssim dos dels que més ens havien agradat. I ho hem llegit per poder escoltar-nos.

També hem tocat el tema de la conferència que ens va fer l’Eulàlia Bosch, com ara que ens havia agradat la seva ultima metàfora del mestre es com un acomodador dels d’abans, tots som mestres, sempre tenim alguna persona que ens ha influït... tot ens ha fet pensar en aquesta professió.

Per acabar hem donat algun consell de com prenem els apunts a les classes, per tal de que cada un miri quina és la millor manera per fer-los, i a l’hora d’estudiar que quedi tot més clar.

REFLEXIÓ:
La sessió d’avui m’ha servit per donar-me compte que a tots sens ha despertat encara més ganes de fer de mestres amb les practiques que vam fer la setmana passada, i que tots hem escrit coses positives sobre la setmana, i sobretot el que més ens va agradar va ser l’estada a l’escola el dimarts.

D’aquesta manera veus que aquesta és realment la carrera que has de fer tu, ja que tots volem aconseguir el mateix que es arribar a ser mestres i estar tot el dia ensenyant a els nostres alumnes.

La setmana de pràctiques ha ajudat a molta gent per poder donar-se compte del que es realment estar en una escola tot un dia, i veure si és això el que li interessa fer durant tota la seva vida, o va equivocat.

Sessió 7: Llenguatge Audiovisual

Sessió 8: Recursos i serveis a la Xarxa

YOUTUBE

View more presentations or Upload your own.

COSTA I LLOBERA(19.11.2009)

1958-2008  L’any passat van fer els 50 anys

Va començar com un centre privat. Des de fa ja uns 20 anys que és un centre públic. Es tracta d’una escola – institut, és a dir, té les 3 etapes educatives(infantil, primària i secundaria).

Li donen molta importància al fet de poder treballar els canvis dels nens, per el fet de no tenir que canviar d’escola.

També li donen molta importància al treball en equip, perquè hi ha professors, d’infantil, primària i secundaria, per tal els uns amb els altres es poden donar consells, i d’aquesta manera els professors s’enriqueixen.

Seguidament ens han posat el vídeo dels 50 anys, per tal de que poguéssim veure l’evolució de l’escola, i l’ implicació de tots els alumnes. En aquest vídeo hem pogut veure que al principi de tot era una escola únicament de nens. També que van ser una de les primeres escoles que van fer sortides, campaments, quan encara ningú ho podia fer. Pensen que la música l’han de començar des de l’etapa d’infantil, i no únicament a primària, ja que com més petits siguin més fàcil els és agafar la idea. I en tota aquesta evolució de l’escola es podia apreciar com van anar arribant les noves tecnologies en aquesta escola, ja que van amb portàtils els nens, a les classes hi ha projectors, pissarres electròniques...

Hi ha aproximadament uns 3421 alumnes.

Organització:
Al centre hi tenen l’equip directiu, amb el coordinador general i co -coordinador general, el coordinador d’infantil, el de primària, el de la ESO i el de Batxillerat. I als costat hi tenim el coordinador d’infantil i primària que s’encarrega de l’Educació infantil i primària i a l’ altres costat el coordinador de Secundària, que s’encarrega de la ESO i el Batxillerat.

Tenen:
-una biblioteca, en que els nens i nens poden fer préstecs de llibres, com en una biblioteca pública(ja que es com si ho fos, perquè està oberta a tot aquell que sigui del barri, pares, familiars...) tenen un servei de biblioteca amb una bibliotecària durant tot el dia, i en aquesta biblioteca comparteixen alumnes de totes les edats. Oberta de 8-19h i fan un seguiment de les lectures que fa cada nen, durant cada any(per la facilitat de tenir-ho tot informatitzat)

-Equip d’Atenció en la diversitat professor d’educació especial

-Pla estratègic, de manera que es proposen uns objectius i van organitzen a mida que se’ls hi van acudint altes objectius a complir, com ara:

oVolen avançar amb les tecnologies, ordinador com a recurs per buscar informació, i aquedats als objectius de cada professor
oEducar amb els valors adequats, construir-nos com a persones (escola 21, hort, agenda reciclada...), treballar per l’educació integral
oEls nens tenen responsabilitats d’un càrrec, per tal de que els alumnes es vagin creen en un aspecte que s’aprèn amb els altres
oMetodologies donar una resposta sempre (cultura catalana, que té una manera de parlar, de pensar...construir ciutadans) importància de com es treballen les llengües
oExpressions orals la manera d’argumentar, de fer el to de veu correcte...
oDiversitat cultural intentar que l’alumne sigui el protagonista ( es fa un treball personalitzat o col•lectiu)
oImportància de la família ( que hi participin a través de diferents activitats, reunions, entrevistes( per tal de que ens expliquin com viuen l’escola des de dins, els problemes que hi ha...)
oEls pares d’infantil poden entrar dins les aules, i comparteixen espais tots junts

En aquest centre hi tenen 3 aules d’educació infanti, i hi fan diverses activitats amb el seu grup classe, però també fan unes anomenades barreges que es barregen amb nens i nenes de P3,P4 i P5. D’aquesta manera es potencia la diversitat que els nens i nenes puguin treballar amb nens més grans i més petits.

Els professors d’infantil han de programar les classes conjuntament, i els nens tenen un respecte molt més gran entre ells(per el simple fet de que conviuen amb alumnes més grans o més petits que ells).

També ens ha comentat que es molt important que els professors vagin a treballar amb ganes, i que els nens senten aquestes ganes dels professors, i per tan que ajudin als nens en els moments que ho necessiten, que tenen dificultats, que es sentin bé, com si estiguessin a casa seva...

Valoració personal:
La veritat es que la visita a aquesta escola hem va agradar moltísim, ja que vaig trobar que la coordinadora que ens ho va explicar ho va fer molt bé, i ens va saber mostrar i explicar el més important d’aquella escola.

