Seminari dia 02.10.2009

Descripció:

Al seminari avui hi havia cinc persones que havíem de portar un objecte personal que apreciéssim, i explicar el perquè era especial per a nosaltres. La Laura Sánchez, la Maria Pérez, el Cristian Cubillo, l’Albert Guix i jo hem portat el nostre objecte i hem fet la presentació d’ell. En el moment en que l’Albert ens ha parlat de les pel·lícules i l’ importància o influència que tenien amb ell, la Lluïsa li ha demanat que expliqués una mica de que anava la pel·lícula que havia portat, i a partir d’aquí ens hem anat allunyant del tema i em parlat de la sort que tenim nosaltres en tenir un habitatge, menjar, higiene... i que no fa falta anar tan lluny per veure gent que està en la misèria.
Després que en Cristian acabés la seva explicació en Macià l’hi ha fet una pregunta perquè volia saber com havia aconseguit controlar als nens, i que ell tenia a un que no hi havia manera de que fes cas, i com és més gran per ell li era molt fàcil tots els exercicis que posava, i entre tots li hem donat solucions per tal de que ell les pogués aplicar amb aquest nen.
I finalment hem llegit un article “l’escola a l’hospital” i hem arribat a la conclusió de que no tots podríem treballar en un hospital fent de mestres, ja que es una feina molt dura i has de ser molt forta per poder separar la feina amb lo personal.

Reflexió:

Jo en el moment de fer la meva explicació m’he posat molt nerviosa, i al recordar l’historia i tot s’ha m’han caigut les llàgrimes d’emoció, i un cop ho he aconseguit explicar m’he sentit millor per tal d’haver pogut compartir amb els meus companys de seminari una història que tocava el tema dels avis, cosa que tots tenim una afinitat amb els avis molt especial.
Penso que es una bona manera això de portar un objecte personal, ja que ens ajuda a anar-nos coneixent mica en mica, i veure els sentiments que cada un té i les sensacions que es tenen.