Hem va sorprendre tot en general, ja que per ser una escola – institut públic és molt gran i ja tenen ordinadors portàtils a les aules i wifi per tal de connectar tots els ordinadors, i tenen pissarres electròniques, de manera que els nens poden fer activitats divertides en elles, com ara operacions de càlcul...

Casal del Infants del Raval(18.11.2009)

La missió del Casal dels Infants:
Concentren esforços en els barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit que contempla:

•l’acció social (en clau d’educació, treball i família, i atenció a noves necessitats)
•la incidència política i la sensibilització
•i la promoció de la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu, en pro de l’objectiu d’assolir una societat cohesionada: més justa i equilibrada.

Actualment l'entitat articula la consecució dels seus objectius a través de 5 línies de treball (Suport Social a Infants i Famílies, Suport al Procés Escolar, Integració de Joves en Risc, Formació i Inserció Social i Laboral i Reforç de la Comunitat) i 31 projectes. Durant el 2008 el Casal ha atès les necessitats de més de 5.000 infants, joves i famílies.

Pensen que les dificultats i limitacions d'una part dels membres de la seva societat és una responsabilitat col•lectiva i per tant volen contribuir a la transformació activa d'aquesta societat per tal que pugui esdevenir progressivament més justa i equilibrada.

Es va crear fa uns 26 anys. Es crea per tal de que els nens i nenes del barri del Raval poguessin anar a l’escola, i el que s’encarregava de fer aquest Casal era anar a casa d’aquests nens, els porten al casal, per tal de que es dutxessin, poguessin menjar calent, anessin ben vestits i poguessin anar a l’escola.

De manera que tots aquests nens passaven moltes hores dins d’aquest Casal.
Actualment, els nens no estan desprotegits. Són n centre que s’han professionalitzat, que treballen amb gent amb risc(educació social). S’encarreguen de detectar situacions d’exclusió social, de risc social...

El projecte educatiu
El Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. El Casal treballa per proporcionar, en el seu conjunt, una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica i personalitzada a la seva necessitat de recolzament. Aquesta resposta sovint passa per la participació simultània en més d'un projecte.

Els projectes del Casal es poden agrupar en diferents línies d'actuació, que donen resposta a unes determinades necessitats socials. Aquestes línies són les següents:
Suport Social a Infants i Famílies
El Casal proporciona activitats educatives amb l'objectiu d'educar integralment, des de les potencialitats del temps de lleure, reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d'exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.

Suport al Procés Escolar
Una de les funcions primordials del Casal és donar resposta a les dificultats d'adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies. Aquesta funció es concreta molt especialment en el treball conjunt amb les escoles en nous models i propostes que millorin la qualitat i l'eficàcia del procés escolar i donant suport als infants i joves en la seva escolarització.

Integració de Joves en Risc
El Casal treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per a millorar el benestar dels nois/es i l'entorn comunitari, en general. Treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor. A més a més, treballem per accedir als joves i grups de carrer amb noves fórmules de treball educatiu de carrer i comunitari.

Formació i Inserció Social i Laboral
L'objectiu d'aquest àmbit de treball és facilitar la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat, integral i intensiu estructurat al voltant del projecte professional de cada jove i la millora de la seva ocupabilitat. Treballem amb cada jove a partir de diferents itineraris de motivació, de formació i laborals que els permeten un acompanyament personalitzat en el procés d'inserció.

Reforç de la Comunitat
Des de la convicció que és la societat civil d’un territori concret la qui pot desencadenar una veritable transformació social en el seu entorn, a través d’aquest programa, ens centrem en la tasca d’enfortir i donar un impuls a la vertebració del sector social en aquells territoris més vulnerables. Ho fem a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats, i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.

Finançament:
Els projectes del Casal donen resposta a necessitats socials, i l'estratègia d'actuació es basa en condicionar-los el mínim possible a la dependència de finançadors externs. A partir del moment en què una actuació es considera imprescindible, ens posem a treballar per aconseguir el suport econòmic necessari per poder-la dur a terme.

D'acord amb aquesta manera de fer, l'entitat treballa per comptar amb el màxim de col•laboradors possible per als projectes, amb l'objectiu de poder donar la millor resposta als usuaris i de garantir la continuïtat de les actuacions al llarg del temps, amb independència de la variabilitat de les fonts de finançament.

Aquesta recerca de col•laboradors comprèn tant l'àmbit públic (els recursos econòmics públics que reclamem per dur a terme les actuacions) com el privat, buscant sempre la participació de col•laboradors que puguin donar-hi suport econòmic.
Cada un dels projectes té un cost econòmic que cobrim, doncs, per diferents vies (podeu veure més informació econòmica sobre els projectes a l'apartat corresponent de cada un d'ells en l'extracte de la memòria d'activitats. )

Una part dels recursos necessaris queden coberts per subvencions de les administracions públiques, però aquestes mai cobreixen la totalitat del cost dels projectes (al llarg del 2005 l'aportació de les administracions públiques va ser del 58% del cost total de l'activitat de l'entitat): en alguns casos aporten una part important dels recursos, però en d'altres l'aportació és molt reduïda.

Per poder completar els recursos necessaris esdevé imprescindible la col•laboració solidària de molts ciutadans, particulars i institucions que fan seu el Casal i aporten, en la mesura que poden, els recursos que en definitiva fan possible l'activitat.

Casal del Infants del Raval

Conferència “Fer de mestre” amb Eulàlia Bosch(16.11.2009)

Pequeño resumen de su vida:

Eulàlia Bosch es profesora de filosofía, autora de algunos libros (Placer de mirar, Educación cotidiana, Un lugar llamado escuela), directora ...
Tiene tres aspectos que la hacen singular, que son los siguientes:
- Constante diálogo con la escuela, los niños, la familia, el arte ... Todo ello la marca en su vida
- Constante interés por la educación. Lo que hace en su vida lo hace pensando en la educación y todo debe tener alguna utilidad en el ámbito educativo
- Proximidad que mantiene con todos estos elementos, que está siempre en contacto con la filosofía, los niños, las familias, los profesores, los científicos ...



Hacer de maestro en el marco de la ciudad

Hacer de maestros es un oficio muy importante, ya que en un momento u otro de la vida se ha pasado por la escuela. Y hay mucha gente que piensa que por el simple hecho de haber pasado por la escuela ya pueden opinar sobre esta y no es correcta.

Nos ha hablado de lo que la gente cuando escucha la palabra magisterio piensa con los niños, pero es un trabajo que hay que tener presente que los niños van creciendo. Que mientras tú eres el profesor, los niños no dejan de crecer en ningún momento, y nosotros somos los que debemos intervenir para mostrar el mejor camino posible. El niño va cambiando cada segundo, por lo que nosotros los vamos contando, pero nosotros también vamos creciendo como maestros.

Para explicar mejor el significado de "el oficio de maestros en una ciudad", nos ha explicado que los niños son los más extranjeros de los extranjeros. Esto significa que ellos acaban de llegar al mundo y lo tienen todo por hacer y descubrir. Los maestros, ante esta situación, deben ayudar a los niños a encontrar su lugar dentro de este mundo, y sobre todo en su ciudad. El hecho de poder aprender a vivir en tu ciudad, significa que aprendes a vivir en cualquier otro. Todos hacemos de maestros de todos, cuando se quiere saber encontrar el lugar propio de cada niño. Por lo tanto, hay que dejar claro, que la ciudad donde uno crece es muy importante.

Con todo esto nos ha querido hacer entender que es muy importante el entorno en el que vive el niño y la importancia del profesor. Para poder explicarlo correctamente, y aprovechando que es el año Cerdà, entramos en la página web ( www.anycerda.org ).

Primero miramos el mapa de Barcelona, antes de que se hiciera el plan Cerdà, donde no estaban marcadas las escuelas dentro de la ciudad, lo que es muy importante la escuela dentro de la ciudad, ya que tiene un papel fundamental. En el momento que nos ha enseñado el mapa tras el Plan Cerdà, ya hemos podido apreciar que las escuelas estaban marcadas en cada mapa. Es a partir de aquí donde se ve la relación entre escuela y ciudad.

Nos ha puesto un ejemplo de la relación escuela - ciudad, con las vacas y el establo. De modo que las vacas lo que hacen es salir del establo e ir a buscar comida, y vuelven al'estable para pensar e integrar todo lo aprendido fuera. El alimento del conocimiento está fuera, y por tanto deben salir a buscar. Debemos conocer los recursos que tiene la ciudad, e ir a la escuela y integrarlo en la vida propia, todo lo que nos ha sorprendido fuera. Es muy importante que los profesores conozcan correctamente la ciudad, ya que son los encargados de mostrarla a sus alumnos.

Por tanto, con todo eso nos ha querido mostrar que la escuela debe estar siempre relacionada con la escuela y el entorno que le rodea. De esta manera, el conocimiento no lo podemos dejar que lo aprendan única y exclusivamente dentro de la escuela, y por esta razón hay que dejar que los niños experimenten y aprendan a relacionarse todos sus conocimientos dentro y fuera del escuela.

Los niños son curiosos por necesidad, los niños por tanto, son la curiosidad. Por esta simple razón se formulan preguntas y nosotros les tenemos que saber responder y ayudarles a hacer su propia interpretación. Esta curiosidad se parece mucho a la curiosidad que tienen los adultos cuando ven una obra de arte. Y nos ha dicho que el gran aliado del maestro son las artes, que es aquí donde cultivan su curiosidad.

Las artes y los maestros:

Nos ha mostrado el Palau de la Música para poder explicarnos la importancia del entorno. Este es una mezcla con la música y la arquitectura, de manera que se fusionan. Por tanto, el maestro deberá encargar de mostrarle la escuela a sus alumnos tal y como es, y que se sientan cómodos dentro de este.

El libro de Alicia es un libro fundamental, porque es el sueño de hacerse mayor. Ser maestro, es una profesión que hay que tener presente que constantemente estás acompañando a los niños a crecer, aprender y conocer.

La cerámica también influye.

La danza nos la ha relacionado con el hecho de que nosotros nos fijáramos con los movimientos que hacen los niños en todo momento, ya partir de aquí nosotros podemos descubrir muchas cosas. Siempre tendremos que dejar que los niños se muevan de la manera que ellos en ese momento sienten, y no los privamos a hacerlo.

A acabado esta charla, diciéndonos que para ser maestro hay que querer ser sabio, ya que no se puede enseñar la verdad sino se quiere ser sabio (poner el acento en el conocimiento, en la forma de transmitirlos). También ha dicho que para hacer de maestro es necesario dedicarse a ello con pasión. Y finalmente, nos ha dicho que hacer de maestro significa hacer de acomodador, esto quiere decir que antiguamente cuando se iba al cine estaban los acomodadores que preguntaban al público como les gustaba ver la pel • lícula y les buscaba el mejor lugar, por tanto, el maestro buscará el mejor lugar para cada niño y les acompañará en todo su crecimiento, y haciendo que se sientan bien.

CASP(17.11.2009)

Col·legi CASP: Sagrat Cor de Jesús
- Visita al pati

WEB DE L'ESCOLA

9-10h:Matemàtiques (tres o quatre alumnes van amb una altre professora perquè van més lents, i els costen més les matemàtiques, i així aquesta professora es ajuda a tirar endavant l’assignatura). En aquesta classe hi ha una nena que és d’Etiòpia i a part dels altres alumnes que van amb una altre professora, aquesta va amb la professora de pràctiques a fer matemàtiques i a maxecar més el tema que s’està tracten a classe, perquè li costa una mica més que ala resta. El professor els posa una sèrie d’activitats, i no els deixa apuntar cap mena de càlcul. Per corregir l’activitat, cada nen va dient una resposta i el professor anava dient si estava bé, i després els pregunta quantes han encertat, i quantes n’han fallat.

Seguidament els ha dit “Formación de ataque” que es posen tots miran cap al professora(cap endavant) i separats. Durant 6 minuts han de fer dues columnes amb 22 restes. A l’hora de corregir-lo es canvien els quaderns, per tal de que el company els hi corregeixi(perquè posarà nota), i comencen a corregir des de l’últim que ho havia fet en la correcció primera. El professor els demana que guardin els estotjos i es tornen els quaderns, i seguidament els nens li diuen al professor la seva qualificació i ell s’ho apunta a la llibreta de notes.

Per acabar la classe han fet un concurs de càlcul mental: un equip contra un altre. Dues nenes conten els encerts que fan i una altre calcula el temps. I s’apunta el resultat en un full, i surten dos equips més. Els temes per compatir van ser:
- Multiplicar per 20(6 segons)
- Divisors (15 segons)
- Multiplicar per 20 i sumar-li 2 (7segons)

10-11:Català
Arriba la professora i els hi diu que faran un dictat sorpresa, un cop acaben de fer el dictat es canvien el full i corregeixen el d’un altre company. La professora escriu el dictat a la pissarra i es van comentant totes les paraules amb algun tipus de dificultat. Els nens i nenes corregeixen el dictat del seu company i li tornen el full amb les faltes comeses. Els demana que li diguin el nombre de faltes que han fet i si han entès, desprès de que ella ho hagi explicat, la manera com s’escriu. I si hi ha algun nen o nena que no vol dir quantes errades ha fet li pot dir a l’orella.

Desprès passen a una altre activitat, que es la de les expressions orals. Es tracta de que els nens han escollit una pel•lícula i han d’explicar als seus companys de que tracta i recomanar-la. I cada nen apunta a la seva llibreta una qualificació de l’1 al 5 del tipus d’expressió, de la manera com ho han fet, la gesticulació, el to de veu...

11-11:30:Pati

11:30-13:Religió
En aquesta hora i mitja, nosaltres vam aprofitar per anar a fer una visita a l’escola, i veure totes les aules, des dels de primària fins als de secundaria i batxillerat. I un cop vam acabar la vista a l’escola vam tornar a la classe, i en aquells moments estaven estudiant les diferents religions que hi ha al món.

13-15:Dinar

15-16:Medi
Els hi fan fer un esquema, mentre el professor els mira una feina que havien de tenir feta per aquell dia. Aquest professor, que és també el seu tutor, pensa que fer esquemes es una bona manera de poder estudiar.

16-17:Ciutadania
El professor en arribar ens va explicar de que anava aquella assignatura, ja que es nova i perquè nosaltres sapiguessim de que aniria la classe.

Es tracta d’ensenyar una sèrie de valors a través dels drets i deures que tenim tots en general. Tenen els drets i deures que té cada nen, apuntats a l’agenda, apuntats a la cartellera de cada pis i a la classe.

Experiència personal:

• Que m’ha sorprès?
Una de les coses que m’ha sorprès ha estat que quan han pujat al pati, s’han de rentar les mans amb aigua i sabó per el tema de la Grip A. I a cada classe tenen un full amb l’explicació del que han de fer en cada moment, per no contagiar-la. També el fet de que totes les classes tenen un ordinador, i en algunes tenen projectors. Cada cop es veu més la influència que estan tenint les noves tecnologies.

Com nosaltres, també tenen un bloc, però que ells li diuen plataforma. En aquesta plataforma els professors i pengen apunts, activitats...i ho tenen des de primer de primària. Però sobretot es útil per als pares i mares dels alumnes, perquè també i pengen activitats que es fan a l’escola....

• Que m’ha agradat?
Sobretot m’ha agradat la dinàmica que hi ha hagut a la classe de matemàtiques, ja que ha sigut molt variada i els alumnes i participen. La millor part ha sigut quan han fet el concurs de càlcul mental, ja que penso que es una bona manera perquè els nens es posin a proba i vagin ràpid a l’hora de fer els càlculs.

• Que m’ha desagradat?

El que m’ha desagradat ha sigut la professora de religió ja que he trobat que era massa tradicional i massa estricta amb els nens. I per el que he pogut observar no tenia molta paciència amb ells.

• Que m’ha fet pensar?

El que m’ha fet pensar ha sigut, que en el moment en que hem estat al pati, hem vist un rellotge en una paret, i a sota d’aquesta hi havia una sèrie de nens allà sense moure’s. Estaven castigats, i moltes vegades els castiguen en l’hora del pati i d’allà no es poden moure. I això ho havia sentit a la classe, que els perdonava el càstig a sota del rellotge, i quan hi hem estat ho hem pogut viure de més a prop.

A aquesta escola vaig anar també amb la Maria Pèrez i les dues vam sortir d’allà molt contentes i amb ganes de més la veritat. Es una experiència molt maca i agradable. A part també vam tenir la sort que la noia de tercer l’Estel es va portar súper bé amb nosaltres i ens ho va explicar tot molt bé. I els professors ens van rebre de la millor manera que ho podien fer, i també això va ajudar a que tinguéssim un bon dia, i ens sentíssim agust.

16.11.2009

El dia 16/11/2009 vam anar al cibernàrium que és un centre d’alfabetització digital. Ens han fet una xerrada a càrrec de Dr. José Manuel Pérez Tornero i Dr. Santiago Tejedor, que són professors de la UAB. Aquest és un centre de formació i divulgació de les noves tecnologies, sobretot Internet. I va dirigit a tots els ciutadans i ciutadanes.

Ens han parlat de l’ús de les noves tecnologies, però sobretot dins de l’educació la manera com afecta al sistema educatiu. Han fet menció a l’evolució que hi ha hagut en la societat al llarg de tota la historia, i com ha anat evolucionant la tecnologia.

Han explicat diferents escoles que hi ha hagut al llarg del temps, començant per la escola filosòfica, passant per la del Llibre Sagrat, pels tallers gremials, l’escola burgesa i finalment arribant a l’escola “reserva”. L’escola reserva té una societat de l’espectacle, una cultura horitzontal i potencia la docilitat i la comunitat.
Ens han fet un recordatori de quan van anar sortint les tecnologies, i el 1977 va aparèixer el primer ordinador, al 1981 es va fer el primer enregistrament magnètic i al 1995 va aparèixer Internet Explorer. Ens van posar tres exemples de programes perquè veiéssim que cada cop hi ha més programes per Internet que realment no sabem que existeixen, com ara: Vozme, Aprobbo, IGoogle.

Desprès ens van seguir parlant de la web 2.0 que diuen que es la web de la gent. Ens van explicar quines eren les diferencies que hi havia entre la web 2.0 i la web 1.0. I ens ho van explicar també a través d’una imatge:



WEB 1.0
Lectura
Pàgina
Estàtica
Navegador
Client- servidor
Web masters
Geeks ( experts en informàtica)

WEB 2.0
Lectura i escriptura compartida
Missatge, article i post
Dinàmic
Navegador, lector RSS
Serveis web
Tots
Aficionats


I per acabar ens van estar dient definicions que li podíem donar a la web 2.0, com:
-Una web que potencia les experiències dels usuaris
-Una web que permet jugar
-Una web on el comportament dels usuaris no està predeterminada
-Una web que el seu software millora a partir del seu ús
-Una web que dona al dret a barrejar “alguns drets reservats”
-Una web que esta en beta eterna

ES LA WEB DE LA GENT

La societat digital

13.11.2009

DESCRIPCIÓ:
Hem començat la amb la recitació dels poemes i rondalles. Avui ho han fet: l’Oscar Valverde, Edu Santos, Toni Ruiz, Laura Sànchez,Helena San José, Cristina Sansalvadó, Mireia Toro, Norma Augusto, Cristina Valera, Martí Villegas, Helena Vall i la Blanca Vivet. Com la setmana passada, tres persones s’encarregaven d’avaluar a cada un d’ells.

Seguidament vam passar a l’activitat del debats. Únicament va donar temps de que un grup exposés el seu debat. Aquests van triar el tema de “L’ESCOLA PRIVADA”, uns a favor i els altres en contra. Els que anaven a favor eren: Edu Santos, Carles Costa, Àngel Carrilo, Javi Garcia, Macià Bagur i Marta Pintos. I els que anaven en contra eren: Marc Pèrez, Pere Mussoll, Oscar Valverde, Alba Mayol i Esteve Clop.

La Lluïsa ens va explicar com faríem l’avaluació dels debats, de manera que cada equip hauria de avaluar l’altre equip d’aquell dia, però en general.

Aquest debat que van fer va començar amb 4 minuts per donar arguments a favor i en contra, de manera que els capitans de cada equip van donar uns quants arguments com per exemple a favor van dir: que hi ha menys fracàs escolar en les privades, que hi ha més assistència, que els professors han de passar per una entrevista, els pares estan més a sobre dels nens en setmana d’exàmens per el cost econòmic que comporta i ells volen veure resultats, i van dir una frase que ho resumia tot que era “MÉS DINERS, MILLOR RESULTATS”. I els arguments en contra van ser: que el cost econòmic de les privades és massa elevat i hi ha famílies que no s’ho poden permetre, en les privades hi ha una selecció d’alumnes, pel nivell econòmic, i en les públiques hi ha major culturalitat que fa que el nen es socialitzi amb major diversitat cultural.

A continuació van fer 4 minuts de refutacions a favor i en contra. Els que anaven a favor van demostrar els seus arguments a través d’estadístiques, i que en les públiques hi ha molt més fracàs escolar, i en l’informe pissa ens mostra que en les escoles públiques hi ha un 61% d’alumnes que no repeteixen i un 39% que són repetidors, en canvi en les privades un 82% dels alumnes passen de curs i únicament un 18% no ho fan., també van dir que els pares com que volen una bona educació i formació per als seus fills, sovint el que fan és estar a sobre d’ells alhora que tenen exàmens, deures i així poder veure el rendiment que en treuen i si ho utilitzen. I les refutacions en contra el que van dir es que l’escola hauria de ser lliure i gratuïta per a tots, de manera que tots els nens i nenes tinguessin la mateixa oportunitat i també van parlar del tema de les subvencions.

I per acabar, van fer les conclusions dient que quedava demostrat que l’ implicació dels pares es molt important per els fills. I en contra que els valors que es donen en una privada no són els adequats i que s’haurien de donar els valors per tal de crear uns bons ciutadans.

Per finalitzar la classe ens va repartir l’horari dels dies que es farien les exposicions per parelles i el full de valoració d’aquestes.

REFLEXIÓ:
Aquesta sessió de COED, m’ha servit per veure com cada vegada està més ben preparada l’activitat de recitació, ja que tots ens ho estem prenent en serio. La veritat es que em quedo sorpresa al veure alguns dels meus companys que expliquen les histories com si ho estiguessin fent en una classe amb nens de primària, de manera que fan una bona entonació, una gesticulació correcta...

I respecte l’activitat del debat, penso que es una bona activitat ja que s’ha d’escollir un tema d’ interès per a tots i posar arguments a favor i en contra, d’aquesta manera cada un a partir del que escolti en els debats podrà anar fent les seves pròpies reflexions, i d’aquesta manera ens ajudarà a poder treballar en grup i saber com es treballa per tal de que surti un bon debat, ben preparat i ben organitzat.

tópics

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules

Ens vol dir que les imatges estan sempre presents en la nostra vida quotidiana, ja sigui per la televisió, els anuncis, els cartells publicitaris, les revistes... però ens aporten una comunicació relativament dolenta i sovint pobre. Mentre que les paraules ens expliquen de manera detallada, amb sentiments, la realitat de tot, i podem saber si una persona ens està mentint o no amb la seva expressivitat, o la seva forma de transmetre’ns-ho.

tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència

Sovint, hi ha gent que en el moment en que veu una pel•lícula que hi ha violència ho volen imitar, i en aquest cas moltes vegades són els mateixos nens que volen imitar el que es fa en una pel•lícula que els hi agrada molt i precisament hi ha violència i volen ser com aquell heroi seu. Però la gent que no es violenta de per si, es molt poc probable que es troni violent mirant una pel•lícula, però tot és possible(hi ha gent per tot).

tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat

Tots sabem que estem sotmesos a veure constantment noticies. Que aquestes ens arriben a través dels mitjans de comunicació, amb la televisió veiem anuncis, hi ha “programes basura”, hi ha programes d’entreteniment, informació o noticies fiables o no. Amb això el que pretenc dir es que la gent ha de ser lo suficientment llesta per tal de escollir aquella informació que ens interessa i que ens podem fiar, i aquella amb la que no podem confiar gaire perquè no es del tot fiable. Per això cal tenir present que cada canal de televisor té les seves ideologies, que d’una mateixa noticia, en un canal ho diran d’una manera perquè els interessa més posar èmfasi en un aspecte en concret, i en una altre pot ser que els interessi posar èmfasi en un aspecte totalment diferent, per lo tant cada persona ha de tenir la capacitat de saber triar quina és la informació que li interessa(ja que una mateixa cosa ho diuen de maneres diferents i amb enfocaments contraris).

Seminari dia 13.11.2009

DESCRIPCIÓ:
Avui hem començat la sessió de seminari posant en comú el llibre “Caçador d’estels”. La Lluïsa ens ha repartit un tema a cada un de nosaltres, i hem redactat sobre el tema. Els temes que ens ha repartit han sigut: argument, personatge principal, personatge secundari, ambient social, i recomana la novel•la.

Desprès la Eva ens ha presentat la revista OGE que està composada per els següents apartats: noticies, foro abierto( llibertat d’expressió, crítiques, opinions...), articulo de actualidad, monogràfic( a partir d’aquí tota la revista tractarà sobre un mateix tema- en aquest cas sobre l’Aprenentatge per competències), articles d’opinió, experiències( professors), buenas practicas( els professors expliquen experiències ha través de les seves experiències com a professors), entrevista i para profundizar.

El tema que ha escollit la Eva per debatre ha sigut el de les competències educatives i la pregunta que s’ha formulat ha sigut la de si tots els nois i noies que obtenen el graduat de la ESO, obtenen les competències adequades. I hem arribat a la conclusió de que no, ja que els nois i noies surten de la ESO sense saber expressar-se ni escriure correctament amb català, castellà i anglès.

Després hem passat a llegir cada un de nosaltres el que havíem escrit sobre el tema que ens havia donat la Lluïsa, i ens ha dit que estava sorpresa del que havíem escrit, ja que pensava que estava molt bé el que havíem escrit per el fet de que a tots ens havia agradat molt el llibre de “Caçador d’estels”.

I per acabar, la Sara ens ha presentat l’actualitat educativa que el dimecres no va poder presentar. Ha escollit la noticia del Màster de secundaria, i que per entrar en aquest màster es necessita el nivell B1 d’anglès i el millor currículum d’universitat.

REFLEXIÓ:
Penso que li hem de donar les gràcies a la Lluïsa per haver escollit aquest llibre, i per fer-nos-el llegir. Malgrat sigui un llibre de tres-centes cinquanta cinc pàgines, i que es vegi llarg, es tracta d’un llibre fàcil de llegir, ja que la trama i els temes que es tracten interessen molt, i ho explica de manera que no puguis deixar de llegir-lo i que vulguis seguir i no parar de llegir mai.

Això vol dir que és un bon llibre, ja que jo sempre he sigut incapaç de llegir-me un llibre tan gruixut ja que amb tantes pàgines m’ agovio molt ràpidament, però he pogut experimentar que no hem de mirar el numero de pàgines que té sinó el contingut, el que ens diu i el que ens vol transmetre el llibre.

Aquest es un llibre que en tot moment et sorprèn, ja que hi ha moments en que et farà caure alguna que altre llàgrima per el simple fet de posar-te en la pell dels personatges, altres que et farà riure,i fins i tot intrigar-te. Penso que és un llibre que recomano i animo a llegir a tota persona, ja que es preciós i et farà despertar valors que podria ser que no haguessis pensat mai que existien.

APROFUNDIMENT:
Sin duda, el fenómeno literario más espectacular de los últimos años. Más de 6 millones de libros vendidos en todo el mundo, traducido a 42 idiomas, más de dos años en la lista de libros más vendidos del "New York Times". Bellísima novela sobre la amistad, la traición y el precio de la lealtad.

La inolvidable y desgarradora historia de la amistad entre dos niños, el Amir y Hassan, que crecen juntos en Kabul durante los últimos días de la monarquía afgana, uno de ellos, hijo de un hombre rico y poderoso, y el otro, un hazara de clase inferior. Tras la invasión soviética, el Amir y su padre abandonan el país y comienzan una vida nueva en California.

Pero el pasado siempre vuelve, y el peso de la traición a veces resulta demasiado pesado.

"Ahora sé que no es cierto lo que dicen sobre el pasado, sobre cómo puedes enterrarlo. Porque el pasado acaba resucitando"

Seminari dia 11.11.2009

DESCRIPCIÓ:
Avui per començar la sessió ho hem fet amb la tria de les escoles que anirem amb un alumne de 3r curs, desprès hem fet la tria per l’escola que aniríem a visitar el dijous. I amb això hem acabat el tema de la setmana de pràctiques, i l’hem deixat tancat. I ens ha passat un full amb la planificació dels dies següents a la setmana de pràctiques, per tenir organitzades les activitats, i que nosaltres sapiguem el que ens tocarà portar cada dia.

Seguidament hem passat a l’actualitat educativa, i com que la Sara no hi era, només ens ho ha presentat la Monica. Ens a presentat una noticia que en cinc districtes de Barcelona han implantat la mediació escolar. I la noticia que ella ha triat ha sigut la del Ministre que ha plantejat que l’escola serà obligatòria fins als 18 anys, per tal de que Espanya es posi a l’altura dels altres països. El debat que hem establert ha sigut si creiem que era bona idea o no el fet de posar aquesta nova llei. En general hem coincidit que estaria bé que els nois i noies anessin a l’escola fins als 18 anys, però que no només poguessin escollir fer batxillerat, sinó que també poguessin escollir qualsevol mòdul d’interès, ja que si els limites a fer batxillerat, hi hauran molts que ho faran obligats, i no ho faran amb les mateixes ganes que un mòdul del seu interès.

I per acabar, jo he presentat la revista ESCOLA CATALANA que es composa dels següents apartats: davantal, literatura popular tradicional, entrevista, experiències, llengua, informació i comentaris, llibres i materials, i finalment lletra menuda. És una revista editada per Òmnium Cultural i val uns 4.80€ i la subscripció anual 25€.

I l’article que he escollit per presentar a la classe i poder fer un petit debat ha sigut el de Persones abans que projectes , ja que m’ha semblat un tema d’interès per tots. Aquest és un fragment que els he volgut llegir perquè penso que tots estem d’acord amb aquesta afirmació: “El nen ha de créixer en llibertat, i ha de tenir temps per jugar. Així, i amb naturalitat, desenvoluparà les seves potencialitats, serà creatiu i flexible i podrà encarar amb eficàcia les diverses incerteses del nostre temps. No oblidem que els nens són persones abans que projectes.” La pregunta que els he formulat ha estat que si creien que era bo per els nens créixer amb tanta pressió. En general tots estàvem d’acord amb que hem de deixar que els nens experimentin per ells sols, i que els pares els deixin estudiar el que ells volen, l’únic que han de fer els pares es guiar-los, però qui acabarà decidint serà el nen. I el que no es pot fer mai, és imposar-los una carrera, i que ell ha de ser el millor de tots, perquè per molt que ells ho vulguin es massa pressió, i aquesta situació no acaba mai bé, ja que apareixen els símptomes de fracàs escolar, angoixes, depressions...

REFLEXIÓ:
Aquesta sessió m’ha servit per poder explicar a la resta dels companys una revista que jo havia treballat, i donar-me compte de la sort que tenim al tenir revistes d’aquest tipus al nostre abast, per a qualsevol dubte que tinguem, per saber més coses sobre temes d’educació. I tenir sempre present que hi ha moltes revistes d’educació i que ens poden ajudar a reflexionar sobre temes que ens són d’interès per nosaltres, i que d’aquí poc nosaltres formarem part d’escoles en les que hi haurà noves tecnologies, hi haurà problemes en els horaris escolars...

Per tant penso que aquestes sessions de seminari les hem d’aprofitar al màxim perquè ens ajuda a poder expressar les nostres opinions amb més facilitat, per el simple fet de que es una classe amb poca gent, i poder respectar-nos als uns als altres.

SEMINARI DIA 06.11.2009

DESCRIPCIÓ:
Hem començat la sessió de seminari amb la presentació de la revista GUIX, que ens a portat a terme l’Edu. El preu d’aquesta revista és de 7.80€ i anualment hi ha 9 revistes. Aquesta revista està composta per una portada, en aquest cas s’ha agafat un tema, i nens de primària fan dibuixos sobre el tema i els publiquen, desprès hi ha l’apartat d’editorial, opinió, monogràfics( que és la part més extensa i concretament aquesta tractava de les escoles rurals), experiències en que hi ha propostes dels centres per tal de millorar l’educació, escola, territori i comunitat, tema del curs( s’agafa un tema per un any i cada revista tracta d’un tema o apartat sobre aquell), reflexió sobre la pràctica i finalment un apartat que es diu recull, i dins d’aquest i trobem: hem llegit, trobades, convocatòries, materials i recursos, notícies, webs i tira còmica.

L’Edu ha escoliit el tema de la LOE, i el debat que hem establit ha sigut sobre que pensem de la LOE, i més concretament sobre el fet de començar a fer classes d’anglès a partir dels cinc anys, i de començar a utilitzar les noves tecnologies...

Seguidament, la Lluïsa ens ha repartit un dossier amb les activitats que es realitzaran durant la setmana de pràctiques, i entre tots hem anat comentant el que ens semblaven aquelles activitats. Aquesta setmana de practiques es farà des del dia 16 de novembre fins el dia 20. L’horari és el següent:

Dilluns: Conferència FER DE MESTRE, i Conferència LA WEB 2.0 i L’EDUCACIÓ AL CIBERNÀRIUM
Dimarts: Jornada de pràctiques, acompanyant a un estudiant de 3r curs en el seu centre escolar
Dimecres: Visita a un centre socioeducatiu, i concretament al CASAL D’INFANTS DEL RAVAL
Dijous: Visita a un centre educatiu escolar
Divendres: Visita a l’espai educatiu d’una entitat o exposició d’interès públic, i en concret aniré al ZOO.

REFLEXIÓ:
Aquesta sessió de seminari ens ha servit per poder saber quines eren aquelles activitats que faríem en la setmana de pràctiques, i poder comentar entre nosaltres que ens semblaven aquestes. A tots ens sembla que serà una bona experiència poder tenir en aquest primer any, ja que no tenim pràctiques, tenir contacte amb escoles.

I les activitats que ens han proposat fer per desprès de cada pràctica ens anirà bé per poder donar les nostres opinions als nostres companys i saber les experiències de tots en cada moment. Ja que cada persona ho viurà d’una determinada manera, i no tots anirem als mateixos llocs.

APROFUNDIMENT:
He volgut mirar si tenia pàgina web el CASAL DELS INFANTS DEL RAVAL, per tal de veure que pot ser el que em trobi quan hi vagi. Hi he trobat que tenen una pàgina web molt interessant, i té vídeos que parlen els propis nens, i la veritat et dóna molt que pensar.

06.11.2009

Descripció:
Per començat la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, la Lluïsa ens ha tornat els treballs de Com parlar bé en públic. Seguidament hem començat amb l’activitat de recitació de poemes, rondalles, contes... i abans de començar hem fet un petit sorteig per saber l’ordre en que sortiria cada un(dels 15 companys que hi havia assignats per avui) i també ens ha repartit un full per avaluar la recitació dels companys.

La activitat ha anat de la següent manera: cada un dels companys ha anat sortint a recitar el poema, rondalla, conte...el que s’havia preparat, amb l’ordre que havíem establert al principi de la classe. La Lluïsa a mida que anaven sortint els companys, anava dient a tres persones que omplissin el full d’avaluació, de manera que cada company està avaluat per la Lluïsa i per tres companys més. A part cada un tenia assignat a algú perquè el graves mentre feia la seva recitació.

Els companys que ho han exposat avui han sigut: Maria Pérez, Sonia Pérez, Marc Pérez, Sara Olmo, Alex Ramos, Laura Navarro, Irene Recio, Lorena Padilla, Ethel Nogués, Helena Ruiz, Laura, Marta Pintos i per acabar Pau Nin.

I per acabar la classe, ens ha passat un full per tal d’avaluar els blocs dels companys. I el que hem fet ha sigut mirar el bloc d’un dels nostres companys, però hem vist que per fer un avaluació del bloc s’havia de mirar amb atenció cada una de les entrades i aprofundir més, de manera que la Lluïsa ha pensat que no era una bona manera de fer-ho, i ens ha dit que intentaria buscar una alternativa per tal de poder-ho fer lo millor possible.

Reflexió:

Aquesta sessió m’ha servit per donar-me compte dels nervis que es poden arribar a passar en moments com els que han passat avui companys meus. Hi ha hagut que no han tingut cap problema alhora de posar-se al davant de la classe i fer la seva recitació, hi ha hagut altres que s’han posat molt nerviosos i que no podien recitar correctament el poema, rondalla... però malgrat tots els problemes que hi hagin pogut haver, els han sapigut portar de la millor manera possible i poder acabar tots recitant el que s’havien preparat.

Am això et dones compte de que els nervis sempre ens fan jugar una mala passada, en molts moments, i que els hem de saber controlar en moments com aquests, encara que sigui fer el millor possible la recitació.

Sessió 6: Educació mediàtica

1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)

Aquest anunci ens mostra un grup de cinc amigues, que acaben de sortir de les classes de hípica i estan esperant a que les vinguin a recollir. I cada una comença a “fardar” del seu pare. I cada una diu lo més important o el que més importància donen del que fan els seus pares o del que li donen. El que pretenen fer aquestes nenes és explicar el poder adquisitiu dels seus pares( el que elles valoren)

 La primera nena diu :”Mi papá me va a comprar un caballo”.
 La segona nena diu: “ Mi papá tiene un lo más grande”
 La tercera nena diu: “ Mi papá es el jefe de todos los jefes
 La quarta nena diu: “Mi papá tiene un barco gigantesco”
 I per últim: “Mi papá me viene a buscar”

Seguidament apareix el pare de la nena que la venen a buscar i totes es queden amb una cara de ràbia, ja que a elles els seus pares no les han vingut a buscar, i intenten presumir dels diners i del que els i compraran.

I per últim és posa en marxa l’anunci en si, és a dir, apareix el cotxe i un interlocutor ens diu “Porque sabes lo que realmente importa en esta vida”, i apareixen les característiques d’aquest cotxe i el seu preu, amb els avantatges i inconvenients.

2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.

Aquest anunci esta fet a fora al carrer, com he dit abans és la sortida de les classes d’hípica. En aquest anunci no hi ha res d’estrany, és una escena quotidiana, encara que lo únic que impacte és l’alt poder adquisitiu, que es percep a través de les nenes, que tenen els pares d’aquestes nenes.

I la música que s’escolta és la pròpia d’un carrer, amb el soroll dels cotxes, i la gent que està parlant.

3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten

Les grans protagonistes d'aquest anunci són un grup de nenes aparentment d'una classe social mitjana - alta o alta a les quals els agrada presumir de les seves “béns materials” davant de les seves amigues.

4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...

Penso que es una bona lecció el que diu cada nena, ja que cada una dóna la seva opinió sobre qui es el seu pare, i que com si diguéssim els i agrada per els diners que tenen i el que els compra, però en realitat la última nena és la que les fa obrir els ulls a les altres diuen “MI PAPÁ ME VIENE A BUSCAR”, amb això fa que totes es quedin amb la boca oberta, i sense saber que dir. I a totes se’ls hi nota la ràbia que tenen a dins, ja que per molt de pare que presumeixin el seu no les ve a buscar.

"PARA LAS COSAS QUE DE VERDAD IMPORTAN... VOLKSWAGEN" aquest és un altre dels eslògans que apareix, i amb això ens vol transmetre el mateix que abans, és a dir, que s’ha de valorar el que es té i sobretot no intentar presumir d’alguna cosa que desprès et puguis arrepentir. I en aquest cas aprofita la situació perquè t’adonguis compte de que aquest cotxe et farà sentir bé, d’una classe alta…

5. Valoració personal de l'anunci

Aquest anunci he trobat que estava molt ben enfocat, ja que a prtir d’una situació normal, que pot passar en alguna sortida d’escola, o de extraescolars... les teves amigues pressumeixin del que els seus pares els compren i que a tu et vingui a buscar el teu, i a sobre amb un cotxe elegant i còmode.

Hi ha pares que compren a les seves filles un cavall. Uns altres tenen un vaixell gegant i uns altres són els caps de tots els caps, però els quals de debò es mereixen el títol de pares, són els que exerceixen com a tal i no només cremen la Visa o el seient de l'oficina voluntàriament.

Per descomptat, no és incompatible l'abundància amb dedicar hores als fills, més aviat el contrari, però aquesta història reflecteix que el consum d'objectes materials no pot compensar absències.